La Unió Europea és més a prop de prendre un pas decisiu que afectarà de ple el Parlament Europeu. Prepara una llei electoral reformada que, a part de redistribuir part dels escons del Regne Unit entre els països membres, també servirà per establir un mínim de vots per obtenir representació, la qual cosa es coneix com a barrera electoral.

La reforma de la norma encara ha de ser validada al Parlament Europeu, on s'ha d'aprovar per majoria absoluta, però si és acceptada, podria perjudicar greument ERC i el PDeCAT, que fins i tot es podrien quedar fora de la Cambra europea. La votació s'ha de dur a terme en el ple que tindrà lloc la primera setmana de juliol, però encara no està clar que aconsegueixi els vots suficients per tirar endavant.

La novetat que s'introduirà per primera vegada serà el llistó mínim de vots, que serà del 2% al 5% segons el que decideixi cada país membre. Aquest mínim només es posarà en marxa als grans països europeus, amb més població i més escons, com França, Itàlia, Espanya i Alemanya. Les alarmes han saltat especialment en aquests últims dos països, on hi ha partits molt minoritaris que obtenen representació i fins ara no hi havia un llindar mínim.

En cas d'aplicar-se una barrera electoral del 5%, el pitjor dels escenaris, el resultat de les europees podria alterar-se substancialment. En les últimes eleccions al Parlament europeu del 2014, Coalició per Europa (CEU) —on estava integrada l'antiga CiU amb el PNB i CC— va obtenir el 5,42% dels vots; ERC es va quedar amb el 4%, Ciutadans amb 3,16%, la candidatura de Bildu (Els Pobles Decideixen), per la seva part, es va quedar amb un 2,1%, semblant a l'obtingut per Primavera Europea (1,9%). 

Això obligaria als partits minoritaris o nacionalistes a presentar-se en coalició a les eleccions europees si no volen quedar-se sense representació.

 

Per què aquest canvi?

Fins ara els estats membres tenien llibertat per decidir si imposaven un llindar electoral o no. Espanya, igual que Alemanya, no en tenia. En cas d'aprovar-se la reforma, els estats grans estarien obligats a imposar un llindar del 2% o del 5%. La modificació ve a proposta d'Alemanya que vol vetar que l'extrema dreta del seu país pugui obtenir representació a l'Eurocambra. Després d'intentar imposar el llindar dins les lleis electorals alemanyes, i trobar-se amb l'oposició del Tribunal Constitucional que els ho ha tombat diverses vegades, Alemanya ha decidit impulsar la modificació de la llei a nivell europeu.

De fet, en el cas alemany, si tira endavant la proposta, la cancellera Angela Merkel i el seu gran partit, la CDU, juntament amb el SPD, en sortirien beneficiats perquè impedirien que els partits antisistema i extremistes fessin un pas endavant i obtinguessin representació en unes europees, eleccions en les quals la participació baixa facilita un transvasament de vots.

Però en l'àmbit espanyol, la situació és diametralment diferent: si bé la formació d'ultradreta Vox sortiria perjudicada amb tota probabilitat, les grans complicacions serien per a partits com ERC o Bildu, que podrien quedar fora del Parlament Europeu, tret que anessin en coalició entre elles o amb partits nacionalistes d'altres comunitats com el País Basc o Galícia.

Ara bé, encara no està clar que la modificació de la llei s'acabi tirant endavant ni que arribi a les properes eleccions europees, que se celebraran al maig o al juny de l'any vinent. De fet, la Comissió de Venècia recomana que les modificacions electorals no es facin menys d'un any abans de les eleccions. Si s'aprovés al juliol, moment en què està previst el debat, quedaria menys d'un any per a les eleccions i, per tant, podria ser que es decidís que la reforma entrés en vigor en les següents eleccions, a la primavera del 2024.