La Plataforma per la Rumba Catalana ha presentat una candidatura perquè aquest gènere musical sigui declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La sol·licitud ha estat presentada davant el Parlament de Catalunya i el Partit Socialista Català (PSC) ha presentat una proposició de resolució per a assegurar el suport explícit del Govern. Amb el suport unànime de tots els partits, la candidatura ha estat recolzada pel Parlament. El procés perquè la Unesco aprovi la candidatura de la rumba com a Patrimoni de la Humanitat és llarg i burocràtic i poden passar anys fins que hi hagi una resolució.
La plataforma va iniciar aquest procés el 12 de desembre de 2020, quan va registrar la petició a la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) amb el lema "La rumba és nostra". Fins ara, els suports polítics a escala municipal i autonòmic ja estan assegurats. El Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una declaració institucional en la mateixa línia el passat 31 de març.
El 24 de juliol, dia de la rumba catalana
La diputada socialista Rocío García ha proposat declarar el 24 de juliol com a Dia Internacional de la Rumba Catalana i ha instat a impulsar un pla d'estudi en un termini de sis mesos. El 24 de juliol és la data en la qual el Parlament de Catalunya va reconèixer aquest gènere musical com a Patrimoni Cultural Català. La proposta de resolució demana, així mateix, dotar d'una línia de suport i ajuda directa a la Plataforma per la Rumba, els representants de la qual han assistit a la sessió parlamentària, impulsar un Pla d'estudi i difusió del valor d'aquest gènere i garantir la difusió de la rumba catalana en tots els canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
La portaveu socialista a la Comissió ha reconegut la labor de la Plataforma, que està "impulsant la candidatura per a declarar la Rumba Catalana patrimoni cultural i immaterial de la humanitat" i de "totes aquelles persones que han fet créixer aquest gènere musical", recordant la importància de la ciutat de Barcelona com a bressol de la Rumba Catalana. També ha recordat les "aportacions imprescindibles" fetes per la comunitat gitana a la rumba catalana.
"La rumba catalana va néixer a Barcelona als anys 50 i ens ha acompanyat des d’aleshores, esdevenint una música urbana popular arreu d’Europa. Artistes com Pedro Pubill Calaf, més conegut com Peret i Antonio González Batista, més conegut com El Pescaílla són veus indissolublement lligades a la cultura catalana i han estat partícips del seu creixement i consolidació a nivell nacional i internacional", ha explicat Rocío García, defensant la transcendència la Rumba catalana i la necessitat de postular-la com a candidata a patrimoni cultural de la Unesco.
Segons ha explicat García, la iniciativa de declarar la rumba com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat compta amb el suport de músics, activistes, personalitats vinculades amb la rumba i la comunitat gitana catalana. A la recerca d'un major suport, s'ha buscat la complicitat dels rumbers del sud de França. En l'acte de presentació de la candidatura davant el Parlament de Catalunya, hi han estat presents Rosa Pubill Escudi (filla de Peret), Noël Lluís Meya Bovet, Antonio Carbonell Giménez, Antonio F. Amaya, Carlos Ariel Aloisio Salvat i Manel Font Tubau de la Plataforma Rumba Catalana.