El Parlament Europeu reitera la petició a Espanya de portar a terme una investigació "completa, justa i efectiva" dels casos d'espionatge, com el del Catalangate. Els eurodiputats, en el ple d'aquest dijous, han donat llum verda a les recomanacions elaborades pel comitè que ha abordat durant un any i mig els casos d'espionatge amb programaris com Pegasus a la UE, amb 411 vots a favor; 97 en contra i 37 abstencions. En l'apartat de recomanacions a Espanya, els eurodiputats reclamen a les autoritats a aclarir l'espionatge als 65 dirigents independentistes que van ser espiats, fins i tot, els 47 que no han estat reconeguts pel CNI. El text també insta l'Estat a cooperar amb els tribunals per donar una "reparació legal" a les víctimes i garantir que hi hagi "investigacions judicials imparcials", que es facin sense retard i amb recursos suficients.
Dos tipus d'espionatge a Espanya
En l'informe s'apunten cinc recomanacions de l'Eurocambra a les autoritats espanyoles, entre les quals està la petició de començar la reforma del marc legal del CNI, així com sumar l'Europol a les investigacions perquè aporta "la seva expertesa tècnica". A banda, de les recomanacions a Espanya, el document inclou referències al Catalangate, malgrat que només en un paràgraf en el qual explica els fets revelats. Així doncs, l'informe apunta que segons la investigació de CitizenLab, a Espanya es produeixen dos tipus d'espionatge, un per als membres del govern espanyol, i un altre per a l'independentisme català. Pel que fa a aquest últim, indica que les autoritats espanyoles han recorregut l'espionatge a 18 persones, mentre que denuncien que "hi ha poca claredat" amb les altres 47 persones revelades per CitizenLab.
Amb tot, l'informe condemna rotundament l'espionatge de governs i institucions dels estats membre a membres de l'oposició, jutges, fiscals, advocats i periodistes, entre d'altres. En aquest sentit, els eurodiputats constaten amb "gran preocupació" que el marc de governança de la UE és "inadequat" per poder donar resposta "als atacs a la democràcia, els drets fonamentals i l'estat de dret" que implica l'espionatge.
Manca de cooperació dels governs, el Consell i la Comissió Europea
En el ple d'aquest dijous, l'Eurocambra també ha mostrat la seva preocupació per les "reticències" que demostren els estats membres per investigar l'espionatge i constata un "lent progrés i manca de transparència en les investigacions judicials" sobre l'abús que fan els governs d'aquests programaris espia. A més, els eurodiputats lamenten la manca de cooperació tant dels governs dels estats com del Consell i la Comissió Europea. "Ni els estats membre ni el Consell ni la Comissió semblen estar interessats a maximitzar els esforços per investigar completament l'abús en l'espionatge", han criticat.
En la votació, els eurodiputats també han rebutjat l'aposta per una moratòria en l'ús de programes espia mentre s'estableix una regulació, una iniciativa que formava part d'una esmena presentada pels Verds. Una altra de les mesures que s'ha tombat ha estat l'intent de Vox de qualificar els fets de 2017 de "cop d'estat" i de qüestionar la investigació de CitizenLab. Amb cinc esmenes, Vox també pretenia rebaixar la demanda de l'Eurocambra de donar accés a les 18 víctimes reconegudes les autoritzacions judicials i suprimir la demanda de reforma del CNI i la crida a sumar l'Europol a les investigacions.