Mobilització gairebé sense precedents a les eleccions gallegues. Almenys, fins a les cinc de la tarda. A aquesta hora ha votat el 49,17% del cens, poc més d’un milió de persones. Aquesta xifra representa 6,20 punts percentuals més que el 2020 i, fins i tot, supera el total de participació que hi va haver ara fa quatre anys (que va ser del 48,97%). Si avui fins a les dotze del migdia la participació havia baixat respecte al 2020 i havia crescut en comparació amb el 2016, ara les xifres il·lustren una mobilització molt superior a aquests dos antecedents. En el cas de la comparativa amb els comicis de fa vuit anys, l’augment és de 6,7 punts percentuals en el conjunt de Galícia. El creixement més accentuat és a Pontevedra i Lugo, set punts a cada província, mentre que Ourense és on puja menys, amb un increment de 5,7 punts. Si mirem més enrere, aquest 49,17% supera amb escreix la participació a aquesta hora el 2005 (que va ser del 46,7%) i està gairebé al mateix nivell que la del 2009 (del 49,36%), que van ser els comicis autonòmics amb més participació de la història de Galícia.
🔴 Resultats Eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
Si analitzem el resultat per províncies, les dues demarcacions amb més vot rural i on el PP obté millors resultats continuen liderant la participació: Ourense amb un 50,19% i Lugo amb un 49,75%. Les de l’eix atlàntic, que són les que reparteixen més escons i esdevindran decisives pels partits d’esquerres, registren unes dades molt elevades, però lleugerament inferiors: a Pontevedra ha participat el 49,34% del cens i a la Corunya, el 48,58%. L’increment més elevat s’ha registrat a Lugo, amb un creixement de quasi vuit punts.
🗳️ El PP i el BNG es disputen la Xunta enmig del duel entre Sánchez i Feijóo
🔎 Les claus per entendre les eleccions gallegues: la barrera del 5%, l’eix atlàntic i la participació
👤 Qui és qui a les eleccions gallegues: Alfonso Rueda, Ana Pontón, José Ramón Gómez Besteiro i Marta Lois
La participació supera la del 2005, l’última vegada que les esquerres van governar Galícia
Fer comparacions en aquestes eleccions és complicat perquè la darrera cita amb les urnes va ser el juliol del 2020, a l’estiu i en plena pandèmia. Per tant, convé agafar altres referents per calibrar l’impacte del segon avenç de participació. Si mirem la comparativa amb el 2009, l’any amb més participació de la història, a les cinc de la tarda havien votat el 49,36% dels gallecs, gairebé la mateixa xifra que s’ha registrat avui. Encara més: a les províncies de Pontevedra i la Corunya la participació ha crescut unes dècimes. Per la seva banda, s’ha reduït quatre punts i mig a Ourense i menys d’un punt a Lugo.
Una altra radiografia que es pot fer ens porta fins al 2005, quan es van registrar les segones xifres més altes de la història en unes eleccions que van portar el PSdeG i el BNG a governar la Xunta en coalició. Aquell dia a aquesta hora havien participat el 46,7% de les persones cridades a votar, dos punts i mig menys que aquest 18-F.
Per tant, la lectura que es pot fer d’aquestes xifres, amb tota la prudència possible, és que són beneficioses per als partits d’esquerres, que han insistit des de primer dia que la mobilització és clau per expulsar Alfonso Rueda de la Xunta de Galícia. I és que tothom coincideix que la participació afavoreix les forces del canvi, en tant que unes cotes elevades de mobilització són sinònim que votants que no tendeixen a votar el PP surten de casa.