Més pressió. L'independentisme continua batallant a través de totes les vies possibles per a obtenir una resposta al CatalanGate, l'escàndol d'espionatge que ha afectat més d'una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista. Ja ho fa fet a través de la via jurídica, amb diverses querelles que impulsen les diverses organitzacions afectades, i també ho ha fet a través de la retòrica i les declaracions institucionals. Ara, ha afegit un nou instrument: el de les mocions al Parlament. I és que aquest dijous s'ha aprovat un document que es posiciona de forma contundent contra l'espionatge i exigeix diverses respostes davant l'atac.
Més enllà de condemnar l'escàndol, i situar-lo com una pràctica il·legal i antidemocràtica que ha afectat diputats i la ciutadania catalana que defensa el projecte independentista, el text també ha fet altres exigències. Així, ha reclamat al Govern espanyol la "màxima informació i transparència", una comissió d'investigació pública al Congrés dels Diputats (si bé aquesta proposta ja va ser rebutjada fa unes setmanes amb el vot del PSOE), i que s'assumeixin les responsabilitats polítiques necessàries (un sinònim de dimissions). De fet, la moció fa servir aquesta mateixa paraula en referència a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per qui remarquen la necessitat que abandoni el seu càrrec després de reconèixer i justificar l'espionatge als independentistes.
D'altra banda, la cambra catalana també es compromet a "impulsar totes aquelles iniciatives parlamentàries" que serveixin per a contribuir a esclarir la situació i vetllar per garantir els drets dels espiats, entre els quals hi ha una vintena de diputats. A més, i en la línia de la proposta que ja va fer Esquerra Republicana, aposta per exercir el dret de petició davant el Parlament Europeu, un instrument que permetria portar el CatalanGate a instàncies europees i internacionalitzar així el conflicte actual. Més enllà, la cambra també exigeix novament al govern espanyol que modifiqui la llei franquista sobre Secrets Oficials per tal que aquesta sigui democràtica i reguli el control extern i independent de les actuacions del CNI. Tots els punts de la moció, que ha estat presentada pels republicans, han comptat amb el suport de les tres formacions independentistes (ERC, Junts i la CUP), mentre que els Comuns s'han sumat a la pràctica totalitat però ha optat per abstenir-se en demanar la dimissió de Robles. El PSC s'ha plantat en contra de gairebé tots els articles.
El debat parlamentari
Des d'Esquerra Republicana, la portaveu, Marta Vilalta, ha recordat que més de tres setmanes després que esclatés l'escàndol, aquest segueix sense resoldre's. "No es pot fer com si no hagués passat res, esperant que el temps ho oblidarà", ha carregat. Així, l'ha considerat un terratrèmol contra la democràcia i una mostra de la repressió a l'independentisme per "terra, mar, aire i les clavegueres". Davant de tot plegat, ha demanat "llums i taquígrafs" i una assumpció de responsabilitats "d'acord amb les explicacions que es donin". Sobre el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, ha reafirmat que amb això "no es pot tancar la carpeta del CatalanGate", ja que ni tan sols han explicat el perquè del seu cessament. Però davant de tot plegat, i malgrat la duresa de les seves paraules, ha apostat un cop més per la via de la negociació per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. "Es fa més necessària i més evident que mai", ha dit.
El diputat de Junts, Josep Rius, ha lamentat que encara no s'ha donat "cap explicació creïble" per part de l'Estat. "El Regne d'Espanya segueix amagat en les seves pròpies clavegueres", mentre que ha celebrat que al Parlament Europeu hi ha una comissió en marxa i a la cambra catalana també es vol avançar en aquest camí. "Cal desinfectar les clavegueres de l'Estat, ras i curt, i ràpid". Mentrestant, la cupaire Montserrat Vinyets ha reclamat que el Parlament també ha de prendre la iniciativa de la investigació pel CatalanGate, com prova de fer-ho amb una comissió d'investigació a la cambra, i ha subratllat que aquest cas, si no rep una resposta contundent, pot obrir la porta a altres casos pitjors.
El diputat del PSC Jordi Terrades ha encetat la seva intervenció afirmant que l'Estat espanyol "és una democràcia plena", retòrica habitual ja dels socialistes i la dreta. No ha limitat la seva defensa del govern central, i ha afirmat que Pedro Sánchez "no surt a espiar els seus ciutadans i ciutadanes", sinó que "donarà les explicacions que facin falta, com ha fet sempre". Per contra, ha aprofitat per llançar alguns dards dissimulats en relació amb els suposats vincles entre l'independentisme i el Kremlin rus. Per als comuns, el portaveu, David Cid, ha recordat que és necessari impulsar primer una investigació sobre els fets, "i a partir d'aquí, i no abans, determinar l'abast de les responsabilitats", a més de garantir que no es torni a repetir. Així, ha demanat desclassificar la informació relacionada, tot i que ha recordat que l'Estat ja ha engegat alguns mecanismes.
Per a Vox, el portaveu, Joan Garriga, ha criticat la "cortina de fum" del CatalanGate, i ha demanat invertir més en defensa per fer front al que considera amenaces internes: "Poc els han espiat". Més enllà, ha aprofitat per llançar la seva habitual retòrica en contra del català i racista. Des de Ciutadans, Nacho Martín Blanco ha tractat d'"exageracions i fake news" tot allò relacionat amb el CatalanGate, i ha considerat que el govern espanyol ha "servit en safata de plata" Paz Esteban a l'independentisme. A més, ha denunciat la "submissió i entrega" de La Moncloa als seus socis al Congrés. I pel PP, Alejandro Fernández ha recordat que les investigacions en democràcia "només poden fer-se amb tutela judicial", i ha desafiat Esquerra Republicana a modificar la llei franquista des del Congrés dels Diputats.