Patacada. L'estat espanyol ha caigut tres posicions en la classificació mundial de llibertat de premsa, elaborada anualment per Reporters Sense Fronteres (RSF). Espanya se situava l'any 2021 en la posició número 29 de la llista (amb 79,56 punts), mentre que enguany se situa en la número 32 (amb 76,71 punts). L'organització internacional de periodistes ha apuntat que aquesta baixada es deu a l'existència "d'uns mitjans cada vegada amb més opinió i una precarització creixent de la professió, malgrat la millora de la seguretat dels periodistes i els avenços legislatius". Recordem que al febrer The Economist ja va rebaixar la democràcia espanyola de "plena" a "defectuosa".
RSF ha publicat la classificació aquest dimarts dia 3 de maig, quan se celebra el dia mundial de la llibertat de premsa. Tanmateix, ha advertit que l'edició del 2022 inclou "la implementació d'una nova metodologia" que "obliga a interpretar variacions lleus amb molta precaució". La nova metodologia inclou cinc nous indicadors, que "reflecteixen amb major exactitud aspectes abans més ocults". Abans prevalia l'anàlisi de la situació política i la seguretat dels periodistes, però ara també es tenen en compte indicadors com el marc legal, el sociocultural o l'econòmic.
És en l'aspecte econòmic on l'estat espanyol registra el seu pitjor resultat. I això que en conjunt ha registrat un "bon any" per a la llibertat de premsa, amb moltes menys agressions que en els últims anys i sense haver-se vist afectada per les onades de violència de manifestacions antivacunes d'altres països. De fet, RSF destaca que la tramitació en el Congrés dels Diputats de la possible derogació dels anomenats delictes d'expressió, com el d'injúries a la Corona, als sentiments religiosos, el d'apologia del terrorisme... També ha remarcat com l'article de la llei mordassa que penalitzava la captació d'imatges per la premsa ha estat declarat inconstitucional i com les disposicions més polèmiques de la llei estan en tràmit per ser derogades.
L'organització internacional de periodistes ha assenyalat com aquest "no és un any en el qual el context polític hagi afectat seriosament a la llibertat de premsa a Espanya", malgrat "la manca de transparència mostrada pels governs central i autonòmic amb la informació pública sobre la pandèmia" i "el clima d'animadversió a la premsa generat essencialment per la ultradreta". En qualsevol cas, RSF ha insistit en el fet que "el que penalitza la posició espanyola és el context econòmic dels mitjans". "Tant en el que respecta a l'excessiva concentració del mercat, com a les greus dificultats per crear un mitjà, les nul·les ajudes per impulsar el sorgiment de noves publicacions i la greu precarització dels professionals", ha detallat.
Economia i polarització
És a dir, que "l'esfera política no és tan responsable aquest any de les mancances de la llibertat de premsa". Sí que ho és l'esfera mediàtica, ja que "una excessiva concentració fa molt difícil l'aparició de nous mitjans alternatius, que han de lluitar feroçment contra les capçaleres més assentades per subscriptors també afectats per la situació econòmica". Alhora, és important "la greu precarització de la professió, que va començar a instal·lar-se amb la crisi del 2008 i que ja adquireix tints crònics". "Els professionals de la informació que no exerceixen en condicions dignes de treball són molt més vulnerables a les pressions i l'autocensura", ha apuntat RSF. Un cop explicat tot això, l'estat espanyol se situa clarament per sota de països com Alemanya, el Regne Unit o França en context econòmic per als mitjans i periodistes, amb la qualificació de "problemàtic".
Més enllà de l'economia, és destacable "el gran clima de polarització mediàtica que afecta uns mitjans de comunicació cada vegada més pròxims a mitjans d'opinió". "Espanya és un clar exemple de la tendència a les fractures socials que denuncia a nivell global RSF en la seva classificació, atiades per mitjans excessivament foxnewsitzats i oblidadissos amb la seva missió d'informar lluny de posicionaments polítics", ha explicat l'organització internacional de periodistes. Així doncs, l'estat espanyol també està pitjor qualificat en termes de context polític respecte d'altres països per aquesta esmentada polarització que afecta els mitjans.
Seguretat i marc legal
Amb tot, és veritat que Espanya (35) supera França (85), Alemanya (91) o el Regne Unit (49) en matèria de seguretat dels reporters. "La desactivació del conflicte a Catalunya, que havia col·locat Espanya en posicions capdavanteres en agressions a periodistes a la Unió Europea, entre el 2017 i finals del 2019, i la pràctica absència d'atacs a la premsa en el marc de manifestacions antivacunes o contra les mesures sanitàries, s'han traduït en una significativa millora del clima de seguretat dels periodistes", es llegeix en l'informe d'RSF.
Respecte del marc legal, la puntuació d'Espanya (12) és de les millors a la UE. Igualment, RSF denuncia que han proliferat els anomenats Strategics Lawsuits Against Public Participation, accions judicials abusives interposades contra els periodistes amb finalitats sovint intimidatòries i per presumpta revelació de secrets o delictes contra l'honor. "És ressenyable que els periodistes que denuncien agents de la policia o són ells denunciats per aquests, en el marc de les manifestacions, s'enfronten a processos judicials en els quals la versió policial preval gairebé per sistema", ha detallat l'organització, tot recordant el cas del fotoperiodista d'El País Albert Garcia. Si bé "la justícia espanyola sol ser garant amb la llibertat de premsa i fer-la prevaldre en gairebé tots els casos", "la finalitat de les accions judicials abusives no és tant assolir una condemna contra la premsa com embolicar els periodistes en processos llargs, enrevessats i sobretot, costosos".