La ponent del comitè del Parlament Europeu que investiga l'ús de programaris com Pegasus a la Unió Europea (UE), Sophie In't Veld, insta Espanya a "aclarir del tot" els casos d'espionatge i compensar les víctimes. Això és el que apunta la liberal en l'esborrany de recomanació a la Comissió Europea i el Consell que ha presentat aquest dimarts al comitè. El text apunta que a l'Estat i tres països més hi ha hagut "infraccions" en la implementació de la llei europea pel que fa a l'ús de programaris d'espionatge i critica la "manca d'acció" de la Comissió Europea i els estats membre per abordar "l'amenaça a la democràcia" que suposa l'espionatge.
L'esborrany de recomanació de la ponent remarca que l'espionatge a Espanya té dues vessants: la dirigida a líders del govern espanyol com el president, Pedro Sánchez, i el Catalangate, dirigida a líders i persones relacionades amb l'independentisme. Davant la demanda de més informació a les autoritats espanyoles, la ponent lamenta que no hagin donat explicacions tot al·legant motius de seguretat nacional. De fet, el document critica que els estats utilitzin la seguretat nacional com a "pretext" per evitar donar explicacions sobre els casos d'espionatge i subratlla que la seguretat nacional "no els eximeix de la seva obligació de complir la llei". Per això, la ponent demana a Brussel·les fixar una "definició legal comuna" de seguretat nacional.
Els estats investiguen massa lentament
Pel que fa als estats, l'esborrany de recomanació critica la "reticència" dels estats a investigar els atacs i el "lent progrés" i "manca de transparència" en les investigacions judicials. A més, lamenta la resposta "inadequada i contrària als principis de la cooperació lleial" del Consell. "Cap estat ni el Consell ni la Comissió tenen la voluntat de posar llum en l'escàndol d'espionatge", subratlla. La ponent remarca que és "indispensable" que hi hagi la "claredat necessària" i "acció a nivell europeu" per assegurar que la legislació europea "es respecta". Mentre es prepara una regulació per als programaris d'espionatge, la ponent reclama una moratòria "immediata" en la venda, adquisició, transferència i ús dels programaris.
La importància d'uns estàndards europeus
Davant la necessitat "d'estàndards europeus comuns" per regular programaris com Pegasus, In't Veld planteja algunes propostes, com per exemple que només es puguin utilitzar amb autorització judicial, que s'autoritzi durant un període de temps determinat i en cas només d'alguns delictes. A més, la liberal proposa eximir periodistes, advocats i polítics de poder ser espiats i que hi hagi un "accés retroactiu il·limitat" als missatges, entre altres qüestions. El presentat aquest dimarts per part de la ponent del comitè és un esborrany de recomanació. Ara, la resta d'eurodiputats poden presentar esmenes, que es votaran posteriorment al comitè, així com la recomanació final. El text es votarà finalment al ple.
El president lamenta la manca de cooperació dels estats
A l'inici de la sessió, el president del comitè, Jeroen Lenaers, ha lamentat la manca de cooperació dels estats per aclarir els casos d'espionatge, després que cap dels països convidats hagi decidit participar en una sessió dedicada als serveis d'intel·ligència. "Personalment, estic començant a estar fart d'aquesta actitud dels estats membre", ha criticat Lenaers, que ha lamentat que la majoria d'estats decideixein "sistemàticament" no cooperar amb el comitè.
Posteriorment, la ponent del comitè ha presentat l'esborrany de recomanació i ha alertat que "l'abús" de programaris d'espionatge és "un atac a la democràcia". "Tots hauríem d'estar molt preocupats. No és un afer nacional, és un afer europeu", ha alertat In't Veld. En aquest sentit, ha lamentat l'actitud de la Comissió Europea i dels 27 i ha reclamat normes per regular programaris com Pegasus. "Tenim normes que no s'apliquien i la Comissio està escollint deliberadament no donar eines", ha remarcat. "Escull no respondre les preguntes del Parlament Europeu. És molt seriós", ha afegit.
En la intervenció dels grups, l'eurodiputat de PP Juan Ignacio Zoido ha dit en nom de l'absent Vladimír Bilcik que el text és un "bon punt de partida", però ha avançat que presentaran esmenes. "Les recomanacions seran el text polític més important que sortirà del comitè. Cal un document equilibrat", ha reivindicat. Al seu torn, l'eurodiputat socialdemòcrata Hannes Heide ha defensat la proposta d'una moratòria en la venda i ús dels programaris espia, així com una definició comuna del que és seguretat nacional. L'eurodiputada dels Verds Hannah Neumann ha reclamat que s'asseguri que les propostes "s'implementen", mentre l'eurodiputada de l'Esquerra Cornelia Ernst ha apostat per la prohibició dels programaris espia. "No crec que es puguin reformar", ha indicat Ernst, que també ha lamentat que el comitè no hagi pactat una missió a Espanya.