La comissaria de Via Laietana, centre de tortures durant el franquisme i la Transició, ha de ser traspassada a la Generalitat per a ser resignificada com a espai de memòria de la repressió de la dictadura. Això és el que, un cop més, ha reclamat el Parlament de Catalunya, a través d'una moció d'ERC. Aquest punt ha comptat amb el vot favorable de Junts per Catalunya, la CUP i els comuns, l'abstenció del PSC i el vot en contra de Ciutadans, el PP i l'extrema dreta de Vox. És una llarga i constant reivindicació d'entitats memorialistes, però no només. També ho ha estat de les institucions, començant per la cambra catalana i continuant per l'Ajuntament de Barcelona o el Congrés dels Diputats. El passat març, la comissió de Justícia del Parlament va demanat a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria Eugènia Gay, de visitar les dependències, una petició que va ser rebutjada.
Concretament, el text aprovat pel Parlament "insta el govern espanyol a col·laborar i treballar amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i amb les entitats i institucions implicades per tal de traspassar-ne la titularitat i resignificar l’actual edifici de la prefectura de Via Laietana, espai de tortura durant el franquisme, com a centre de memòria, dignitat, democràcia, informació, divulgació i reparació de les persones víctimes de la dictadura franquista, i de la resistència i la lluita per les llibertats democràtiques".
El PSC s'ha abstingut en aquest punt, justificant que existeixen "unes Corts Generals i comissions bilaterals" per a abordar aquesta qüestió, i no la cambra catalana. En aquests moments, aquest traspàs es troba bloquejat pel mateix govern espanyol. Malgrat l’arribada dels socialistes a La Moncloa, res no ha canviat. L’executiu de Pedro Sánchez ha rebutjat totes les peticions, argumentant que el CNP ja l’ha resignificat amb la seva tasca actual.
En diverses ocasions, el ple de l’Ajuntament de Barcelona (amb el vot del PSC), el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han reclamat la recuperació d’aquest espai encara utilitzat per la policia espanyola. També el Congrés dels Diputats, l’1 de juny del 2017, va aprovar una proposició per a reconvertir l’espai en un centre memorial de la repressió franquista. Va obtenir el vot a favor de tots els partits —incloent-hi el PSOE— excepte el PP, que llavors governava l’Estat.
Eliminar tots els símbols franquistes
La moció aprovada també insta el govern espanyol a realitzar un “acte formal, solemne i de desgreuge al molt honorable president Lluís Companys” per la seva execució per part de la dictadura, o a expedir d’ofici els certificats de nul·litat de les sentències promogudes pel Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic i els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra. A més a més, la cambra reclama al Govern de la Generalitat que “elimini tots els símbols franquistes” a la via pública, especialment “fer efectiva la retirada del monument situat enmig del riu Ebre a Tortosa”; culminar l’exhumació del militant antifranquista Cipriano Matos; accelerar la llei de memòria democràtica de Catalunya, o impulsar la recerca i difusió del paper de les dones i el moviment LGBTI+ en la lluita antifranquista.
En defensa de la iniciativa, la diputada d’ERC Maria Jesús Viña ha defensat que “hem d’anar tots a l’una en aquesta matèria” i ha assegurat que és “imperatiu” resignificar l’actual prefectura superior de la policia espanyola a Catalunya. En nom de Junts per Catalunya, Aurora Madaula ha reivindicat que la memòria històrica és “una estructura d’estat” i que és el millor antídot contra “el feixisme i el neofeixisme”. Madaula ha reclamat que “no es demori ni un minut més la retirada d’un monument feixista” com el de Tortosa. El cupaire Carles Riera ha denunciat que “les víctimes del feixisme continuen sense reconeixement, sense justícia i sense reparació”, i que per això “la memòria democràtica és imprescindible”, com les accions recollides. Això sí, ha trobat a faltar que no hi hagi memòria democràtica sobre el “passat colonial”. I per part dels comuns, Marc Parés ha instat la consellera Gemma Ubasart a accelerar la llei de memòria democràtica de Catalunya. “S’ha avançat molt en els darrers anys, però ens queda molta feina per fer”, ha assenyalat Parés.