Transparència. La comissió de Justícia del Parlament de Catalunya ha demanat a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, de visitar les dependències de la Prefectura Superior de la Policia Nacional, situada al número 43 de la Via Laietana, “per conèixer l’estat actual de l’edifici i comprovar les modificacions i alteracions que s’hi duen a terme amb relació al seu valor històric”. Amb aquestes paraules s’expressa el president de la comissió de Justícia, Jordi Orobitg (ERC), que ha fet pública la petició a les xarxes socials. La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona fa anys que reivindiquen que la comissaria de Via Laietana es converteixi en un centre de memòria històrica, de record a les persones torturades i vexades en aquest espai durant el franquisme i també en democràcia. I li precisa, que a més dels diputats interessats en la visita també hi participarien representants de la Comissió de la Dignitat, impulsora de recuperar la memòria històrica d’aquest edifici.  "Volem comprovar-ne l'estat i que no es malmeti un espai que hauria de ser de denúncia  de la tortura. Transparència!", piula Orobitg". De moment, la Delegació del govern espanyol a Catalunya no ha donat cap resposta oficial. 

La resignació d'aquest espai policial va ser aprovat pel Congrés dels Diputats a proposta del grup d’ERC el 2017, però fa uns mesos el govern de Pedro Sánchez es va fer enrere i va assegurar que és “un símbol de democràcia”, provocant la indignació de bona part dels catalans. L’Ajuntament de Barcelona també té un projecte per redefinir aquest edifici gairebé centenari i també usat com espai policial a la República. Col·lectius en defensa de la memòria democràtica van alertar l’octubre passat que les obres de rehabilitació aprovades a la comissaria de Via Laietana, amb un pressupost de 9 milions d’euros entre el 2022 al 2025, podria alterar l’espai interior d’aquest edifici rebatejat com “la casa dels horrors”. Alguns testimonis recorden les "cel·les insalubres" i que les tortures es feien en els despatxos dels caps policials.

Reclam

La reivindicació de recuperar la  comissaria de Via Laietana suma prop de dues dècades. La Comissió de la Dignitat, presidida per Pep Cruanyes, juntament amb l’ara difunt Jordi Carbonell,  el periodista  Antoni Batista, i el llavors diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, van fer el 2005 un acte davant la prefectura per denunciar les tortures i reclamar  la seva reconversió. Per fer-hi un nou impuls, des de l’estiu passat, la Comissió de la Dignitat i la sectorial de persones represaliades de l’ANC organitzen cada primer i tercer dimarts de cada mes una concentració, on testimonis expliquen les vexacions patides allà dins i es reclama que l’edifici es converteixi en un centre d’interpretació de la tortura. Hi han  passat força testimonis, com ara Blanca Serra, lingüista i membre del Front Nacional de Catalunya, després del PSAN i actualment de la CUP; la dona de José Plaza Gabarrón, del FAC, i actualment amb problemes neurològics per les greus pallisses rebudes, o l’advocat i membre del PSUC Enric Leira. I la darrera va ser el 15 de març passat, amb testimonis de la repressió  que van patir també representants del col·lectiu LGTBI. A finals de novembre, Òmnium  Cultural també va fer-hi un acte reivindicatiu per exigir el tancament de la comissaria.

Una de les concentracions de la Comissió de la Dignitat. Foto: M.P.