El Parlament de Catalunya ha reconegut aquest dimecres el Kurdistan sirià, també conegut com a Administració Autònoma del Nord-est de Síria, en una proposta de resolució presentada pels grups d'ERC, Junts, la CUP i els comuns. A més de reconèixer la regió, la proposta de resolució "insta a les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració" i "posa en valor el potencial del confederalisme democràtic com a solució pacífica, inclusiva, democràtica i de convivència a l’Orient Mitjà basada en el municipalisme, el feminisme i l’ecologisme social".

El text també fa una crida "a les institucions, a la societat civil i a la ciutadania de Catalunya a impulsar una xarxa de solidaritat per participar de la reconstrucció de la regió i amb fraternitat amb la seva ciutadania, tant per la reconstrucció material del país, com per l’acollida permanent o temporal de persones refugiades; tot emmirallant-se en la xarxa de solidaritat entre Catalunya i Bòsnia a principis dels 90, basada en la fraternitat entre els dos pobles, la cooperació i la participació ciutadana i un rol actiu del municipalisme".

Les set regions de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria / Autor: Anton Samuel

En el debat, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, el de Junts Francesc de Dalmases, la de la CUP Eulàlia Reguant, i la dels comuns Susana Segovia han expressat la seva solidaritat amb el poble kurd i han lloat "el municipalisme, el feminisme i l'ecologisme social" de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria.

Ara bé, tant Wagensberg com De Dalmases han anat una mica més enllà i han assenyalat els vincles del govern espanyol amb la Turquia d'Erdogan, el principal enemic dels kurds i de l'administració que governa el Kurdistan sirià. El parlamentari de Junts, en clara referència als comuns, ha demanat "coherència" entre el que es vota al Parlament i el que es fa a Madrid o a Brussel·les.

Wagensberg, per la seva banda, ha denunciat la missió Patriot de l'exèrcit espanyol a la frontera de Turquia i el Kurdistan sirià. Per aquest motiu, ha acusat la Moncloa de "sostenir la violència de Turquia contra el poble kurd amb els nostres diners".

El PSC, incòmode

Conscient de la dificultat de defensar el posicionament del govern espanyol en aquest conflicte, el diputat del PSC David Pérez ha fet com si la cosa no anés amb la seva formació i ha dedicat bona part de la seva intervenció a parlar de l'ajuda humanitària que Espanya envia a altres països fins a tal punt que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, li ha hagut de cridar l'atenció perquè tornés a la qüestió del debat. 

Tanmateix, els socialistes han votat a favor de tots els punts de la proposta a excepció del primer, el del reconeixement. Segons ha explicat el diputat, reconèixer el Kurdistan sirià "podria comprometre la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals" i vulnerar l'Estatut. Ha afegit també que aquesta administració no ha rebut, per ara, el suport de gaires països.

Vox, Cs i PP, en contra

Per la seva banda, els diputats de Vox, Ciutadans i el PP que han intervingut tampoc han volgut entrar en matèria. Després d'assegurar que respecten el poble kurd, han acusat les formacions independentistes de descuidar els catalans amb propostes com aquesta i d'utilitzar aquest conflicte per comparar Espanya amb Turquia i 'vendre el relat' que "som un poble oprimit".

 

Imatge principal: bandera de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria en un uniforme militar d'un membre de les Forces Democràtiques de Síria / Foto: SDF