Tretze membres de la Junta de Fiscals de Sala (un terç dels 35 membres de l’organisme) han presentat un escrit instant el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dimitir. Consideren que la seva renúncia al càrrec és “imprescindible” per tal com ha anat avançant el cas pel qual se l’investiga: la filtració dels correus electrònics de la parella d’Isabel Díaz Ayuso en què reconeixia haver comès un delicte fiscal; no declarar 350.000 euros a Hisenda. En el text, els fiscals assenyalen que la instrucció del Tribunal Suprem ha “superat les previsions més pessimistes en l’erosió del Ministeri Fiscal”. “La institució està sotmesa a una tensió insuportable”, afegeix la carta, que no només ha estat signada per fiscals de tendència conservadora.
En la missiva, els fiscals lamenten que García Ortiz no respongués a les preguntes del jutge instructor del Tribunal Suprem en la seva declaració del passat dimecres. “És impropi d’un estat democràtic de dret”, afegeixen. Assenyalen que aquesta estratègia de defensa és legítima a títol personal, però no per part d’algú que està representant el Ministeri Fiscal: “Una de les seves funcions és vetllar per la independència dels tribunals”. Davant d'aquesta situació, la carta assegura que s'ha produït una rebaixa de la "confiança de la ciutadania" amb la institució, així com "un injust però real desànim en la immensa majoria dels fiscals". Dit això, els fiscals que signen la carta també apunten que una dimissió "no suposa assumir o acceptar cap mena de responsabilitat", perquè quedarà sempre "intacta la presumpció d'innocència".
La carta està signada pels fiscals de Sala Javier Zaragoza, Antonio Narváez, Elvira Tejada, Consuelo Madrigal, José Miguel de la Rosa, Rosana Morán, Jaime Moreno, Fidel Cadena, Javier Huete, Pilar Martín Nájera, Francisco Moreno, Manuel Moix i María José Segarra. Dues de les signants, Madrigal i Segarra, són exfiscals generals de l’Estat.
El passat mes d'octubre, en un comunicat, els fiscals conservadors també disparaven contra el Fiscal General de l'Estat. En aquell moment, el Tribunal Suprem tot just havia obert una causa en què se l'investigava per un presumpte delicte de revelació de secrets. “No pot mantenir-se en el càrrec si valora la dignitat de la carrera fiscal, de la Fiscalia, de la institució garant de la legalitat i dels drets dels ciutadans”, sostenia Cristina Dexeus, presidenta de l’Associació de Fiscals (AF), la majoritària i conservadora. Denunciava que mai hauria “imaginat” que la Fiscalia “podria trobar-se en una situació tan crítica i lamentable en la qual qui la dirigeix es troba investigat en causa penal”.
La declaració de García Ortiz davant del jutge
Aquest passat dimecres, Álvaro García Ortiz va declarar davant del jutge que l'investiga. Va ser el primer cop a la història que un fiscal general de l’Estat declarava com a investigat al Suprem. Va negar haver participat de cap manera en la filtració dels correus. Durant una hora i mitja, va respondre només a la seva defensa (exercida per l’Advocacia de l’Estat) i va negar-se a contestar al jutge, esgrimint que hi ha diligències que no coneix i d’altres que l’instructor ha impedit i que no pot exercir el dret de defensa perquè tot està basat en la “violació” del seu despatx (que va ser escorcollat per la Guàrdia Civil), que va catalogar com un fet “sense precedents”. Tampoc va contestar a les acusacions populars, mentre que la fiscal va decidir no preguntar al·legant que no s’havia resolt el recurs de nul·litat contra l’escorcoll de la Guàrdia Civil. Álvaro García Ortiz va denunciar que aquell escorcoll va ser “invasiu pels drets fonamentals”.