El Catalangate encara porta cua. El Parlament Europeu ha reiterat que Espanya ha de garantir una investigació "a fons, justa i efectiva" sobre els casos d'espionatge amb Pegasus. Entre ells s'inclou el que es coneix com a Catalangate, una ofensiva d'espionatge que va afectar una seixantena de líders independentistes, i es posa un focus especial sobre aquelles 47 persones on no està del tot clar qui va autoritzar l'acció. En un informe aprovat aquest dijous —per 391 vots a favor, 130 en contra i 20 abstencions— al ple d'Estrasburg sobre la vulneració de drets fonamentals, els eurodiputats han emès recomanacions específiques a l'estat espanyol, Hongria, Polònia, Grècia i Xipre, on consideren que els estàndards europeus no s'estan complint. "Els drets individuals no es poden posar en risc permetent un accés il·limitat a la vigilància", assenyalen en el document.
L'informe votat aquest dijous reitera la "preocupació" de l'Eurocambra pel que fa a l'ús de programes com Pegasus per espiar "individus i personalitats d'alt perfil, com ara periodistes, polítics, 'bloggers', defensors per als drets humans, polítics i altres actors". En aquest sentit, subratllen que l'ús "il·legítim" d'aquestes eines "afecta la integritat dels processos de decisió, minant així la democràcia de la UE i posant de manifest la necessitat urgent d'una major transparència i responsabilitat legal cap a la indústria".
De fet, els parlamentaris qualifiquen les pràctiques d'espionatge "d'alarmants" i adverteixen que un "abús" pot acabar afectant negativament "els drets fonamentals, la democràcia i els processos electorals". En la mateixa línia, l'Eurocambra insisteix que calen investigacions "creïbles" i canvis legislatius per afrontar el problema i, en el cas espanyol, exigeixen "remeis legals reals" per a les persones afectades. "Escàndols com aquest danyen la imatge de la UE i cal adreçar-los, per restaurar la reputació i credibilitat del Parlament per preservar la confiança dels ciutadans en les institucions europees", conclou l'informe.
Els documents d'Aragonès, desclassificats
Fa un mes, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ja va declarar que el govern espanyol desclassificarà informació sobre les escoltes a l’independentisme català amb el programari Pegasus si un jutge sol·licita documents concrets i "si és oportú i raonable a la llei”. Hi ha més de mitja dotzena de jutges de Barcelona que investiguen aquest espionatge per part del govern espanyol a líders polítics i socials, però només el magistrat que investiga la querella presentada pel president Pere Aragonès ho ha demanat de forma concreta. En resposta, el govern espanyol va acabar desclassificant aquests documents.