La participació en les eleccions basques s'ha situat, fins a les 12.00 hores, en el 14,14% dels ciutadans cridats a les urnes, 1,26 punts menys que la xifra registrada a aquella mateixa hora en els comicis autonòmics del 25 de setembre de 2016, que va ser del 15,4%. Així ho ha comunicat la consellera de Seguretat, Estefanía Beltrán de Heredia, en una compareixença a la seu de la Presidència basca, a Vitòria.
Les dades confirmen una caiguda per sota del mínim històric de 2012 (14,77% a les 12h).
La participació ha baixat als tres territoris bascos, encara que la baixada ha estat més gran a Guipúscoa, 2 punts menys. A Biscaia ha votat el 13,49 % dels ciutadans, un 1,02% menys respecte a 2016, quan la participació va ser del 14,51%. A Àlaba, l'assistència a les urnes ha arribat al 13,51%, un 0,41 % menys que fa quatre anys (13,92%). A Guipúscoa, la participació ha estat del 15,48%, un 2,05% menys que el 2016, quan va assolir el 17,53%.
En total, en aquestes eleccions estan cridats a les urnes 1.794.316 electors, 10.899 més que fa quatre anys, dels que 1.718.318 són residents en Euskadi i 75.998 a l'estranger.
Els comicis per elegir els 75 parlamentaris de la Cambra basca se celebren marcats per la pandèmia de coronavirus, amb mesures extraordinàries d'higiene i seguretat als locals electorals i els ciutadans que han donat positiu en covid-19 i estan en quarantena no poden anar a les urnes perquè tenen restringida la mobilitat. Si ho fan poden incórrer en un delicte contra la salut pública.
La participació definitiva en les anteriors onze eleccions autonòmiques basques ha oscil·lat entre els percentatges propers al 60% del cens de 1980 (59,76%), 1994 (59,69%) i 2016 (60,02%), els percentatges més baixos, i el 78,97 % de 2001, el més alt.
Les 2.678 meses electorals distribuïdes en 761 col·legis tancaran a les 20.00 hores i l'escrutini s'espera que acabi cap a les 22.30 hores.