El Parlament de Catalunya es prepara per aprovar el 25 de juliol la reforma del reglament de la cambra plantejada pel PSC, Junts, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP per incorporar el vot telemàtic i ampliar els supòsits de delegació de vot. La Mesa s'ha reunit aquest dimarts per iniciar la tramitació d'aquesta proposició i plantejarà a la Junta de Portaveus de la setmana vinent (que és la que haurà de validar definitivament el calendari) celebrar el ple per aprovar la seva tramitació per la via de lectura única l'11 de juliol i celebrar dues setmanes després el debat final de la iniciativa i la votació de les esmenes.
El passat divendres, els cinc grups parlamentaris van entrar al registre de la cambra la reforma parcial del reglament per incloure la modalitat del vot a distància "en les situacions excepcionals degudament justificades a criteri de la Mesa en què, per impedir el desenvolupament de la funció parlamentària i ateses les especials circumstàncies, es consideri suficientment justificat". Aquest règim de votació també es contemplarà per als "diputats que tinguin compromisos de representació institucional del Parlament de Catalunya o de la Generalitat a l'estranger, quan la participació en activitats oficials els impedeixi l'assistència a la votació en sessió plenària".
D'aquesta manera, els diputats a l'exili, Carles Puigdemont i Lluís Puig, podran tenir blindats els seus drets com a parlamentaris. De fet, s'inclou una disposició transitòria que vincula el vot telemàtic a l'amnistia: "Els diputats que es troben dins de les causes incloses a la llei podran delegar el seu vot d'acord amb el procediment previst en el Reglament per tal de garantir el desenvolupament de la seva funció parlamentària, i es mantindrà vigent mentre hi hagi qualsevol procediment obert sobre com s'aplica dita llei en les causes que afecten els diputats ja sigui al Tribunal Constitucional, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o el Tribunal Europeu de Drets Humans".
La idea, doncs, és que la Junta de Portaveus del dimarts 9 de juliol aprovi fer una sessió plenària per votar la tramitació de la proposta de reforma per lectura única i, posteriorment, s'obri un període d'esmenes. També es contempla la possibilitat que algun grup parlamentari que estigui en contra d'aquesta proposició demani un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. La votació final tindria lloc el 25 de juliol, on se substanciaria l'últim debat i les esmenes. La Mesa també proposarà incorporar uns altres punts als debats de l'11 i el 25: en el primer, es faria un debat per presentar un candidat per part del Parlament a ser magistrat del Tribunal Constitucional, una proposta que després ha de verificar el Senat i que potencialment no prosperarà. En el segon, podria fer-se l'elecció dels senadors per designació autonòmica.
Més canvis al reglament: la CUP tindrà grup propi
A més del vot telemàtic, la reforma del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP preveu disposar d'un mecanisme perquè els anticapitalistes puguin disposar d'un grup parlamentari propi (fins ara no podien perquè no tenen cinc diputats) i no hagin de compartir el Grup Mixt amb Aliança Catalana. La proposició també afecta les declaracions institucionals. Fins ara només es podien validar per unanimitat, un extrem que, degut a la pluralitat representativa de la cambra, és difícil d'assolir. Per això, ara es proposa que rebin llum verda amb una majoria qualificada de dos terços de la Junta de Portaveus.
El Parlament activa les primeres vuit comissions
Amb la quinzena legislatura ja en marxa, el pròxim 17 de juliol es farà un pas més: es constituiran les comissions estatutàries i per llei que han d'estar habilitades. Aquestes -les estatutàries- són les del reglament, la de peticions, la de l'estatut del diputat, la de matèries reservades i la de la consolidació dels textos normatius. Pel que fa a les reglamentades per llei, també es constituiran la Comissió de Control de la CCMA, la Comissió de la Sindicatura de Comptes i la de Greuges.
D'altra banda, la Mesa també ha acordat retre un homenatge el pròxim 23 de juliol al qui fou president del Parlament entre el 1999 i 2003, Joan Rigol, que va traspassar el passat maig. Va ser un dirigent històric de l'extinta Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i va presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Un altre capítol que s'ha tornat a abordar és el de les despeses de Vox, després que un informe del Parlament apuntés que el líder d'aquesta formació, Ignacio Garriga, hauria carregat despeses personals al grup parlamentari, fets que ell nega. La secretaria general de la cambra va sol·licitar al partit d'extrema dreta més informació al respecte i, després d'haver-la rebut, la Mesa ha acordat traslladar-la a la Oïdora de Comptes perquè faci un informe al respecte.