Marta Pascal (Vic, 1983) és la coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDeCAT), la formació hereva de Convergència. Sense negar d'on vénen -reivindica el "millor llegat" polític de CDC i de CiU-, Pascal mira en tot moment cap on van: primer, el referèndum, després les constituents, sempre que es facin les coses bé, argumenta. El passat? En ple judici del cas Palau, i amb l'amenaça de l'acusat Jordi Montull -a la qual es podria sumar la de Fèlix Millet- d'implicar CDC en l'espoli, Pascal traça una línia molt clara: "El Partit Demòcrata no té un problema amb el 3%", diu en aquesta entrevista amb El Nacional.
Aquest any s’acaba el procés?
Home, el full de ruta diu que aquest any 2017 és l’any. Tenim una data molt clara: que com a màxim el setembre del 2017 s’ha d’haver fet el referèndum i treballem en aquesta direcció. És positiu que un procés com aquest tingui un punt d’inici i un punt final. Se’ns va fer un encàrrec molt clar, i dilatar-lo en el temps tampoc tindria sentit.
I com s’acaba, el procés?
Home, s’acabarà bé, s’acabarà bé. Hem de fer un referèndum i l’hem de guanyar. Hi ha molta gent, no sé si molt obsessionada, o que insisteix molt en el com ho farem, de quina manera, etc, etc… El Govern, el vicepresident Junqueras concretament, que és qui té l’encàrrec de fer-lo juntament amb el conseller Romeva, han de ser els que han de disposar el com, la logística del referèndum. I els partits ens hem de dedicar a donar molts arguments perquè el 'sí', que és el que defensem des del Partit Demòcrata, guanyi. I un cop tinguem el mandat, hem de seure a la taula d’igual a igual amb l’Estat espanyol i negociar el que calgui en termes de configuració del nou Estat.
En casos com el de Catalunya, la via escocesa o la quebequesa és la millor
Ara el que hi ha plantejat és el que el president Puigdemont en diu referèndum o referèndum: negociat amb Madrid, o no negociat amb Madrid.
Mai no ens hem aixecat de la taula. En casos com el de Catalunya, la via escocesa, la via quebequesa, és la millor. El govern federal canadenc i el québécois, o el britànic i el senyor Salmond, els escocesos, es van asseure en una taula i van decidir i van negociar les condicions del referèndum, de la pregunta, complint amb uns estàndards normals, que són els que estan fixats a nivell internacional, es va fixar una data, es va fer un referèndum i es va obeir la resposta.
Que va ser negativa...
En els dos casos els va faltar base social (als independentistes). Però aquests dos referèndums estan situats encara en l’imaginari col·lectiu en el sentit que s’han de poder tornar a fer i guanyar. El desitjable a Catalunya seria que la via escocesa fos entesa de forma clara. Per part nostra hem demostrat claríssimament que aquesta és la voluntat i l’estrany és que a l’altra banda no hi hagi ningú. En termes democràtics costa molt d’entendre com davant un procés com el que estem vivint a Catalunya la resposta sigui només de tribunals.
Ara com ara, sembla que el futur més immediat que té el procés en no haver-hi acord amb Madrid, és aquest: els tribunals.
Això, més que interpel·lar els independentistes, interpel·la els demòcrates, els catalans i els espanyols, i també a nivell internacional. Hem de perseverar, seguir insistint en aquesta línia sabent que el passat 27 de setembre la gent ens va fer un encàrrec molt clar: que portéssim aquest país a les portes de la consecució del nou Estat. És raonable que la gent ho plantegi i l’obligació de qui ara mateix tenim el deure de fer política és plantejar-ho. És el que el president Puigdemont diu, amb altres paraules, "de la llei a la llei".
El 9-N va demostrar que el referèndum s'ha de poder fer, però és fonamental fer-lo bé
Si vostè fos presidenta de la Generalitat el convocaria, aquest referèndum?
És evident que si hi ha el compromís de fer-lo, tota persona que fos presidenta o president de la Generalitat ho faria. Logísticament es va demostrar el 9 de novembre que la Generalitat té capacitat d’arribar a tots els pobles i ciutats d’aquest país per posar una urna i que la gent voti i s’expressi. I, per tant, s’ha de poder fer. Però s’ha de fer bé. És fonamental. Fer les coses ben fetes i complint amb els estàndards internacionals és clau i estem en disposició de fer-ho. Per tant, no ens deixem distreure per part d’aquells que sempre tenen molta pressa o tot el dia parlen de si farem això o farem allò. No ens distraguem: el Govern té capacitat de fer-ho, que es dediqui a la logística del referèndum, que negociï fins al final, que intenti el pacte fins al final, i els partits a convèncer, a donar arguments pel 'sí' i a fer carrer.
El Consell de Garanties Estatutàries acaba de dir que els pressupostos no s'han fet bé, pel que fa a la disposició addicional sobre el referèndum...
Amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries hi ha marge per fer el referèndum i a la vegada per fer-ho respectant la llei. Ho farem perquè ho farem ben fet.
Amb el dictamen del Consell de Garanties hi ha marge per fer el referèndum respectant la llei
Què vol dir referèndum vinculant? Quina diferència hi ha amb la consulta del 9-N?
Durant un temps en aquest país hi va haver un debat de si el referèndum havia de ser unilateral o no. I des del Partit Demòcrata vam dir que no, que el rellevant és que sigui vinculant. Què vol dir? Que la resposta que doni la gent ha de tenir un efecte. Rebrem un mandat, i s’ha de portar a terme. El 9-N era un procés participatiu, es tractava de conèixer una opinió. El referèndum és: conèixer una opinió i implementar-la. Quan es fa el Brèxit hi ha una petició dels ciutadans britànics que el Regne Unit surti de la Unió Europea i un govern, que no és el del senyor Cameron sinó el de la senyora May, que entoma el resultat i implementa tot allò que calgui per sortir de la Unió. Si a Escòcia s’hagués guanyat el referèndum, el senyor Salmond estava obligat a asseure’s en una taula amb el senyor Cameron per negociar els termes de la sortida i en paral·lel començar un procés constituent per configurar el nou Estat.
Vostè parla de dos processos acceptats per la contrapart, el govern de Londres i Brussel·les, que s’han fet dins de la legalitat existent.
Les lleis es poden canviar. Que la Constitució espanyola, segons el Partit Popular, no permeti la celebració d’un referèndum és un element conjuntural, perquè les constitucions i les lleis poden canviar. Tampoc les dones no podien votar per llei. La història de la humanitat ha anat canviant amb marcs legals que han anat evolucionant d’acord amb les necessitats de la societat. Les lleis han de possibilitar el desenvolupament humà, no bloquejar-lo.
L'Estat espanyol ha desconnectat dels ciutadans catalans
Sí, però d’aquí al juny, que és quan el Govern podria convocar el referèndum, segur que no s’haurà canviat la Constitució espanyola…
Tenim marge fins al setembre. Si hi ha voluntat política les coses es poden fer. Si el Govern espanyol s’escuda en un marc legal i utilitza els tribunals, la nostra resposta ha de ser: asseguts a la taula, diàleg fins al final, franc i sincer. El president Puigdemont, quan va anar a Madrid aquesta tardor, va dir que estava disposat a parlar de tot, però també que en democràcia el vot està per sobre de tot. M’agradaria que el govern espanyol reflexionés sobre això. El que no farem com a país és fer passos enrere. Crec que el 27 de setembre i els últims 5 anys han demostrat que l'Estat espanyol ha desconnectat dels ciutadans catalans. És evident. Espanya ha decidit que no vol fer d’Estat dels catalans.
És Espanya qui ha desconnectat de Catalunya?
Claríssimament. I això té conseqüències. En el moment que totes les respostes que arriben són o de laminació competencial, o de menysteniment institucional, de manca d’inversions, de falta de voluntat d’entesa amb les institucions… L’altre dia, Soraya Sáenz de Santamaría deia: ‘No, és que ara el Govern [de la Generalitat] no és interlocutor…’
Vostè ha dialogat amb la vicepresidenta del govern espanyol, al despatx que ha obert a Barcelona per tirar endavant l’anomenada ‘Operación Diálogo’?
Doncs, no, no n'he tingut l’oportunitat. I mira que jo sempre he dit que estic disposada a parlar amb tothom… però no, no ha estat el cas. Però bé, hi som. I disposats a tirar endavant aquest mandat, insisteixo, fent les coses molt ben fetes, entenent quin és el batec de la societat catalana. Més d’un 80% d’aquest país vol decidir el seu futur polític. I el Partit Demòcrata el que fa és remar i sumar perquè el referèndum es faci i es guanyi.
El Partit Demòcrata el que fa és remar i sumar perquè el referèndum es guanyi
Vostè sabia que el president Puigdemont s’havia de reunir l’11 de gener amb el president Rajoy a la Moncloa?
Cap de les dues parts ha estat taxativa pel que fa a les reunions. Jo, l’agenda privada del president no la comento.
Després d’aquesta trobada, el president Puigdemont li ha comentat o ha comentat a la direcció del PDeCAT com va anar?
Hi ha un diàleg constant entre el president Puigdemont i l’executiva i el partit.
Cal que el senyor Rajoy posi una data pública de trobada amb Puigdemont
Vostè l’hauria fet pública aquesta reunió?
L’agenda discreta del senyor Rajoy i el senyor Puigdemont és la seva agenda. El que crec necessari és que el senyor Rajoy posi una data pública de trobada en què aquest diàleg en el qual diu que tant creu sigui palpable.
Un cop s’aprovin les lleis o la llei de desconnexió, tot indica que abans de l'estiu, es dóna per descomptat que el govern de l'Estat les recorrerà i el TC les suspendrà, etc. En aquest escenari, creu que també s’ha de convocar el referèndum?
Tenim el mandat de fer el referèndum. El tenim. Però si jo ara responc a totes aquestes hipòtesis que vostè em planteja, em farà ser còmplice d`una cosa que jo crec que ha fet molt mal: el processisme. O sigui, estar tot el dia pendents de com ho fem, de si ens fan o si no ens fan, i poc pendents del que és rellevant: fer campanya per guanyar el referèndum. I acció política, amb arguments ferms, per poder dir-los a aquells que no estan convençuts: ‘Escolta, segur que si no tenim un Estat és molt difícil millorar la vida dels nostres ciutadans’. Per això, quan a mi se’m pregunta a vegades pels indecisos, dic que el Partit Demòcrata és el gran partit dels indecisos, és clar que sí. Només des del centre polític que nosaltres podem representar, des d’un espectre ideològic més ampli, d’un partit més permeable en les seves costures ideològiques, podem convèncer els qui encara tenen dubtes sobre la necessitat o no que tinguem un Estat. El com i de quina manera? El vicepresident és l’encarregat de la logística i el Govern està en la línia de fer possible el mandat.
El Partit Demòcrata és el gran partit dels indecisos. Només des del centre podem convèncer qui encara té dubtes
Permeti’m fer-li una pregunta ‘processista’…
[Riu]
… què hauria de passar perquè es fessin enrere? Perquè no convoquessin el referèndum?
De la manera com estan les coses, el país no es pot permetre cap pas enrere. Els mandats estan clars. La voluntat de decidir està clara. I hem de veure entre tots quina és la gestió dels moments i els temps en funció de les respostes. Però quan hi arribem, hi arribarem.
De la manera com estan les coses, el país no es pot permetre cap pas enrere
La CUP parla d’exercir la desobediència en una situació de “legalitat intervinguda”, d’un marc legal català suspès per l’Estat. N’és partidària?
Jo del que sóc partidària és de donar viabilitat al desig expressat pels ciutadans. M’agrada mirar les coses en positiu i en context de suma, i no de trencament, de fer-nos petits. Això és de tarannà i és un dels senyals d’identitat d’aquest Partit Demòcrata. Més que parlar de desobediència m’agrada parlar de donar compliment als mandats que ens ha donat la gent, dels encàrrecs que se’ns han fet. La política té l’obligació de fer-ho possible, això. I volem ser part de la solució, mai part del problema. El plantejament de la CUP no és el meu.
Si hagués de puntuar del 0 al 10 la refundació de CDC…
Jo el que voldria és puntuar el Partit Demòcrata.
…doncs el procés pel qual ha emergit el Partit Demòcrata…
Sí, crec que hem assolit aquesta primera fase de desplegament amb èxit. M’empipa posar-hi un número perquè aquí hi ha molta gent que a canvi de res s’està deixant les hores amb molta il·lusió, amb moltes ganes de fer les coses ben fetes. Per exemple, en tot el que és la implantació territorial: tenim més de 400 agrupacions locals, totes les agrupacions comarcals, s’ha posat en marxa tot l’àmbit sectorial, de discurs propi. Tot això té una gran dificultat perquè no es tracta només del desplegament orgànic com a tal sinó de tots els valors que s’associen al nostre projecte. I crec que pel tarannà que tenim mai no estarem prou contents i prou satisfets. Jo estic contenta de com hem fet les coses. Crec que tenim una expectativa per davant i un futur interessant però, evidentment, tenim molta feina.
Hem començat l'entrevista parlant de tribunals en relació amb el procés. Ara hi tornem però per una altra qüestió. Què li suggereixen els cognoms Millet i Montull?
Són unes persones que ara mateix estan assegudes al banc dels acusats, a les que s’acusa d’uns delictes molt greus. Per tant, que sigui la Justícia qui, de forma molt rigorosa, això sí que ho demano, per a tothom, digui el que hagi de dir en aquests casos concrets.
Li puc garantir que el Partit Demòcrata, que és a qui jo represento, no té cap problema amb el 3%
Convergència va tenir un problema que es deia 3%?
El que li puc garantir és que el Partit Demòcrata, que és a qui jo represento, els partit dels associats que em van fer confiança per liderarlo des del punt de vista executiu, no té cap problema amb el 3%. Nosaltres som gent honesta, que estem fent les coses ben fetes, que estem desplegant l’estructura d’un partit sostenible en termes interns, també en el seu finançament, en la seva acció política. La corrupció em fa fàstic. I no tolerem ni tolerarem en cap cas que qualsevol persona que tingués la voluntat de flirtejar amb qualsevol tema relacionat amb corrupció tingui cabuda a casa nostra. En això serem taxatius, perquè és el nostre tarannà. S’ha d’entendre que deixem de creure en les casualitats en uns moments en què està clar que les clavegueres de l’Estat funcionen i que s’han conegut ministres que ‘afinen’ i diputades que en algun moment han acceptat gravacions [al·ludeix a Jorge Fernández i Alícia Sánchez-Camacho i l’Operació Catalunya]. En tot cas, el que faré és comentar sentències fermes, no pas rumors, i estic convençuda que hem de poder exigir una Justícia àgil i rigorosa i igual per a tots els ciutadans.
El senyor Montull ha declarat que aquesta setmana que ve serà especialment "divertida". Sembla ser que ha arribat a un pacte amb la Fiscalia per implicar CDC amb comissions de l’espoli del Palau de la Música. I sembla ser que el senyor Millet també s’hi afegirà… Com ho afrontaran, això?
Vostè mateix ho diu: ‘sembla ser’. Tot això forma part d’una rumorologia. Aquest és un judici que es preveu llarg. Jo el que vull és parlar en nom del Partit Demòcrata. I en aquest sentit no em sento interpel·lada en cap cas per tot allò que es pugui derivar d’aquest cas. I en el moment en què hi hagi una sentència, sí que com a actors polítics d’aquest país, evidentment que la comentarem.
En nom del Partit Demòcrata no em sento interpel·lada per tot el que es pugui derivar del cas Palau
No té por que aquestes ombres del passat puguin repercutir en el projecte actual del PDeCAT?
No, perquè estic molt convençuda que el que estem fent ho estem fent molt ben fet. El fet que tanta gent s’hagi il·lusionat amb el procés que suposa la fundació d’un nou partit, el Partit Demòcrata, un partit de centre, ampli, sobiranista, convençut que pot connectar bé amb els sectors més creatius de la societat catalana, només pot tenir un origen, que és el basat en l’ètica i en l’honestedat. I com que estic molt convençuda que aquest és un element molt fonamental de casa nostra, em preocupa molt poc que algú es pogués arribar a imaginar que pot vincular-hi coses amb les quals no hi ha vincle possible.
Abans li he preguntat pels cognoms Millet i Montull. Ara li pregunto pel cognom Pujol. Què li suggereix?
En això sempre explico i reexplico que jo no el vaig votar, per una qüestió d’edat i, per tant, això em permet tenir una distància per poder analitzar bé aquest tema. Del Pujol polític me’n sento deutora, des del punt de vista del llegat. Del llegat que va tenir tant amb Convergència Democràtica com amb Convergència i Unió i, per tant, de la seva obra de govern, i dels seus consellers. Estic molt convençuda que aquest país no s’entén sense la seva petjada. Tampoc sense la del president Maragall, el president Montilla… però evidentment algú que ha estat president 23 anys i amb tot el que ha fet, permet entendre una mica millor la fesomia del país. Ara bé: amb tota la intensitat també li dic que si el Pujol ciutadà, com a tal, té alguna cosa que dirimir amb la Justícia és el Pujol ciutadà qui ho haurà de fer. Només demano per a ell, igual que per a tothom, que la Justícia sigui rigorosa i faci la seva feina i la faci amb celeritat, si pot ser.