Aquest dilluns, el Parlament de Catalunya ha celebrat un acte d'homenatge a un dels científics catalans més importants del país i que fou diputat de la primera legislatura de la cambra catalana després de la restauració de les institucions catalanes. L'acte s'emmarca en l'Any Joan Oró que, coincidint amb el centenari del seu naixement, consta d'un cicle de conferències ampli pel país, un documental sobre el seu llegat o una exposició itinerant, entre altres. A l'acte, hi ha participat l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha intervingut en el marc de la taula rodona 'Joan Oró (1923-2004), ciència i política'. Joan Oró Florensa, lleidatà d'origen, va ser un bioquímic que va promoure diversos estudis que expliquen l'origen de la vida a la Terra. En la seva prolífica tasca investigadora, també consta el fet d'haver aconseguit sintetitzar l'adenina, un dels components de l'ADN. A més, va participar en diversos projectes d'investigació espacial de la NASA, com el Programa Apolo per a l'anàlisi de les roques lunars.
L'expresident Jordi Pujol l'ha assenyalat com una figura "d'alt nivell i molta categoria" i també ha destacat les seves contribucions al creixement científic del país. De fet, Pujol ha apuntat que Oró va tornar cap als Estats Units després de la seva etapa com a diputat perquè, aleshores, les possibilitats de desenvolupament d'activitat científica eren "limitades", però després ha recordat que va tornar a Catalunya deixant un llegat important. En aquest sentit, ha explicat que Oró li va destacar que estava disposat a "fer política al servei del país" i Pujol, que s'ha presentat com a "nacionalista català", ha expressat que "es va treure el barret" i per això va encapçalar la llista de CiU per Lleida a les eleccions de 1980.
L'expresident de la Generalitat s'ha mostrat orgullós que governs seus i altres que no ha presidit hagin fet "grans avenços" en l'àmbit científic i ha apuntalat Joan Oró com una de les figures que, des d'una perspectiva "més atípica", va fer grans aportacions. Durant l'època en què Oró era assessor científic del Govern, Pujol ha recordat que plantejava moltes idees, però que malauradament no totes es podien aplicar, un fet que sosté que el científic entenia. "Amb tot, es van fer moltes coses", ha reivindicat.
El pas per la política de Joan Oró
El seu pas per la política institucional va ser breu. El 10 d'abril de 1980 assumia l'acta de diputat del Parlament de Catalunya per la circumscripció de Lleida amb el grup parlamentari de Convergència i Unió. De fet, va tornar expressament dels Estats Units (on era catedràtic de la Universitat de Houston) per ser parlamentari. L'etapa va ser efímera, ja que va renunciar a l'acta el 15 de setembre de 1981. Va ser assessor científic del president de la Generalitat d'aleshores, Jordi Pujol, i va ser cabdal per impulsar el sistema de recerca i innovació a Catalunya. A la dècada de 1990, va impulsar l'Observatori Montsec.
L'acte, presentat per la periodista Cristina Sáez, ha comptat amb les intervencions inicials de Joaquim Boixareu, vicepresident de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació; i Maria Elena Oró, filla del científic i presidenta d'honor de la Fundació del seu pare. També hi han participat en la taula rodona Emili Gelpí (bioquímic, doctorand de Joan Oró i exdirector de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona); Jordi Mas (director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació); Mercè Piqueras (biòloga i comunicadora científica); i Xavier Roqué (membre de l'Institut d'Història de la Ciència). Ha clos l'acte la presidenta del Parlament, Anna Erra, que ha afirmat que Oró va tenir un paper destacat en la "reconstrucció" de Catalunya i que entenia la política "com una eina al servei del benestar dels ciutadans", sempre aplicant el mètode científic i "fugint" dels dogmatismes. Entre el públic, hi havia diputats com Marta Vilalta (ERC), Cristina Casol i Quim Jubert (Junts) o l'historiador Agustí Colomines.