Les ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova han seguit el seu guió previst. Partits, entitats i institucions han arribat amb els seus discursos, sense sorpreses, i amb la voluntat de marcar perfil amb els altres ens. Els independentistes han reivindicat el dia d'avui per tal d'aconseguir la llibertat de Catalunya, amb l'amnistia i l'autodeterminació en el seu punt de mira. El PSC ha reivindicat el diàleg i el consens com a fórmules per tirar endavant Catalunya, mentre que la Diputació de Barcelona ha seguit la línia de col·laboració entre municipis. Entitats com Òmnium, l'ANC o el Consell de la República han reivindicat l'amnistia i l'autodeterminació. Sobretot l'Assemblea, qui ha volgut collar els partits perquè exigeixin al PSOE reconèixer el referèndum del Primer d'Octubre. Amb tot, qui no ha volgut assistir-ho són la CUP, Cs, Vox i el Partit Popular

Les institucions, amb la Diada

Els primers a arribar a l'ofrena floral han sigut els Mossos, Bombers, Agents Rurals i representants de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Com cada any, han portat flors per retre homenatge a qui va ser conseller en cap de Barcelona durant la Guerra de Successió, justament a l'actual cruïlla entre Ali Bei i ronda de Sant Pere, on va caure ferit Rafael Casanova l'11 de setembre de 1714. Amb això, els primers polítics a arribar ha estat el Govern de la Generalitat d'ERC. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha insistit que "l'amnistia és el punt de partida i una línia vermella" de cara a la negociació amb el PSOE.  La número dos del Govern ha destacat que s'ha "desbrossat" el camí per acabar amb la repressió de l'Estat, a partir dels indults i la reforma del Codi Penal.

Els següents a arribar ha estat la Mesa del Parlament, encapçalada per la seva presidenta, Anna Erra, qui ha fet una crida a "omplir el carrer" per la Diada. Tot i això, ha recordat els exiliats i represaliats i ha avisat que el conflicte "no se solucionarà fins que es garanteixi el dret a l'autodeterminació". En el seu torn, l'Ajuntament de Barcelona, encapçalat pel seu alcalde, Jaume Collboni, ha reivindicat el "diàleg, la diversitat i la convivència". "Són valors que sempre han representat els catalans", ha subratllat l'alcalde barceloní, qui ha expressat el seu compromís amb la llengua i la cultura catalana. Una altra socialista que ha homenatjat Casanova és la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, qui ha volgut destacar el compromís dels ajuntaments "com a administracions transcendentals per al país". Moret anava acompanyada de tots els diputats provincials de la demarcació de Barcelona i el seu govern de PSC, ERC, comuns, Impulsem Penedès i Tot per Terrassa.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, fent l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova / Eva Parey

L'amnistia, punt de trobada entre els partits

Després de les institucions, els ha tocat als partits. El primer ha sigut el PSC. El seu primer secretari, Salvador Illa, ha seguit la línia de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i és que Illa ha reivindicat la voluntat dels catalans de "conviure" i ha reivindicat la "pluralitat" de Catalunya. Així mateix, també ha demanat prudència després que Jaume Asens hagi proposat l'expresident del govern espanyol Zapatero com a possible 'relator'. Els comuns, en canvi, han demanat que aquesta Diada sigui "un punt d'inflexió" i ha reivindicat l'amnistia per "desjudicialitzar el conflicte". 

Per la seva banda, Junts per Catalunya ha avisat que no renunciaran a la unilateralitat i ha agraït al president Aragonès "el canvi de parer" en proposar una negociació conjunta amb l'Estat. El seu secretari general, Jordi Turull, ha defensat que aquesta Diada "ha de servir perquè l'Estat espanyol sàpiga qui té davant". "No ens serveixen de res paraules ni promeses", ha advertit el dirigent de Junts, que ha afirmat que Pedro Sánchez "haurà de pagar per avançat" com en les negociacions per a la constitució de la Mesa del Congrés.

Esquerra Republicana també ha anat en la línia de veure la Diada "com una oportunitat" per tal que els partits "coordinin" per aconseguir l'amnistia i el referèndum. La seva secretària general, Marta Vilalta, ha destacat que l'aposta per la política, el diàleg i la negociació s'ha "refermat" després de les eleccions espanyoles.

Els líders de Junts per Catalunya fent l'ofrena floral a Rafael Casanova / Eva Parey

Les entitats exigeixen més als partits

Pel que fa a les entitats, Òmnium Cultural ha exigit, un cop més, l'amnistia, i és que ho ha considerat com una "necessitat". "No és el punt i final de res, és el principi de la resolució del conflicte polític", ha afirmat durant l'ofrena floral per la Diada al monument de Rafael Casanova de Barcelona. Amb tot, el Consell de la República ha elevat el to i ha demanat als partits de "no negociar cap investidura si no hi ha amnistia total i reconeixement del dret a l'autodeterminació exercit l'1-O", una línia que ha seguit també l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). "Tothom que tingui un sentiment de voler la independència, que surti i que ho digui", ha reclamat la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, en declaracions als mitjans després de fer l'ofrena al monument de Rafael Casanova.