Un 51 % del total dels electors bascos cridats a les urnes aquest diumenge han votat després de nou hores de jornada d'aquests comicis al Parlament Basc i a tan sols dues del tancament d'urnes. Les xifres no es poden comparar amb comicis anteriors, donat que per primera vegada es recullen les dades a les 18.00 hores, i no pas a les 17.00 com en conteses electorals anteriors; si bé com a referència la participació el 2020 a les 17.00 h va ser del 36% i la participació definitiva de tota la jornada va ser del 50,78%. Havent-se superat ja la marca del 2020, condicionada per la pandèmia, tot apunta a una participació molt més alta que fa quatre anys. El conseller basc de Seguretat, Josu Erkoreka, ha comparegut per oferir segon avenç de participació —el primer ha estat a les 13.00 h, amb un 28% de participació— i ha anunciat que fins a les 18.00 ha votat el 51% al conjunt d'Euskadi. A Àlaba ha votat el 48,7% de l'electorat, mentre que a Biscaia ho ha fet el 51,9% i a Guipúscoa ha votat el 50,7%. La jornada electoral ha transcorregut amb tota normalitat i sense incidències a destacar.
🔴 Resultats eleccions País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de l'escrutini
🟡 Guia per a les eleccions basques: un sistema que evita el bloqueig i allunya Bildu del poder
Una vegada tanquin els col·legis electorals a les 20.00 h, s'iniciarà al recompte de vots i ja es coneixeran les primeres enquestes a peu d'urna, que conformaran una imatge aproximada de quin podria ser el resultat dels comicis. A les 21.00 h, Erkoreka tornarà a comparèixer per oferir les primeres dades de l’escrutini, i al voltant de les 22.30 h, està previst que ja es puguin donar els resultats definitius, en vots i escons, una vegada completat el 100% de l’escrutini. Tot seguit, la nit electoral continuarà amb les reaccions i compareixences dels candidats i els seus partits.
En total, són 1.795.212 bascos amb dret a vot els que estan cridats a les urnes, dels quals un total de 75.634 joves votaran per primera vegada en unes eleccions autonòmiques: 38.271 a Biscaia, 26.332 a Guipúscoa i 11.031 a Àlaba. Així mateix, de les 82.911 persones amb dret a vot que viuen de manera permanent a l'estranger i que estan inscrites en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) n'han votat 8.219, (10%) xifra que suposa un augment "significatiu" respecte a fa quatre anys quan va votar un 3,5% del cens.
Pugna entre PNB i EH Bildu: qui substituirà el lehendakari Urkullu?
D'aquestes eleccions sorgiran els 75 diputats que conformen el Parlament basc, en uns comicis en els quals s'albira que sorgirà un hemicicle amb hegemonia nacionalista i sobiranista, superant un 75% dels diputats entre el PNB i EH Bildu, segons apunten totes les enquestes. A partir d'aquesta composició parlamentària s'escollirà la figura que ocuparà la Lehendakaritza i que substituirà Íñigo Urkullu, després de 12 anys i tres legislatures consecutives del lehendakari del PNB. Els dos candidats millor posicionats, d'acord amb totes les enquestes, són el del PNB, Imanol Pradales, i el d'EH Bildu, Pello Otxandiano, els dos estrenats com a caps de llista i representants d'una nova generació política basca. La pugna és ben ajustada i la pregunta que defineix aquests comicis és si l'esquerra abertzale, en un moment d'auge electoral tot i que encara carregant el pes del passat vinculat a ETA, aconseguirà per primera vegada un sorpasso als democristians. Amb tot, una victòria electoral no implica tenir suficients escons per a una investidura: en aquest sentit el paper clau podria ser del PSE-PSOE, amb una esperada tercera posició dels d'Eneko Andueza que podria ser determinant per investir Pradales.