El president del govern espanyol Pedro Sánchez ha iniciat la seva intervenció en l'acte al Gran Teatre del Liceu amb uns versos del poema Ara mateix del poeta català Miquel Martí i Pol. Sánchez ha fet seu una part d'un poema que ha estat emblemàtic pel moviment independentista.
"I som on som; més val saber-ho i dir-ho; i assentar els peus en terra i proclamar-nos; hereus d'un temps de dubtes i renúncies; en què els sorolls ofeguen les paraules", ha citat Sánchez. Ha dut les paraules de Martí i Pol al seu terreny per justificar els indults com unes mesures que fan tocar de peus a terra. Però el poema no parla de pragmatisme sinó de la reivindicació d'una identitat comuna.
Tot està per fer i tot és possible
El poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol conclou amb els versos que han abanderat el moviment independentista els últims anys: "Tot està per fer i tot és possible". Uns mots esperançadors i icònics en el discurs sobiranista que Sánchez ha obviat. El president de l'Executiu espanyol ha repetit com un mantra fins a tres vegades "I som on, on som", sense copsar el sentit de la lírica de Pol i sense esmentar cap altra part del poema, les quals no concorden amb la narrativa que venia avui Sánchez.
Les paraules que Martí i Pol va deixar impreses en Ara mateix han estat recuperades per artistes i activistes com a cant d'esperança. Entre les interpretacions més conegudes es troba la versió que va fer el cantautor, Lluís Llach.
Versos entre incidents
Poc després que Sánchez iniciés el seu discurs citant a Miquel Martí i Pol almenys una persona ha interromput el seu discurs amb crits “Visca la terra” i “la independència l’única solució”, just després que el president espanyol anunciés la concessió dels indults.
La tensió no només s'ha manifestat entre les parets del Liceu, a l'exterior s'han concentrat diversos manifestants. Grups independentistes i també algun unionista s'han concentrat per expressar el seu rebuig a la presència de Pedro Sánchez per anunciar els indults.
El poema de Miquel Martí i Pol
"Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible."