Conjura de tots els grups parlamentaris —amb l'excepció de Vox— per enviar un missatge contundent contra la violència masclista. El Parlament ha celebrat aquest divendres la segona edició del Parlament de les Dones i l'hemicicle s'ha omplert de diputades i representants del Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC) per aprovar una declaració amb mesures específiques contra la violència masclista. Aquest ple s'ha produït, justament, el dia abans que tingui lloc el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones. El text, que ha estat treballat a partir de cinc grups de treball, se centra en propostes contra la violència que pateixen les dones i les nenes, consensuades entre les diputades i les representants del CNDC, com ara la formació per a treballadors del sector públic en aquest àmbit o l'impuls d'un organisme que combati la violència institucional. A més de la declaració, validat per unanimitat a mà alçada, el missatge ha servit perquè entitats, moviments feministes i institucions s'hagin aliat per reforçar la lluita contra aquestes violències i per seguir caminant en la via d'una societat més justa i igualitària.
La declaració que ha aprovat el ple del Parlament de les Dones, sota el lema 'Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes', posa el focus en el treball contra les violències en l'àmbit digital, la violència mediàtica i política, les violències en l'àmbit de la salut i la violència obstètrica, la vulneració de drets sexuals i reproductius i la violència institucional. També s'ha fet en la perspectiva interseccional de les violències masclistes. El text recull que "tots els actors involucrats han de treballar per a prevenir, formar, protegir i evitar la impunitat i han de garantir el dret a la reparació i no repetició".
Un organisme per la "investigació, actuació, sanció i reparació" de la violència institucional
En l'àmbit de la violència digital i política, es propugna la promoció de programes educatius i de formació obligatòria per a "reconèixer i afrontar totes les formes de violència masclista" i que "evitin la revictimització". A més, es demana "legislar per garantir un espai digital lliure de violències masclistes" amb una "perspectiva de gènere que tingui en compte la interseccionalitat", assignar més recursos humans i econòmics a les institucions i organitzacions i moviments de dones, considerar la violència política contra les dones "un atac a la ciutadania que coacciona la seva capacitat d'incidència i representació", que els mitjans no presentin "una imatge estereotipada" de les dones, l'ús d'un llenguatge inclusiu i no sexista i promoure l'accés de dones a òrgans de direcció.
Pel que fa a les violències contra la salut, s'insta a "avançar cap a un nou model de salut amb una perspectiva de gènere", garantir el dret de les dones a "erradicar la violència obstètrica com una forma de violència masclista", garantir i avaluar l'atenció al dol gestacional, perinatal i neonatal; mesures per afavorir la criança, un model integral per a la salut mental o repensar el model d'atenció a la gent gran. En referència a la vulneració de drets sexuals i reproductius, es proposa garantir l'educació afectivosexual en tota l'etapa educativa obligatòria, garantir aquests drets en totes les etapes de la vida o l'impuls d'un espai independent com a observatori de les vulneracions i violències vinculades als drets sexuals i reproductius per "generar mecanismes de denúncia, eines i indicadors de seguiment, vigilància i protecció".
Des de la perspectiva interseccional, es manifesta que cal "recollir sistemàticament dades desagregades" per múltiples factors, com el gènere, edat o orientació sexual; formar en "feminisme interseccional" tots els professionals d'educació, cultura, salut, política, seguretat i justícia; o dotar de més pressupost les lleis que tracten les interseccionalitats. En relació amb la violència institucional, destaca el fet de "garantir que el Govern tingui un organisme responsable, referent i garant de la prevenció, investigació, actuació, sanció i reparació de la violència institucional en el sector públic de Catalunya". En paral·lel, es proposa "proporcionar les eines i recursos suficients" per a la prevenció d'aquest tipus de violència i l'impuls d'una formació obligatòria "amb perspectiva de gènere, interseccional i antiracista" per al personal de tot el sector públic.
El treball de la declaració
La declaració és fruit d'un treball de mesos que s'ha fet en cinc grups coordinats per Alícia Oliver (grup de treball sobre les violències en l'àmbit digital i violència mediàtica i política), Gemma Falguera (grup de treball sobre les violències en l'àmbit de la salut), Sílvia Aldavert (grup de treball sobre la vulneració dels drets sexuals i reproductius), Carme Riu (grup de treball sobre l'abordatge interseccional de les violències masclistes) i Núria Viñas (grup de treball sobre la violència institucional). Ara, aquesta declaració es durà a la propera Junta de Portaveus perquè es llegeixi en una sessió plenària del Parlament.
En el torn d'intervenció dels grups parlamentaris, tant el PSC (ha intervingut Gemma Lienas) com Ciutadans (Noemí de la Calle) i el Partit Popular (Lorena Roldán) han valorat positivament la celebració del Parlament de les Dones, però han recalcat que també haurien d'haver estat presents els homes per "involucrar-los" en aquesta lluita. Per part de la CUP, la diputada Basha Changue ha lamentat l'absència de les dones "autoorganitzades" i la parlamentària dels comuns, Susanna Segovia, ha reclamat més "pressupost" i "autonomia". Des de Junts per Catalunya, Aurora Madaula —molt emocionada durant la seva intervenció— ha apuntat contra les "violències silencioses" i ha expressat situacions que també són violència masclista: "Ridiculitzar, assetjar, forçar, intimidar i perseguir les dones emparant-se en la lògica del més fort; que modifiquin les teves propostes sense tenir en compte la teva opinió. L'abús de poder, l'assetjament parlamentari i mediàtic també és violència masclista". En el cas d'Esquerra, Jenn Díaz ha manifestat que "no és normal que per ser diputada, consellera, ministra o periodista et desitgin una violació brutal" i ha apel·lat a seguir defensant un "projecte transformador" com el feminisme.