El Parlament ha tancat el període ordinari de sessions sense signar l'acta dels plens en què s'ha comptabilitzat verbalment el vot delegat del diputat de Junts Lluís Puig. Segons la resposta de la cambra catalana a l'ACN, els serveis del Parlament "encara no disposen del document de l'acta del ple del 6 i 7 de juliol signat ni pel secretari, ni amb el vistiplau del president, ni aprovat". Així ho diu la resposta amb data del 29 de juliol, últim dia hàbil del període ordinari de sessions. I és que el ple del 6 i 7 de juliol va ser el primer en què l'aleshores presidenta del Parlament, Laura Borràs, va comptabilitzar verbalment el vot delegat, però sense que sortís al panell per no implicar funcionaris.
Tot plegat després que el Tribunal Constitucional anul·lés el vot delegat de Lluís Puig, exiliat a Brussel·les. Ara cal veure com queda reflectit en les actes dels plens el fet que es comptabilitzés verbalment el seu vot delegat, però, en canvi, no sortís reflectit al panell de l'hemicicle. Una fórmula que van acordar els membres independentistes de la Mesa per fer front a l'anul·lació del TC. Després que Borràs quedés suspesa dijous passat, ella no serà l'encarregada de donar el vistiplau a les actes dels plens. Si no hi ha canvis, ho farà la vicepresidenta primera del Parlament, Alba Vergés, que des de divendres passat la substitueix "amb els mateixos drets i deures".
Què diu el reglament del Parlament?
Segons l'article 82 del reglament del Parlament, s'ha d'aixecar acta de les sessions del ple i de les comissions, que han d'incloure el sentit del vot de cada grup parlamentari. A més a més, també especifica que les actes han de ser signades per un dels secretaris, tenir el vistiplau del president i deixar-les a disposició dels diputats per si hi ha alguna reclamació. Si no hi ha cap reclamació sobre el contingut, s'entén que l'acta queda aprovada. I en cas contrari, s'ha de sotmetre a la decisió del ple en la sessió següent.
La participació telemàtica de Lluís Puig
El diputat i exconseller a l'exili Lluís Puig va participar telemàticament el passat dijous a la comissió d'Afers Institucionals del Parlament, contravenint així un informe dels lletrats de la Cambra que no avalava aquesta decisió. Va ser el mateix exiliat qui va demanar fa unes setmanes poder participar de forma telemàtica en aquesta comissió, però el president d'aquest òrgan, el diputat socialista Jordi Terrades, va negar la possibilitat i va demanar a la Mesa del Parlament que decidís sobre aquesta qüestió. La Mesa va demanar un informe als lletrats, que no recomanaven aquesta possibilitat sense una reforma prèvia del reglament del Parlament, però malgrat l'avís, Junts i la CUP van donar suport a aquesta petició i per això ha estat possible, mentre que ERC es va abstenir i el PSC va votar en contra.
Pel que fa a les participacions telemàtiques, en època de restriccions per covid, i d'acord amb el que va establir la Mesa, es feien en format híbrid i hi podien intervenir diputats telemàticament. De fet, aquest format va permetre que el mateix Lluís Puig pogués participar a la CAI. Però les mesures contra la covid ara ja no estan vigents. Fora del període de restriccions per la pandèmia, només intervenen telemàticament a les comissions els compareixents però no diputats, que poden delegar el seu vot en un company de partit. En canvi, en les reunions de la Mesa del Parlament sí que hi ha hagut la participació telemàtica d'alguns dels membres. En aquest cas, la seva presència no pot ser substituïda per ningú perquè només poden formar part de la reunió els membres de la Mesa.