El Parlament gallec ha aprovat amb els vots del PP i l'abstenció del PSOE, canviar el nom de la sala on es reuneix la seva Junta de Portaveus per batejar-la amb el nom del falangista Antonio Rosón.
Llicenciat en Dret, el 1936 Rosón es va adherir a Falange Espanyola i va proclamar l'Estat de Guerra després de la revolta militar contra la República espanyola, que obriria una cruenta etapa de repressió a Lugo amb centenars de represaliats en les primeres setmanes després del cop. Després de la Guerra Civil va ocupar diversos càrrecs en l'establishment franquista, entre ells la Presidència de la Diputació de Lugo i un escó en les Corts franquistes. Posteriorment va ser diputat de la UCD i va presidir el Parlament gallec. Va morir el 24 d'abril del 1986.
Només el BNG s'ha oposat formalment a la proposta de noms, i s'han manifestat en senyal de protesta. Els concentrats portaven cartells amb les frases "Els repressors no s'homenatgen, franquisme fora del Parlament".
"El Parlament gallec no hauria de dedicar en cap cas la sala de la Junta de Portaveus, probablement una de les més utilitzades, a fer cap mena de reconeixement a una persona tan directament vinculada al règim franquista", ha afirmat Montse Prado, vicepresidenta de la Mesa i membre del Bloc Nacionalista Gallec.
Llei de la Memòria Històrica
La Llei de Memòria Històrica recull en el seu article 15 que "les administracions públiques, en l'exercici de les competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".
Composició del Parlament
El PP és la primera força de Galícia amb 42 dels 75 escons. Per darrere se situen el BNG, amb 19 diputats, i el PSdeG-PSOE, amb 14. La marca de Podemos, Galícia en Comú, directament va ser escombrada del Parlament en les darreres eleccions, el 2020. El PP va subratllar que Feijóo "va obtenir el seu millor percentatge de vot" i el PP "el nombre més gran de diputats durant el segle XXI". A banda, amb la quarta majoria absoluta, el dirigent gallec va igualar el llistó de Manuel Fraga.
"Si una cosa em semblava impossible era aconseguir una quarta majoria absoluta, i encara més enmig d'una pandèmia", va asseverar llavors Feijóo enmig d'una incredulitat incerta. Alhora, el president en funcions de la Xunta va enviar un missatge de tranquil·litat "a aquells que no m'han votat" asseverant que el seu objectiu és "governar per a tothom". A més, també va enviat un avís als seus homòlegs autonòmics i al govern espanyol asseverant que "volem col·laborar en la governabilitat d'Espanya".
A la fotografia principal, diputats del BNG protesten pel nom