Vox, el partit en etern creixement d'ençà que va irrompre al Congrés dels Diputats després del seu salt al parlament d'Andalusia el desembre de 2018, ara fa gairebé quatre anys, no només s'ha frenat sinó que està en caiguda lliure, tal com reflecteixen les enquestes del CIS. En l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques, el partit d'Abascal obté només un 8% de la intenció de vot, la meitat que la que tenia el passat mes de juny, en una enquesta publicada durant la campanya per les eleccions andaluses, en les que els ultres aspiraven a la vicepresidència i van quedar relegats a la irrellevància després del triomf per majoria absoluta de Juanma Moreno i el Partit Popular. Així, tot i que a diferència de les enquestes que publiquen mitjans que posen els d'Abascal per davant de Unidas Podemos, Vox no es mou de la quarta posició, però encara més lluny dels morats. Què ha passat en els últims mesos perquè els ultres hagin passat de trepitjar els talons al PP, quan encara el dirigia Pablo Casado, a perdre milers de vots?
Des del juny s'ha format una tempesta perfecta que ha fet que Vox hagi hagut de desfer el camí construït des que va arribar al Congrés com un partit fort, cohesionat i sense disputes internes. A principis d'any, quan el CIS donava un 14,7% dels vots als ultres i els situava per davant d'Unidas Podemos, els seus rivals polítics passaven per un molt mal moment. Per començar, Ciutadans mai no ha arribat a aixecar cap després de la derrota de Albert Rivera el 10-N i el lideratge d'Inés Arrimadas ha enfonsat encara més el partit, uns vots que van anar a parar en bona part a Vox. A més, en aquell moment el PP encara era dirigit per Pablo Casado, un líder posat en dubte i amb una rival molt dura dins el seu propi partit: Isabel Díaz Ayuso ja li feia la vida impossible i protagonitzaven les primeres polèmiques que acabarien provocant l'adeu de Casado de la política. A més, en el primer trimestre del 2022, Vox va entrar al seu primer govern autonòmic, a Castella i Lleó, assumint-ne la vicepresidència i la presidència del Parlament. Era un bon moment pel partit. Tot va canviar, però, amb l'arribada de Feijóo.
El fracàs d'Olona a Andalusia, el detonant
Només per posar un exemple, entre els baròmetres de març i abril Vox va perdre dos punts, que van anar a parar al PP davant de l'arribada del president de la Xunta, fet que es va veure com un revulsiu pels populars, que recuperaven embranzida i van arribar a superar al PSOE a les enquestes. Amb tot, Vox es va recuperar i al mes de juny va arribar de nou al 16% de l'estimació dels vots. A partir d'aquí va començar la caiguda lliure d'Abascal, amb el fracàs electoral que va suposar la candidatura de Macarena Olona a Andalusia.
El partit va optar per una de les seves cares més visibles per mirar d'entrar al seu segon govern autonòmic, però amb prou feines va aconseguir millorar el resultat del 2018. La majoria absoluta de Juanma Moreno va fer que qui s'havia erigit una de les figures principals del partit fos de sobte irrellevant, lluny de Madrid i sense cap paper per jugar. La seva estratègia de fer-se passar per andalusa quan havia nascut a Alacant i mai no havia viscut a Granada, tot disfressant-se de flamenca per anar a la Feria d'Abril va resultar inútil. Després de setmanes de especulacions i de posar en mans de Déu el seu futur, i quan el CIS ja registrava una caiguda de dos punts, Olona va decidir que deixava la política per motius personals. Tan sols setmanes després reapareixia a l'escena pública fent el Camí de Santiago i després de reclamar una reunió amb Abascal entre crítiques al seu partit, Vox li va tancar la porta a una possible tornada. Mentrestant, enmig de la primera crisi interna a Vox, Feijóo reforçava el seu lideratge al PP, com a única alternativa real i sensata al que des de la dreta espanyola s'ha batejat com a "Sanxisme".
Neonazis i pistoles a l'ordre del dia
La gota que ha fet vessar el got ha estat l'últim reportatge del programa Salvados, on exmembres del partit l'han despullat i s'han atrevit a dir per televisió el que molts sospitaven, però mai ningú havia confirmat. Una de les principals revelacions la va fer Fernando Moya, exportaveu de Vox a Barcelona: "Tenim molt clar que Abascal és un senyor que va amb pistola, per tant, no crec que tingui cap problema en què els altres la portin també, no?", amb aquesta frase va posar sobre la taula el fet que des del partit li van preguntar pel seu coneixement sobre l'ús d'armes, quelcom que va provocar que li saltessin totes les alarmes. A més, Moya també va parlar sense tabús sobre el fet que el partit fos ple de persones d'ideologia neonazi, la majoria procedent de Plataforma per Catalunya. De moment, des del partit encara no han respost a aquestes paraules, però les noves informacions podrien fer que encara s'enfonsin una mica més a les enquestes. Ni tan sols la presència de l'elit d'ultradreta de tot el món, inclòs Donald Trump, a la seva festa anual els hi ha permès parar la caiguda.