El volcà de La Palma no s'atura i segueix engolint propietats. Què passarà amb aquests terrenys un cop el volcà deixi d'erupcionar?
La resposta no és del tot clara. Ara mateix, a Espanya no hi ha cap llei que contempli un cas així, però el més probable és que totes les terres se les quedi l'Estat.
La llei sí que contempla alguns casos, com quan canvia el curs d'un riu o quan el mar guanya terreny a una propietat privada: en aquestes circumstàncies, els terrenys passen a ser públics. Per tant, això podria ser un precedent.
La riquesa patrimonial que ha creat la lava del volcà fa possible que l'executiu vulgui declarar la zona com a espai natural i, en aquest cas, no tindria tampoc cap obligació legal de compensar els veïns. Una altra cosa és que, per moral, ho faci.
Possibles solucions
Tot i això, el Govern de Canàries està treballat ja en un esborrany de decret llei per poder requalificar els terrenys necessaris i resituar "amb urgència i immediatesa" les cases o instal·lacions que s'han vist afectades per l'erupció volcànica. De moment, no hi ha res decidit i tant l'executiu espanyol com el canari ja han deixat clar que no s'abandonarà als veïns.
El mateix passarà amb els terrenys de cultiu afectats per l'erupció. Segons els experts, podrien tornar a ser útils per l'agricultura en un futur, però no serà fins d'aquí a un temps. El terreny resultant d'una erupció volcànica és el sòl més fèrtil de la planeta, però que per a poder ser utilitzat primer ha de meteoritzar-se, un procés que pot allargar-se dècades, especialment a les Illes Canàries causa del seu clima subtropical.
En definitiva, ara està en mans de les administracions què fer amb les propietats. Alguns han proposat que intercanviïn els terrenys als seus propietaris amb altres de nous o que es construeix un nou poble per als afectats. Tot i això, saber què passarà amb aquestes terres és un interrogant.
I què passarà amb el nou terreny que s'ha creat?
El terreny que la lava del volcà guanyi a la mar serà automàticament domini públic marítim terrestre, és a dir, propietat de l'Estat. D'acord amb la Llei de Costes, aquestes terres pertanyen al domini públic marítim terrestre estatal els "terrenys o illes que estiguin formades o es formin per causes naturals en el mar territorial o en les aigües interiors dels rius, fins on es facin sensibles les marees". Per tant, els terrenys seran "inalienables, imprescriptibles i inembargables".
A més, en la mesura que aquests béns són públics, la Constitució Espanyola estableix així mateix que tant la zona maritimoterrestre, igual que les platges, la mar territorial i els recursos naturals de la zona econòmica i la plataforma continental, estan regulats per la Llei de Patrimoni de l'Estat i el Patrimoni Nacional per a la seva administració, defensa i conservació.