Lluny de resoldre's la crisi d'habitatge a Catalunya, s'han d'anar fent pedaços per fer que sigui menys sagnant. La Generalitat està treballant un nou protocol sobre desnonaments per actualitzar el vigent que data de 2013. Aquest nou protocol no aborda, però, qüestions com la presència de les unitats antiavalots dels Mossos d'Esquadra, i és en aquest context que avui el grup dels comuns ha presentat una proposta de resolució que insta al Govern a incloure en el protocol que s'eviti, com a criteri general, la participació de les unitats especials d'antiavalots BRIMO i ARRO en els desallotjaments de persones vulnerables.
La proposta presentada pel diputat Marc Parés a la Comissió d'Interior que s'ha celebrat aquesta tarda al Parlament ha estat aprovada principalment gràcies als vots a favor dels partits del Govern, ERC i Junts, que han esmenat el text dels comuns. També el PSC ha votat alguns dels punts mentre que la CUP s'ha abstingut en considerar-ho insuficient. En concret, la primera part del text remarca la necessitat d'elaborar un protocol d'actuació, tal i com està fent el Govern, però remarca que tingui especial atenció als casos en què afecten a persones vulnerables. A més afegeix que el protocol es revisarà d'acord amb les conclusions de l'informe final que elabori la recentment creada comissió d'estudi sobre el model policial.
El segon punt, que no ha comptat amb l'aprovació del PSC, demana reforçar a través del protocol la capacitat del cos per detectar anticipadament situacions de vulnerabilitat, garantir els principis de mínima intervenció i proporcionalitat i evitar com a criteri general la participació de les unitats especials d'antiavalots en els desallotjaments de persones vulnerables. Per últim també s'ha aprovat que, en tota intervenció del Cos dels Mossos, es "continuï vetllant" per prioritzar la garantia del dret a l'habitatge, mediar i minimitzar l'ús de la força.
Acord ERC-CUP
El tema dels antiavalots en els desnonaments no és nou. La seva no intervenció en desnonaments de persones vulnerables va ser una de les mesures pactades en l'acord que van assolir ERC i la CUP per investir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Després, el mes de juny, els comuns van portar una proposta reclamant aquesta qüestió, però va ser rebutjada: només van votar a favor els de Jéssica Albiach i els anticapitalistes. La dreta espanyola va votar en contra mentre que ERC, Junts i PSC es van abstenir.
L'argument d'ERC llavors, en veu del diputat Pau Morales, era que la moció no és el "desllorigador" del problema, va assumir les "limitacions" en aturar els desnonaments al·legant que la policia està sotmesa al control judicial, però va manifestar el compromís del Govern a trobar alternatives i canviar protocols. Ha estat ara, transaccionant el text amb els comuns, que els partits del Govern han acceptat la proposta. La diferència? Primer els comuns parlaven d'excloure i el que s'ha aprovat finalment és evitar "com a criteri general". Aquesta és una de les qüestions que no ha agradat a la CUP i que l'ha empès a abstenir-se: considera que després de les transaccions el text ja no és tan contundent com calia.
Una comissió amb problemes
La Comissió d'Interior del Parlament s'ha fet de forma telemàtica seguint les directrius adoptades pel Parlament per aturar la sisena onada de covid. Els problemes tècnics han caracteritzat la sessió, fet que ha acabat provocant l'acord de tots els grups d'interrompre-la i continuar en la propera convocatòria, que serà dilluns, quan s'ha convocat una comissió extraordinària on compareixerà el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, a proposta pròpia per informar sobre els canvis en la cúpula dels Mossos. Precisament molts dels punts que avui han quedat posposats a la comissió eren sol·licituds de compareixença del titular d'Interior.