Ja hi ha acord. El PSC, Esquerra Republicana, Junts i els comuns finalment han firmat un nou text pel català. Tot plegat arriba exactament dos mesos després que les mateixes quatre formacions presentessin el 24 de març un suposat consens per modificar la llei de Política Lingüística, el qual va començar trencar-se poques hores després quan els de Carles Puigdemont van recular per les crítiques rebudes. Ara bé, després d'una setmana de negociacions a contrarellotge per fer front a la sentència del 25% de castellà, les quatre formacions han aconseguit salvar una llei ad hoc i recuperar el consens.
Les negociacions d'última hora aquest dimarts s'han acabat pocs minuts abans que tanqui el registre del Parlament, a les sis de la tarda. Un cop registrada la proposta, els partits han sol·licitat una reunió de la Mesa i una Junta de Portaveus extraordinàries aquesta mateixa tarda per tal d'incloure aquesta llei en el ple d'aquesta setmana, amb la intenció de tenir així una eina més per combatre l'ultimàtum del TSJC sobre el 25% del castellà a les aules. De fet, aquesta ha estat una qüestió clau per als partits, que han recordat repetidament que la interlocutòria del tribunal marca com a data límit per aplicar la sentència el 31 de maig. Un cop la proposta ha estat admesa a tràmit per la Mesa, la previsió és que demà a les 9 hores el ple voti la modificació de l'ordre del dia per incloure el debat per lectura única d'aquesta nova iniciativa. Després de la votació, se celebrarà a l'hemicicle el debat inicial de la proposició i s'obrirà un termini d'esmenes de 48 hores, de tal manera que el divendres al migdia es farà el debat i votació final de la nova norma, que amb tota probabilitat quedarà aprovada.
Aquest acord finalment s'ha assolit sense la participació de la CUP. Els anticapitalistes no han format part en cap moment del consens a quatre bandes, primer per reformar política lingüística i després per aquesta nova llei. Divendres passat després d'una setmana intensa de negociacions el diputat Carles Riera va assegurar que la formació estava oberta a participar en la negociació sempre que l'executiu de Pere Aragonès convoqués una taula amb la comunitat educativa per dialogar sobre l'acord. El cert és que els anticapitalistes, malgrat l'oferiment, aquest dilluns i dimarts tampoc no han participat de les reunions, però sí que han opinat que la proposta que treballen els partits, a la qual van tenir accés el dijous, es troba en una línia oposada a la defensa de la immersió i la cohesió social.
Què diu el nou text?
El nou acord del català té forma de proposició de llei, i fa referència en el seu títol a "l'ús i aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari". El document remarca que la proposta té per objectiu regular l'ús i aprenentatge en l'ensenyament "d'acord amb criteris pedagògics", la qual cosa s'emmarca en la línia del relat dels partits, que han volgut allunyar aquesta qüestió de les decisions dels tribunals. Pel que fa a un dels elements centrals del pacte, que és la presència del català, el text recull que, com a idioma propi de Catalunya, "és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". Amb aquest punt es pretén revertir un element molt qüestionat de l'acord del 24 de març, ja que eliminava un article de la normativa vigent en què s'afirmava que "l'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català".
D'altra banda, també es fa referència a un dels principals esculls que dificultaven l'acord entre les quatre formacions: la presència del castellà a les escoles. El nou text manté que tant aquesta llengua com el català han de tenir garantit "el seu ensenyament i ús curricular", amb una "presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l'alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria". Amb aquest vocabulari, s'intenta superar el malestar que suposava aquesta qüestió tant per a Junts, que volia limitar la presència del castellà, com per al PSC, que en volia garantir el seu ús a les escoles amb una consideració formal similar a la del català i exigia que hi hagués un "reconeixement" del castellà.
Ara bé, per tal d'evitar la complicada situació que imposava el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb la seva sentència del 25%, el document fuig dels percentatges, i, en canvi, aposta per determinar la presència de les dues llengües oficials "tenint en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de la normalització lingüística i l'evolució del procés d'aprenentatge lingüístic, oral i escrit". Com ho fa a l'inici del text, remarca que l'abast d'aquesta presència "s'ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius". Així, no són els tribunals els qui poden dictar la presència percentual de cap de les dues llengües. I per no posar en perill les direccions de les escoles, la proposta de llei també explicita que recau sobre el Departament d'Educació l'obligació d'elaborar els criteris lingüístics.
La posada en escena
La presentació d'aquest acord ha estat ben diferent de la presentació dos mesos enrere, però ha coincidit en una qüestió: no s'ha fet donant una imatge d'unitat. El 24 de març la presentació de la reforma de política lingüística va deixar molt a desitjar: representants dels quatre partits van citar la premsa a l'escala del Parlament per fer una fotografia i explicar fora càmeres el sentit del text. El motiu? Segons els partits no volien sortir en una roda de premsa conjunta pel risc a contradir-se entre ells, com després va acabar passant. Aquest dimarts els grups no han fet una escenificació de la signatura de cap document, un tècnic ha portat l'escrit al registre, i després s'han convocat faristols per separat amb l'objectiu de no entrar en contradicció, malgrat que és evident que hi ha posicions diferenciades sobre què vol dir que el castellà sigui llengua d'ús curricular. Els socialistes han anat repetint en els últims dies que el castellà és llengua d'aprenentatge i, per tant, vehicular, mentre que per ERC i Junts en cap cas significa vehicular.
En les intervencions, la portaveu del PSC, Alícia Romero, ha afirmat que amb el pacte es garanteix el gruix de l'acord del 24 de març, ja que es manté el català com a "centre de gravetat" i es fixa el castellà com a "llengua d'aprenentatge". "És bastant similar, utilitzem altres paraules i expressions, però es manté força igual", ha dit. Més enllà, també ha remarcat que el nou text permet "complir millor" la sentència del 25% de castellà del TSJC, i ha celebrat la presència d'aquesta llengua a les escoles, ja que considera que representa la realitat social actual.
Marta Vilalta (ERC) ha posat èmfasi que el nou text té dos objectius, evitar percentatges i protegir les direccions de les escoles. Sobre l'efectivitat que pugui tenir aquesta llei per aturar la imposició dels tribunals, ha sostingut que l'escrit situa els criteris pedagògics com els competents a l'hora de regular els projectes lingüístics, un element que ha de servir per fugir de qualsevol altra criteri, com pot ser el del TSJC. Així mateix, ha defugit de comparar aquesta versió amb la proposta del 24 de març, i ha reivindicat que han aconseguit treballar amb consensos i que no es podia donar la batalla per perduda: "Sabíem que valia la pena intentar-ho i hem demostrat que hem pogut arribar a aquest acord davant dels que volen fracturar-nos com a poble".
Des de Junts han sortit conjuntament el secretari general Jordi Sànchez i la portaveu al Parlament, Mònica Sales. Els de Carles Puigdemont han volgut deixar ben clar que aquest acord és molt diferent de l'acord assolit el 24 de març, perquè la llei de política lingüística no es toca i, per tant, queda "blindada". Així mateix, han volgut insistir que en cap dels casos el castellà és la llengua vehicular: "No entenem el text com un acatament de la sentència sinó com una resposta política", ha declarat Sales, que ha afegit que queda molt clar que la llengua vehicular és el català i que la d'acollida és la catalana.
Finalment, des dels comuns David Cid ha celebrat que l'acord manté l'escola lluny d'ingerències judicials i refà consensos: “Hem pogut escoltar la comunitat educativa, es fixa que els criteris pedagògics són els que s'han de prioritzar a l'hora de decidir com s'han de combinar la presència de les llengües oficials, i fixa que el català és la llengua vehicular". Més enllà, han situat l'acord com un motiu "d'alegria i satisfacció" per "blindar" el català i la immersió lingüística.