En la primera setmana de vida del nou Govern de la Generalitat, que per primera vegada des del restabliment de la democràcia presideix Esquerra Republicana, han començat a aflorar quines seran les patates calentes que haurà d'afrontar l'executiu de Pere Aragonès. Algunes eren ja previsibles, com la sortida de la crisi social, econòmica i emocional derivada de la pandèmia, la revisió del model de seguretat i ordre públic i els desnonaments. D'altres han aparegut com bolets en plena arrencada del nou executiu. És el cas de l'ampliació de l'aeroport. 

La gestió del famós mentrestant que va prometre ERC no serà un camí de roses. I en paral·lel, l'executiu haurà de reservar energies per aguantar la posició en la negociació amb l'Estat i resoldre el conflicte polític, amb l'indult com a calmant i amb l'amnistia i l'autodeterminació com a remei. 

La sagnia dels desnonaments

El 70% de les ocupacions a Catalunya són per part de famílies que prèviament havien demanat un pis de lloguer social. El 82% dels habitatges que estan ocupats pertanyen a grans tenidors. Són dades que va exposar el conseller d'Interior en el seu debut al Parlament per evidenciar que en aquesta matèria hi ha sovint un excés de demagògia. El mateix dia que Joan Ignasi Elena compartia aquestes xifres, el vicepresident Jordi Puigneró anunciava que les competències en habitatge deixaran d'estar associades a territori i passaran a mans de la conselleria de Drets Socials. Tota una declaració d'intencions. 

Que la Generalitat garanteixi el dret a viure sota un sostre digne és un dels punts primordials de l'acord entre ERC i la CUP per la investidura. Que es facin passos en aquesta direcció determinarà si els anticapitalistes segueixen apuntalant Aragonès o el deixen caure. Ho van deixar molt clar l'endemà de la investidura, quan quatre diputats cupaires van plantar-se a primera fila de la concentració per aturar un desnonament al Poble-sec que va comptar amb la participació de la Brimo. La presència dels antiavalots de Mossos contradeia el pacte ERC-CUP, que preveu la retirada de la brigada mòbil quan sigui per desallotjar persones en situació de vulnerabilitat. 

Un de les primeres mesures rellevants que ha aprovat aquesta setmana el govern a la seva primera reunió operativa ha estat l'activació d'un grup de treball integrat per totes les conselleries implicades —Drets Socials, Territori, Justícia, Interior i Presidència— per començar a atacar l'arrel del problema. El compromís de l'acord de govern entre ERC i Junts és invertir 1.000 milions extra en polítiques d'habitatge aquesta legislatura. 

La gestió de l'ordre públic

Per primera vegada a la història ERC assumeix la conselleria d'Interior. I ho fa col·locant al capdavant una figura aliena al partit, l'exsocialista Joan Ignasi Elena, que com ha passat sempre, serà sota la lupa permanent de la CUP. A més d'acabar amb l'acompanyament de la Brimo a les comitives judicials que han de fer efectius els desnonaments, la carpeta de deures és inacabable. 

Arran de les negociacions per formar govern, ERC, Junts i la CUP s'han compromès a revisar el model d'ordre públic de Catalunya. La idea és fer-ho en una comissió específica al Parlament, com ja es va fer en el seu dia amb les pilotes de goma. Precisament el material que es va aprovar per substituir-les, els projectils de foam, està ara al punt de mira. Els anticapitalistes van arrencar el compromís d'ERC d'aplicar una moratòria en l'ús d'aquest armament que encara no s'ha concretat. De moment no hi ha hagut nous aldarulls al carrer que hagin requerit d'una intervenció contundent. 

Les renovables, font de conflicte

El desplegament de les fonts d'energia renovable al territori és motiu de controvèrsia, també entre els socis d'Aragonès. Mentre Junts per Catalunya defensa la necessitat d'apostar per la seva implantació arreu, per complir amb l'agenda europea 2030, la CUP i ERC hi posen més pegues, per l'impacte ambiental que tenen alguns dels projectes licitats. 

Els anticapitalistes demanen directament que es derogui el decret de renovables que va impulsar la conselleria de Damià Calvet durant la passada legislatura. Una reclamació que comparteix la nova consellera del ram, Teresa Jordà, ara responsable d'Acció pel Clima i que reconeix que la mesura "genera anticossos". Durant el ple d'aquesta setmana ha deixat clar que no és de rebut que "se'n beneficiïn els grans oligopolis". 

El bolet de l'ampliació de l'aeroport

Per si no hi hagués prou carpetes calentes sobre la taula del govern Aragonès, aquesta setmana n'ha aterrat una de sobrevinguda: la conveniència o no d'avalar i acompanyar el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat que planteja Aena, amb una tercera pista en mig d'una reserva natural. 

Des de Junts per Catalunya s'hi han mostrat més entusiastes, el propi vicepresident va declarar que "Catalunya no es pot permetre el luxe de no tenir un aeroport preparat per l'economia del SXXI" i s'ha reunit públicament amb les entitats que pressionen per l'ampliació. El president, en canvi, ha adoptat una actitud més prudent, evitant posicionar-se clarament sobre el seu suport o rebuig a l'ampliació. Sí que ha afirmat que qualsevol pas haurà de respectar el medi ambient. 

Per mirar de posar ordre a la discussió, que afecta altres institucions com els ajuntaments de Barcelona i el govern espanyol, Aragonès pretén crear una taula de diàleg entre les parts implicades. 

Pretendents pels pressupostos

Després que l'any passat fos l'excepció i el Govern de la Generalitat aprovés per fi uns pressupostos després de tres anys, aquest 2020 tornarà a haver-hi pròrroga. Tenint en compte que ja som al mes de juny, i que el tràmit parlamentari per aprovar els comptes dura uns mesos, el conseller d'Economia ha anunciat que es posen a treballar amb els números de 2022. La setmana vinent començaran a posar-s'hi. L'executiu preveu sondejar tots els grups parlamentaris susceptibles de donar-hi suport. 

La CUP és el soci prioritari, però els anticapitalistes ja han expressat la seva inquietud pel fet que Aragonès hagi acceptat posar de conseller d'Economia l'exdirectiu de la Fundació La Caixa​, Jaume Giró. Els mateixos dubtes que han manifestat els comuns. En paral·lel, els socialistes, que afirmen adoptar una actitud d'oposició constructiva, s'han mostrat oberts a escoltar. 

ERC i Junts no sumen majoria absoluta al Parlament i per tant, necessitaran sí o sí algun aliat per tirar endavant la llei més important d'un govern, els pressupostos. 

El diàleg pel referèndum i pel mentrestant

Que Esquerra Republicana s'hagi fet amb la presidència de la Generalitat en lloc de Junts ha estat un baló d'oxigen per al govern PSOE-Podemos. Pedro Sánchez i Pere Aragonès han reprès el fil del diàleg per reiniciar les relacions entre governs i tenen previst veure's a Moncloa aquest mateix mes de juny.

La delegació catalana torna tenir la mateixa missió que en anteriors edicions, convèncer el govern espanyol perquè s'avingui a un referèndum pactat, a l'escocesa i impulsi una llei d'amnistia per fer net amb la repressió. Unes exigències que, d'entrada, el "govern més progressista de la història" no sembla disposat a acceptar. ERC té dos anys per demostrar que l'aposta per la via dialogada funciona. És el marge que li ha donat la CUP que, com Junts, no n'esperen resultats i demanen començar des de ja a traçar el pla B. 

Mentre desbrossa el camí per arribar a la República, el Govern té altres feines pròpies d'un govern autonòmic. I com a tal, mentrestant, haurà de mantenir la relació amb Madrid en temes cabdals com el repartiment dels fons europeus Next Generation. 

A la imatge principal, Aragonès al Parlament. / Europa Press