La Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PE) ha decidit aquest dimarts enviar una carta a la Generalitat de Catalunya per preguntar si hi ha discriminació lingüística als castellanoparlants a les escoles catalanes, arran d'una queixa presentada per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). "El Tribunal Suprem va decretar el 2015 que un 25% de les classes han de ser impartides en castellà i m'estan dient que això no es compleix, per la qual cosa ho haurà de preguntar a les autoritats competents", ha assegurat la presidenta de l'esmentada comissió, Cecilia Wikström, en resposta a la representant de l'AEB, Ana Losada.

Losada havia demanat un sistema educatiu que, a parer seu, "respecti que la societat és bilingüe i no imposi el català als castellanoparlants, que són majoria". "Soc la veu de molts pares i mares catalans que volem trencar la por de denunciar la vulneració de drets a la qual es veuen sotmesos els nostres fills", ha assegurat Losada a Brussel·les, que ha assegurat que els nens de zero a sis anys no reben educació en castellà i que aquesta xifra només puja a tres hores setmanals entre els 12 i els 16 anys.

Tot i la queixa, la presidenta de la Comissió europarlamentària ha desestimat "per ara" la possibilitat d'enviar un equip a examinar la situació als col·legis catalans, perquè ha entès que "preguntar a les autoritats és el pas previ" a prendre aquesta mesura. Malgrat això, la representant de l'AEB s'ha mostrat "satisfeta" amb aquesta decisió, ja que "per fi s'escolten aquestes reivindicacions després de tants anys", segons ha explicat en declaracions a la premsa després de la seva intervenció davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra.

A més d'aquesta petició presentada per l'AEB, l'associació Impuls Ciutadà ha plantejat també una altra queixa relativa a l'eventual discriminació lingüística que pateixen els castellanoparlants en l'àmbit del consum, per les multes que presumptament s'imposen a comerciants que no retolen en català. "Aquesta petició es mantindrà oberta i esperem rebre més endavant arguments que justifiquin alguna una altra acció", ha al·legat Wikström, que ha decidit no prendre cap mesura en aquest sentit.

El representant d'Impuls Ciutadà que ha acudit a la Comissió de Peticions del PE, Carlos Silva, ha denunciat la "persecució" a la qual es veuen sotmesos "aquells comerciants que decideixen retolar, per exemple, la meitat en espanyol i la meitat en català". "A Catalunya els drets lingüístics es mesuren amb doble mesura i els inspectors de consum s'han convertit en els inspectors d'uns pocs", ha denunciat Silva.

L'encarregat de rebatre la tesi de la discriminació lingüística ha estat l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep Maria Terricabras, que ha assegurat que "els nens catalans obtenen puntuacions en coneixement del castellà per damunt de la mitjana espanyola a l'informe PISA".

Finalment, el representant de la Comissió Europea (CE) que ha acudit davant la Comissió de Peticions, Antoniu Marc, ha dit en els dos casos que l'Executiu comunitari "no té competències en aquest sentit", per la qual cosa l'actuació davant d'aquestes situacions "correspon a l'Estat membre". "Les lleis sobre llenguatge, ja siguin en l'àmbit de l'educació o el consum, no entren dins de la competència de la CE, que només pot donar suport a la decisió que prengui al respecte l'Estat membre", ha dit Marc.

ERC denuncia el "biaix" del servei de premsa del PE

Més tard, Terricabras ha enviat una carta a Jaume Duch, portaveu i director de comunicació del Parlament Europeu, on s'ha queixat de la "poca professionalitat" dels serveis de premsa en castellà del Parlament Europeu per com han informat d'una petició sobre "discriminació lingüística" a Catalunya que s'ha debatut al comitè de Peticions de la cambra. 

Terricabras assegura que la cambra ha emès una nota de premsa amb un titular "erroni" i amb informació "esbiaixada" on "no es fa ni el més mínim esment" dels arguments en defensa de la política lingüística i el model d'escola catalana que ell i altres eurodiputats han plantejat i, en canvi, "es recullen amb detalls els arguments dels peticionaris contraris a la política del govern català".

A la carta, Terricabras diu a Jaume Duch que el servei de premsa que dirigeix hauria de ser "exemplar en l'exposició dels fets" i assegura que la nota publicada era "indigna d'una institució seriosa". "Estic segur que l'exhibició d'unilateralitat i de biaix del teu servei de premsa, que hauria de ser exemplar en l'exposició objectiva i plural dels fets, et causarà tanta pena com a mi", assegura l'eurodiputat d'ERC en l'escrit dirigit al portaveu de la cambra.