Les portes del Parlament romandran aquest dilluns tancades. No hi haurà reunions en temps de descompte, xiuxiuejos als passadissos, meses on s’escenifiquin esquerdes, ni manifestacions a la porta. S’acaba el curs polític amb un fet absolutament nou i inèdit, una presidenta del Parlament suspesa i pendent d’un judici per prevaricació i falsedat documental per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. L’agost donarà temps per destensar les relacions entre els partits independentistes i també per rebaixar la intensitat viscuda arran del cas Borràs, i servirà també per no haver d’escollir immediatament una nova persona que faci les seves funcions: no per ser presidenta, ja que Borràs no pensa dimitir. Ha estat suspesa, no pensa dimitir, però l’acord de Govern entre ERC i Junts es manté intacte: aquí no ha passat res, malgrat que algunes bases ja han demanat la sortida de Govern.

Així, el curs començarà sense presidenta. Forçar una situació d’interinatge és la voluntat de la líder de Junts per Catalunya un cop el PSC, ERC i la CUP l’han fet fora del Parlament. Serà ERC qui haurà d’assumir de manera temporal les funcions de la presidenta, ja que recauen en la vicepresidència primera que ostenta Alba Vergés. Malgrat això, ERC ja ha fet una crida a Junts perquè faci una proposta per poder assumir aquestes funcions, tal com fixa el pacte d’investidura de Pere Aragonès que atribueix la presidència de la cambra catalana a Junts. Els republicans estan oberts a parlar, i Junts tindrà aquest temps més distès per pensar l’estratègia, sempre sota l’ombra de les peticions de la presidenta del partit, que ha marxat molt indignada carregant contra ERC i la CUP: “Jutges hipòcrites”, va dir als membres de la Mesa que la van suspendre.

Judicis contra l'independentisme i desobediències forçades

Sense presidència o no, el setembre torna l’activitat. I ho fa amb un calendari ple de cites amb la justícia, per la repressió de l’estat contra el moviment independentista. A la taula de diàleg ERC i el govern espanyol parlaven de desjudicialització, una qüestió que hauran d’abordar mentre es jutja la diputada de la CUP Eulàlia Reguant per no haver contestat Vox durant el judici als presos independentistes (28 de setembre), al conseller Roger Torrent i a la resta de membres de la Mesa per desobediència (5 d’octubre), i compareixences pendents de les exiliades Meritxell Serret (ERC) i Anna Gabriel (CUP). A tot plegat se li sumen les imposicions del Tribunal Constitucional, que vol aturar el vot delegat del diputat a l'exili Lluís Puig: els partits independentistes es van comprometre a preservar-lo desobeïnt, però aquesta desobediència encara no s'ha vist materialitzada damunt dels documents oficials que recullen els vots dels diputats. Tots aquests fets poden tensar de nou un independentisme que té una estratègia absolutament dividida, i el debat de política general programat per finals de setembre podrà ser un bon mesurador d’aquestes diferències.

11-S i el punt d'inflexió de Junts

Ho va ser el curs passat quan la CUP va presentar una proposta de resolució per la celebració d’un referèndum aquesta legislatura. La divisió de l’independentisme va impedir aprovar aquesta opció que van intentar negociar in extremis els partits fins a última hora i que va acabar amb la CUP optant pel referèndum i ERC pel diàleg. El curs començarà ben igual: ERC ocupada en el diàleg amb l’estat que ha de dur avenços abans d’acabar l’any, la CUP absolutament separada de l’executiu apostant pel trencament i la desobediència constants, i un Junts per Catalunya que va prometre, en l’aprovació de la seva ponència, un punt d’inflexió el mes d’octubre. Un punt que ben segur miraran de prop ERC i la CUP, que fins ara criticaven que els de Laura Borràs i Jordi Turull no tenien cap estratègia per arribar a la independència. Ben cert és que l’espai de Junts s’havia de reordenar i organitzar, i ara amb l’estructura muntada, podrà caminar amb més velocitat.

Diades com l’11 de setembre serviran per mesurar la força del carrer, però caldrà tenir en compte també la difícil situació econòmica que es preveu a la tardor per la inflació derivada de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Serà molt important adoptar mesures valentes i saber gestionar aquesta situació per “no deixar ningú enrere”, com reivindica sempre el govern de Pere Aragonès, i en aquest punt serà molt decisiva la gestió dels pressupostos per l’any 2023. Una tasca que liderarà el conseller d’Economia, Jaume Giró​, que ja ha començat a reunir-se amb els grups parlamentaris per treballar uns comptes que s’hauran d’adaptar a la nova situació econòmica postpandèmia i de guerra. Tardor calenta, situació econòmica complicada, govern català estable malgrat les petites crisis internes i un independentisme que es posarà a prova i exhibirà la seva massa social.