El Parlament ha aprovat la tarda d'aquest dimecres que la legislatura republicana​ passi a ser la primera, fent que l'actual passi a ser considerada la XIV, en lloc de la XIII. La iniciativa, que va ser impulsada per la Comissió de la Dignitat, ha estat aprovada en forma de proposta de resolució pels grups d'ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem.

"El 6 de desembre de 1932 es va constituir el Parlament de Catalunya, com a resultat de les eleccions catalanes del 20 de novembre del mateix any. D’aquesta forma, s'inaugurava la primera legislatura del Parlament de Catalunya. Aquella legislatura es veié interrompuda per la Guerra Civil i per la Dictadura Franquista", indica la proposta.

"No obstant això, aquelles corts republicanes continuaren funcionant a l’exili, tenint fins a 4 presidents diferents, La Generalitat de Catalunya recuperada pel president Francesc Macià en l’acte de sobirania del 1931 és la que dona aquesta traça de continuïtat històrica que encara avui tenim present", afegeix.

"Justícia històrica" 

El quatre grups que han aprovat la proposta han fet especial èmfasi en què aquest canvi és una qüestió de "justícia històrica". El diputat de Junts Francesc de Dalmases ha negat que la mesura sigui "simbòlica", sinó que té per objectiu reconèixer la Generalitat recuperada per Francesc Macià en un acte de "justícia històrica" i "dignitat".

La diputada d'ERC Anna Caula, que avui ha sigut el seu últim dia al Parlament, ha reivindicat que la Generalitat "republicana" del president Aragonès "es vol hereva de la Generalitat republicana de Macià i Companys" i "del fil roig de la lluita contra el feixisme". "És un reconeixement que ve a reforçar els que ja existeixen", ha dit recordant que el darrer president de la Cambra a l'exili va renunciar al càrrec reconeixent la presidència d'Heribert Barrera.

El diputat de la CUP Pau Juvillà ha reivindicat la continuïtat entre la legislatura republicana i la restitució de la Cambra del 1980 i ha posat en valor que la institució hagi sobreviscut malgrat la repressió franquista i l'aplicació de l'article 155. 

Per últim, el diputat dels comuns Marc Parés ha reivindicat que l'aprovació de la proposta té sentit que es produeixi ara coincidint amb el conflicte polític que viu Catalunya amb l'Estat. Parés ha afegit que la restitució de la Generalitat va ser anterior a la Constitució del 78 i que les eleccions al Parlament del 80 van ser convocades pel mateix president Tarradellas.

L'unionisme s'irrita

L'aprovació de la proposta ha provocat la irritació de l'unionisme: tant el PSC com Vox, Ciutadans i el PP hi han votat en contra i han carregat contra el canvi de denominació de la legislatura. El diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco ho ha titllat de "revisionisme històric" i ha apuntat que "és contradictori" amb que hi hagi 132 presidents de la Generalitat.

El diputat del PSC Raúl Moreno ha retret als independentistes i els filoindependentistes -així ha anomenat els seus socis a Barcelona i la Moncloa- que dediquin temps a aquests debats en lloc de "prioritzar" l'emergència sanitària i econòmica. El diputat de Vox Manuel Acosta i el líder del PP, Alejandro Fernández, també han qualificat la proposta de "revisionisme històric" i han dedicat les seves intervencions a donar lliçons històriques de Catalunya. 

 

Imatge principal: primera sessió del Parlament de Catalunya després de les eleccions de 1932 / Foto: Arxiu Nacional de Catalunya