El Parlament de Catalunya s'ha disculpat amb les dones acusades de bruixeria. Ha estat en el ple d'aquest matí arran d'una proposta de resolució presentada per ERC, Junts, CUP i comuns i que ha estat aprovada amb els vots a favor dels proposants i el PSC, l'abstenció de Cs i els vots en contra de Vox i PP. L'escrit aprovat reconeix les dones acusades i condemnades per bruixeria com a "víctimes d'una persecució misògina" que va dur a l'assassinat a milers de dones arreu del món, i també insta el Govern a reparar la memòria històrica i dignificar i reivindicar totes les dones injustament condemnades i executades al llarg de la història per bruixeria.
Així mateix, l'escrit també demana a la Generalitat que es promoguin accions de desgreuge, sensibilitzar el conjunt de la població en els valors de la igualtat, impulsar estudis acadèmics sobre la cacera de bruixes i accions divulgatives per donar-la a conèixer. També inclou un punt on emplaça els ajuntaments a la revisió del seu nomenclàtor per incloure-hi els noms de les dones condemnades per bruixeria del seu municipi.
Debat
Des d'ERC la diputada Jenn Díaz ha remarcat la importància d'aquesta iniciativa i de fer estudis per entendre i sensibilitzar sobre la connexió entre els feminicidis d'avui dia amb la cacera de bruixes. Aurora Madaula de Junts ha carregat contra els retrets d'aquells que han considerat que no era una qüestió prou important quan hi ha altres problemes, i ha destacat que es poden abordar les dues coses alhora "amb molta feina" i ha subratllat la importància que es promoguin noms de dones condemnades per bruixeria als carrers dels pobles i ciutats: "Som les netes de les bruixes que no van poder cremar". Des de la CUP Basha Change ha reclamat "veritat, justícia i reparació" i ha explicat que les bruixes eren perseguides perquè feien "nosa al patriarca capitalista". Al seu torn Susanna Segovia dels comuns també ha remarcat que avui dia hi ha caceres de bruixes, com són les víctimes de violència masclista o les persones trans assassinades i agredides.
Des del PSC Gemma Lienas ha començat la seva intervenció reivindicant la memòria de les dones condemnades per bruixeria i ha lamentat que fossin inculpades en base a rumors, però malgrat això ha apuntat que consideren que aquest tema "simbòlic" no s'hauria d'abordar en un ple del Parlament sinó en altres espais com les comissions. Ha estat molt més dura Mónica Lora de Vox, que ha intentat ridiculitzar la proposta que presenten "quatre genets de l'apocalipsi per amagar les seves vergonyes", i ha considerat que la prioritat dels ultres no són les bruixes sinó "els nens assenyalats i perseguits" per voler estudiar castellà. Ciutadans sorprenentment ha dit que no estaven en contra del contingut del text però sí de les formes de fer-ho, perquè segons el diputat Nacho Martín tampoc és prou important com per abordar-ho en un ple, on considera que s'han de parlar de coses que afectin "a la vida dels ciutadans". Finalment Lorena Roldán del PP s'ha sumat als arguments de la resta de grups de dretes i el PSC, dient que "és una falta de respecte pels catalans" i que degrada la imatge del Parlament.
Des l'any 1417
La caça de bruixes a Catalunya va deixar centenars de feminicidis documentats després de recerques historiogràfiques que mostren una societat feudal i descentralitzada on les dones amb coneixements mèdics, vídues o no normatives eren acusades de bruixeria i assassinades amb la connivència social. Des l'any 1417 hi ha exemples d'aquesta discriminació a Catalunya, que és un dels indrets d'Europa amb més dones acusades de bruixeria, especialment a les zones de muntanya.
El text té per objecte impulsar les polítiques públiques encaminades a promoure la memòria de tantes dones que injustament han estat executades per condemnes no fonamentades i promoure justícia històrica en la línia de les iniciatives que han sorgit en altres indrets, com Escòcia, Suïssa, Noruega o Navarra.
Decrets llei
El Parlament també ha convalidat aquest matí quatre decrets llei que busquen actualitzar el dret civil català i "posar-lo al dia de la societat digital" després de les experiències de la pandèmia, segons ha explicat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. El ple ha aprovat el decret llei 27/2021 que incorpora les directives europees sobre contractes de subministrament de continguts i serveis digitals i als contractes de compravenda de béns al llibre sisè del Codi civil de Catalunya, així com per modificar el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya i incorporar-hi la regulació de les instal·lacions per a la millora dels sistemes d'energies renovables en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.
També s'ha convalidat el decret llei 10/2020 que estableix mesures per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social de la covid-19 en l'àmbit de les persones jurídiques de dret privat subjectes a disposicions del dret civil. A més, també s'ha donat llum verda al decret llei 1/2022 que estableix mesures extraordinàries per fer front a l'impacte sanitari, econòmic i social del coronavirus a les juntes de propietaris i permet les reunions telemàtiques.
Imatge principal: Representació d'una execució de bruixes / Universitat d'Edimburg