El ple posterior als nous empresonaments i la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya ha servit per a tornar a legitimar els drets polítics del líder de JxCat, però també de Jordi Sànchez i Jordi Turull. Emparant-se en les dues demandes admeses a tràmit pel Comitè de Drets Humans de l’ONU, JxCat, ERC i la CUP han ressuscitat aquest dimecres les seves candidatures a la investidura. En el cas de Puigdemont, per segona vegada, després que la cambra reconegués el seu dret a ser investit el passat 1 de març.
Les resolucions han estat aprovades amb els vots a favor de la majoria independentista, tot i que han rebut el suport dels comuns en diversos punts, com el que "exigeix a la resta de poders i institucions de l’Estat espanyol el compliment efectiu de les mesures cautelars" de l'ONU, i que el fa extensiu a Puigdemont i Turull. També aquell on es demanava l'alliberament dels presos polítics. Tam
La primera proposta de resolució aprovada gira al voltant de Sànchez, i insta el Parlament a “adoptar totes les mesures necessàries” per garantir els seus drets polítics, incloent el dret a sotmetre’s a una investidura, i exigeix als poders de l’Estat que hi donin “compliment efectiu”. La segona també busca que la cambra es comprometi a garantir els mateixos drets a Puigdemont i Turull, emparant-se que compleixen els “mateixos criteris” que Sànchez. Aquesta segona és també la que reclamava l’alliberament dels presos polítics.
Setge judicial contra el 21-D
En la presentació de la proposta de resolució, JxCat, ERC i la CUP han denunciat un “setge judicial” contra els resultats del 21-D, en referència a les ingerències judicials a la sobirania del poble de Catalunya expressada a les urnes, i han criticat que no es respecten els resultats de les eleccions.
Per part de JxCat, la diputada Gemma Geis ha defensat els drets polítics de Puigdemont, ha assegurat que no renunciaran a la seva investidura i ha defensat els drets dels altres dos candidats: Jordi Sànchez i Jordi Turull. "La presidència de la Generalitat no ha de passar per cap toga, només pel vot dels catalans", ha refermat la diputada.
"La democràcia està suspesa a l'Estat espanyol". Així ha continuat la diputada d'ERC Anna Caula, que ha assegurat que "som aquí per denunciar un setge judicial". En aquest sentit, Caula ha denunciat que el poder judicial espanyol intenti interferir en els resultats de les eleccions del 21-D i ha considerat que "en el terreny de joc, l'àrbitre és el més arbitrari", en referència a l'actitud del jutge Pablo Llarena.
La CUP exigeix investir Puigdemont
Per altra banda, el diputat de la CUP Carles Riera ha denunciat que l'Estat espanyol "ha segrestat la sobirania del poble i del Parlament", però també ha criticat que la majoria independentista i el president del Parlament, Roger Torrent, hagin acatat les resolucions del jutge, proposant i retirant candidatures a la presidència de la Generalitat.
Tot i això, Riera ha celebrat que JxCat hagi sol·licitat aquest dimecres la delegació de vot a distància del president Carles Puigdemont -petició que la Mesa considerarà la setmana que ve- i, en aquest sentit, ha demanat un ple per investir Puigdemont i recuperar la República. També s'ha ofert a assumir les responsabilitats i les conseqüències que calguin per fer-ho possible. "El pacte amb l'Estat només té un nom: rendició", ha afirmat.
Cs i PP, aspres
La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ni tan sols s’ha mogut del seu escó per fer una intervenció que ha estat més breu que la resta, i també més aspra que la resta. Ha volgut advertir l’hemicicle que estava a punt de fer una “barbaritat” en la votació d’un punt determinat, de la qual no han participat. “Vostès pretenen votar qui pot sortir de la presó”, ha denunciat. “Què serà el següent que votaran? Qui ha d’entrar a presó?”, ha preguntat. Arrimadas ha afirmat que “l’ONU no ha donat la raó al senyor Sànchez”. També ha negat que Espanya sigui un Estat “autoritari i dictatorial”, i ho ha fet emparant-se en els pronunciaments de les institucions internacionals.
La mateixa duresa ha emprat el portaveu del subgrup del PP, Xavier Garcia Albiol, que ha denunciat que “les mocions i el ple en general tenen dos clars motius: continuar instal·lats en aquest desafiament a l’Estat de dret i satisfer els radicals que estan sembrant el conflicte en diferents punts de Catalunya”. En aquest sentit, Albiol ha volgut desmentir que hi hagi presos polítics. “El senyor Jordi Sànchez està a la presó per assaltar un cotxe de la Guàrdia Civil”, ha argumentat.
PSC i comuns, conciliadors
En aquest context, el discurs del PSC ha quedat a molta distància. El portaveu adjunt Ferran Pedret ha empatitzat amb el patiment dels presos i ha defensat que també els volen en llibertat. No obstant això, ha volgut matisar que l’ONU només ha fet unes “recomanacions de caràcter general”. I ha advertit que “una institució com el Parlament que forma part del poder legislatiu no pot adreçar-se al poder judicial per dir-li el que ha de fer”.
Els comuns han fet un pas més enllà. En aquest sentit, Xavier Domènech ha proposat un Govern alternatiu, ampli i transversal, amb personalitats independents i un mandat limitat, si els independentistes no són capaços de posar-se d’acord. “Fem tots un pas enrere per a fer-ne un endavant, un pas enrere del poder i del partit per fer un pas endavant com a país”, ha assegurat. Han votat a favor del punt de la resolució independentista que demana l’alliberament dels presos.