"El Parlament expressa la seva voluntat d'exercir de forma concreta el dret d'autodeterminació i respectar la voluntat del poble català". És l'únic punt de la polèmica moció de la CUP que aquest matí s'ha aprovat a la cambra catalana amb 61 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions. Hi han donat suport els diputats de JxCat, ERC i la CUP. Els representants de Ciutadans han abandonat l'hemicicle i els del PSC i el PP -que s'han quedat-, no han participat de la votació. Les abstencions són dels escons de Catalunya en Comú. El canvi d'horari ha permès fintar el TC i aprovar el text tres minuts abans que arribés el correu informant de la suspensió del TC. El debat ha esbombat les diferències entre els partits independentistes, que han farcit les seves intervencions de retrets creuats. 

Esquerra Republicana ha sol·licitat tan bon punt ha arrencat el ple que el debat de la moció, que estava previst fer-se a última hora del matí, passés a ser el primer de l'ordre del dia. D'aquesta manera es pretenia esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional, que s'ha adoptat minuts abans d'iniciar la votació, tot i que Torrent ha informat el ple que no s'havia rebut encara cap notificació al respecte. Segons informa l'equip de comunicació del Parlament, la votació ha tingut lloc a les 10:06, mentre que la comunicació per correu de l'alt tribunal informant de la suspensió no ha arribat fins les 10:09. 

Per bé que específicament l'alt tribunal no ha tingut temps de comunicar la suspensió, el cert és que tant el president Torrent com els membres de la mesa acumulen un grapat d'avisos oficials per part del TC en les quals se'ls adverteix dels possibles riscos penals als quals s'enfronten si no aturen iniciatives parlamentàries que promoguin l'autodeterminació. Per tant, el punt aprovat avui pot interpretar-se com un nou pols que podria acabar en una querella per desobediència. 

La maniobra perquè la votació es produís abans que el TC tingués temps de reunir-se, decidir i comunicar la suspensió ha generat una nova pugna entre JxCat i ERC. A última hora de la tarda d'ahir Roger Torrent va anunciar que es canviava l'horari del ple i que en comptes de començar a les tres de la tarda, com estava previst, s'avançava a les nou del matí, coincidint per tant amb la reunió setmanal dels membres del Govern. Cap d'ells no ha pogut assistir a la sessió plenària i els membres de l'executiu que són diputats, tots dos de JxCat -el president Torra i el conseller Buch- no han pogut participar de les votacions. Per aquest motiu, la consellera de presidència ha comunicat per carta al president de la cambra el malestar que ha generat la seva decisió. 

Foc creuat entre independentistes

Tot i que JxCat, ERC i la CUP han votat conjuntament, la discussió de la iniciativa no ha estat exempta de retrets. 

Els més contundents han estat entre ERC i la CUP. En nom dels republicans, Ernest Maragall ha recriminat als anticapitalistes que hagin prioritzat la seva moció, en solitari, en lloc de donar més importància a la proposta de resolució conjunta que van presentar els tres grups independentistes com a resposta conjunta a la sentència i que encara està pendent d'aprovació. Alhora ha acusat els anticapitalistes de "viure de desitjos i fer creure que podem arribar a un paradís que si mai hi arribéssim quedaria clar que no existeix". 

La diputada cupaire, Maria Sirvent, ha replicat amb contundència qualificant la votació de JxCat i ERC de "vergonya", "tanta corbata i tan poca vergonya", ha lamentat. Amb el mateix to indignat els ha deixat clar que la CUP no vol "cap unitat" amb ERC i JxCat, prou privatitzacions i vendre's el país". 

I és que els socis de Govern han votat en contra de la resta de punts de la moció, que aposten per l'amnistia total "per a tots els represaliats pel règim", el cessament del conseller d'Interior, la retirada dels cossos policials i militars de l'estat, la dissolució de la Brimo, la suspensió immediata de tots els desnonaments, el final de les llistes d'espera, un salari mínim de 1.200€, un pla de xoc contra violències masclistes i la nacionalització de la llum, l'aigua i el gas.