El Kurdistan sirià -també conegut com Administració Autònoma del Nord-est de Síria- serà reconegut pel Parlament de Catalunya en el ple que se celebrarà aquesta setmana. Ho farà, segur, amb els vots d'ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem, que han presentat una proposta de resolució per reconèixer aquesta part del Kurdistan que forma part de iure ('de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic) de la República Àrab Siriana.

Concretament, l'escrit "reconeix l'existència de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria sustentada en el confederalisme democràtic com a subjecte polític", i insta "les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració". També "insta el Govern a crear una taula de diferents administracions, entitats i societat civil per impulsar dita xarxa de solidaritat".

"Entre Catalunya i l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria existeix un estret i potent vincle de solidaritat internacionalista entre moviments socials, brigadistes i societat civil catalana. Aquesta xarxa de solidaritat de base entre Catalunya i el Kurdistan és una oportunitat per a explorar i avançar cap a altres formes de reconstrucció allunyades del capitalisme salvatge", afirma el text.

 

El text recorda que el Pla director 2019-2022 de cooperació al desenvolupament aprovat al Parlament "conclou que la cooperació catalana ha de tenir especial atenció amb els pobles sahrauí, palestí i kurd". És per aquest motiu, diu, "que les administracions catalanes han d'impulsar un nou moviment de confraternitat amb el Kurdistan".

La situació actual al Kurdistan sirià

El Kurdistan sirià és governat de facto pel Comitè Suprem Kurd, un òrgan governamental fundat fundat pel Partit de la Unió Democràtica i el Consell Nacional Kurd després de l'acord a què van arribar ambdues organitzacions el juliol de 2012 sota l'auspici de Masud Barzani, president del Kurdistan iraquià.

Les set regions de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria / Autor: Anton Samuel

Aquest sistema va sorgir durant la Guerra Civil siriana després de diverses victòries dels kurds contra Estat Islàmic. De fet, tot i que el govern autònom ​no és reconegut per cap Estat sobirà o organització internacional, les seves milícies sí que han obtingut el suport militar de la Coalició Internacional Contra Estat Islàmic; integrada pels Estats Units, França, Alemanya i el Regne Unit així com també de Rússia. També, en menor proporció, va rebre suport militar provinent de Jordània i del Partit dels Treballadors de Kurdistan amb seu a Turquia.

A la regió hi conviuen en pau els mateixos kurds, que són majoritaris, amb àrabs, cristians, iazidites, assiris i turcmans. El sistema polític és de "co-governança" on tots els òrgans de representació i decisió inclouen un poder femení.

Una de les tasques més importants que du a terme aquest govern és gestionar les presons i els campaments on hi viuen milers de gihadistes d'EI i desenes de milers dels seus familiars.

Campament de presoners d'Estat Islàmic gestionat pels kurds / Foto: SDF

Tot i que la Síria de Baixar al-Àssad no reconeix aquest govern autònom, el 2019 va pactar-hi fer front a l'ofensiva turca que buscava annexionar-se tot el territori fronterer. Els kurds es van veure forçats a entendre's amb el règim sirià després que l'administració de Donald Trump retirés les seves tropes.

 

Imatge principal: forces armades de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria / Foto: SDF