Tres setmanes després que Solidaritat Catalana per la Independència presentés de nou la seva iniciativa legislativa popular (ILP) perquè el Parlament declari la independència del país, la cambra catalana n'ha paralitzat la tramitació a petició dels seus promotors. Segons fonts parlamentàries, Solidaritat Catalana ha registrat un escrit on sol·licita aquest ajornament, ja que abans volen reunir-se amb el president de la cambra, Josep Rull, i amb grups parlamentaris que tenen representació a la Mesa, PSC, Junts i ERC, per explicar aquesta iniciativa. Cal tenir en compte que, a finals de novembre, el Tribunal Constitucional va mantenir el seu setge per condicionar el debat al Parlament i va estimar la impugnació de disposicions autonòmiques, promoguda pel govern espanyol —i també el PSC— contra l'acord de la Mesa del 20 de febrer de 2024, quan es va admetre a tràmit la ILP denominada Proposició de llei de declaració de la independència de Catalunya, la mateixa que han tornat a registrar.
Després d'aquesta petició de paralitzar la tramitació, està previst que Rull rebi al gener, passades les vacances de Nadal, els promotors. El febrer d'aquest any la ILP es va admetre a tràmit amb els vots de Junts i la CUP (que ja no té representació a la Mesa), mentre que ERC se'n va abstenir i el PSC no només hi va votar en contra, sinó que va presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la tramitació de la llei. Des d'un primer moment, el partit que ara té la presidència de la Generalitat va assenyalar que era una iniciativa "extemporània" i que suposava persistir en errors del passat. Mentrestant, des d'ERC apuntaven que la seva abstenció era la mateixa posició política que havien tingut en el passat en casos semblants, i que aquesta "respon a la voluntat d'escoltar totes les propostes, però sense voler alimentar carrerons sense sortida": "No volem jugar amb les expectatives de la gent. Volem eines útils per resoldre el conflicte polític amb l'Estat i votar en referèndum sobre la independència", defensaven.
Decisió del TC
En el comunicat del TC emès al novembre, que avançava la sentència, s’indicava que el tribunal “descarta, en primer lloc, l'al·legat del lletrat del Parlament de Catalunya en el fet que impugnar l’acord de la Mesa era inidoni”. El Tribunal considerava que “d'acord amb la doctrina constitucional aplicable, l'acord parlamentari compleix amb les condicions exigibles a les resolucions que poden impugnar-se per aquesta via. Això és així —hi afegia— perquè els efectes que desplega l'acord d'admissió de la iniciativa legislativa popular tenen rellevància ad extra de la Cambra i al marge de la tramitació parlamentària de la iniciativa”.
El Constitucional també apuntava que amb aquesta admissió s'inicia un procediment que es desenvolupa extramurs del Parlament i en el qual es veuen implicats subjectes, òrgans i institucions aliens a la Cambra: tant els ciutadans que exerceixen la iniciativa legislativa popular i la comissió promotora que exerceix la representació de les persones signants de la iniciativa, com els òrgans o ens administratius que han d'exercir competències respecte del procediment de recollida de signatures.