El 29 de maig del 1960 vuit dones van participar en el salt de maces de la Patum de Lluïment. Ho van fer d'amagat, i la gent que omplia la plaça no va saber que eren dones fins que van acabar el ball i es van treure la màscara. "La Patum era una cosa d'homes", explica Maria Casals, actual cap de colla de les Maces. Seixanta edicions de Patum després, la colla de les Maces els ha volgut retre homenatge i aquest dijous protagonitzaran un salt exclusiu de dones. Està previst que entre els assistents hi hagi algunes d'aquelles vuit pioneres i que homenatjades i homenatjadores es facin una fotografia plegades.
Com el 1960, seran vuit les dones que participaran en el salt exclusiu de dones d'aquest dijous al matí. Cinc d'elles formen part de la colla, i les altres tres, que no ho són, debuten per primera vegada en aquest ball de la Patum. Entre les novelles hi ha Meritxell Sala, neta del compositor de la música del ball, Joan Trullàs.
Casals, que alhora és la primera cap de colla que han tingut les Maces, explica que abans de la reivindicació de l'any 1960 "les dones havien començat a fer algun salt de plens, perquè com que anaven vestides no les reconeixien". Però en aquella Patum de Lluïment del 29 de maig van voler fer un pas més i després del salt es van treure la màscara per posar de manifest que eren dones.
De fer-ho d'amagat a la paritat
La cap de colla de les Maces afirma que, afortunadament, s'ha girat la truita i cada vegada "hi ha més dones que fan Patum". Reconeix que, com és obvi, hi ha comparses en què pel "component físic", com ara els gegants, és "més difícil", però que ja no hi ha diferències pràcticament.
Ariadna Cortina, integrant de la colla i una de les participants del salt de dones d'aquest dijous de Patum, confirma que a la colla de les Maces hi ha "paritat". "Per sort, ser dona no és un impediment", afegeix. Cortina, de família patumaire, aquest any no tenia intenció de saltar, però quan va saber que es faria aquest salt va canviar d'idea. "És una cosa que recordarem sempre; em fa molta il·lusió", diu.
"El somni de la meva vida"
Meritxell Sala sempre ha volgut participar en el salt de maces, però com que no forma part de cap comparsa, diu, és complicat. "És el somni de la meva vida fet realitat", assegura. Neta de l'autor de la música del ball, afirma que el que viurà dijous serà un moment "molt emotiu", perquè per fi podrà ballar amb "la música de l'avi" i "homenatjar les dones".
Meritxell Sala i la seva filla / ACN
Sala, però, no serà l'única descendent de Trullàs que participarà en la Patum. La seva filla, la Sofia, també farà el salt de maces a la Patum Infantil. Després de cinc edicions participant en el sorteig, enguany li ha tocat. La petita diu que és un autèntic "honor" i que ha gaudit molt en els assaigs d'aquests dies. "Vinc a la Patum d'ençà que era un nadó i no m'ha fet por mai", explica, i remarca que tot i viure i haver nascut a Girona "jo soc berguedana".
Una música polèmica
La música de Trullàs va ser composta el 1953, però no es va estrenar fins al 1963, tres anys després d'aquell primer salt de dones. Només es pot sentir a la Patum de Lluïment, ja que al vespre les maces evolucionen al so del tabal. Sala explica que es tracta d'una música "calculada al mil·límetre" per permetre dur la maça i saltar. "Hi va posar molta cura, perquè admirava molt la festa", assegura.
Malauradament la música es va estrenar enmig d'una polèmica que fa que encara avui els assistents la xiulin. Alguns detractors del fet que Trullàs en compongués la música la van boicotejar amb xiulets aquella primera edició del 1963, uns xiulets que encara avui es repeteixen. "Em fa molta pena ser al mig de la plaça en aquest moment tan intens i sentir xiulets", diu la neta, que assegura que a la seva mare, filla de l'autor, li costa anar a la plaça per aquesta actitud. Explica que el mateix Trullàs, al final de la seva vida, va optar per deixar d'anar-hi per no sentir-los. "Crec que és hora madurar tots plegats i deixar-ho córrer", apel·la Sala, que qualifica l'actitud d'un "vici" de mal gust.