"Jo vaig penjar els cartells dels Maragall". Un dels tres joves parla per primer cop i dona detalls del cas dels cartells contra els germans Maragall, un atac de falsa bandera que algú, encara sense identificar, va ordenar, liderar i finançar, suposadament, des de la seu nacional d'Esquerra, al carrer de Calàbria de Barcelona. Més enllà de les acusacions entre els actuals líders del partit i qui en aquell moment era el director de comunicació d’ERC, Tolo Moya, que carrega contra Sergi Sabrià —exviceconseller i home fort del Govern de Pere Aragonès—, Marta Rovira —secretària general— i Ernest Maragall —víctima de l'atac, junt amb el seu germà, Pasqual, i, des d’ara, exmilitant del partit republicà—, ElNacional.cat ha conegut més detalls de com es va gestar l'acció, com estaven organitzats els implicats, com es va pagar i quina era l'estructura del comando que va executar-la. En una entrevista a ElNacional.cat, el Pau, un dels tres joves que van ser fotografiats mentre penjaven els cartells, ho ha explicat tot davant la càmera.
Cartells, una llista d'objectius i 50 euros
El dia 8 de març del 2023 al vespre, el Pau va rebre la trucada que esperava i amb el cotxe del pare d’un dels tres membres del grup que va penjar els cartells, G.F., es van dirigir cap a Barcelona. El que s’ha sabut ara, i que en aquell moment no es va arribar a filtrar, quan des del partit es van difondre les fotografies dels cartells, buscant la reacció mediàtica de l’atac contra els germans Pasqual i Ernest Maragall, candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona a qui s’hauria pretès donar notorietat en la campanya de les municipals, és que en la llista d’objectius que va rebre el comando hi havia, a més de les seus d’Esquerra, també centres de malalts d’Alzheimer. Els tres joves van complir, assegura el Pau en aquesta entrevista a ElNacional.cat. “Ens van ordenar que els cartells estiguessin mal penjats i també ens van donar una llista amb els llocs on havíem de penjar els cartells. Hi havia seus d’Esquerra i centres de malalts d’Alzheimer”, apunta el Pau. Admet que no recorda en quins carrers eren aquests centres, però accepta que ho van acabar fent: "Això no va sortir a les notícies”.
A la denúncia d’Ernest Maragall davant els Mossos, de 10 de març, consten tres llocs on van aparèixer els cartells: la seu nacional d’ERC al carrer Calàbria, la seu de districte al carrer de Villarroel i també a la federació de Barcelona d’Esquerra, al carrer del Consell de Cent, tot i que també en van enganxar a altres llocs. Els tres joves de l’Anoia, sota les ordres d’un militant d’Esquerra de la mateixa comarca, van fer la ruta dels cartells fins que van tenir un incident amb dos militants, que en una de les seus van fer-los fotos i els van recriminar l’acció. Va ser llavors quan van marxar. Van sopar plegats i van tornar cap a Igualada.
Com a pagament per dur a terme l’encartellada, segons Pau, els van donar 50 euros. Tota l’acció de falsa bandera va costar 300 euros. Qui el va reclutar a ell —el coneixia d’altres feines a la comarca— va cobrar 100 euros, ell 50 euros i l’amic que havia reclutat el Pau, G.O., va cobrar també 50 euros. Amb els altres 100 euros van pagar la gasolina i el sopar dels tres. Va ser l’endemà, al voltant de dos quarts d’onze del matí, que la notícia va començar a córrer. Un conegut va avisar Ernest Maragall dels cartells i va ser abans de les sis de la tarda que les imatges ja s’havien filtrat als mitjans de comunicació. Els Mossos d’Esquadra, d’ofici, van obrir una investigació per aclarir els fets. La Comissaria General d’Informació va aconseguir trobar diverses imatges de càmeres de seguretat i, tal com va avançar ElNacional.cat, el 29 de març van difondre les imatges dels tres investigats per tots els canals interns de la policia catalana per tal de poder identificar-los i aclarir qui eren i, sobretot, qui ho havia ordenat.
"Jo soc un dels que va penjar els cartells dels Maragall"
Va ser la publicació d’aquestes imatges que va fer activar dues coses. En un primer moment, el Pau va demanar al seu interlocutor cobrar més diners pels fets, tenint en compte que si bé els havien assegurat que “ho tenien tot controlat”, les imatges ja havien arribat a la premsa. I això li va generar una sensació d'ansietat i nerviosisme fins que en un incident en un aparcament del Port Olímpic, el dia 1 d’abril, de matinada, i tres dies després de la publicació de les imatges a ElNacional.cat, el mateix Pau, “de manera clara i sense cap mena de dubte”, tal com consta a l’atestat que van fer els agents de l’ARRO dels Mossos que el van sentir, va declarar: “Jo soc un dels que ha penjat els cartells del Maragall”. Els agents van confirmar que l’home que els havia dit allò era semblant a la persona que sortia a les imatges d’ElNacional.cat i “davant la possibilitat que pogués ser un dels implicats”, van posar els fets en coneixement de la Unitat Central de Delictes d’Odi de la Comissaria General d’Informació, qui havia assumit el cas.
La investigació va avançar. De moment, sense que el Pau i els altres tres implicats tinguessin notícies dels Mossos. El 13 d’abril, segons consta a les diligències policials i judicials del cas, el Pau va presentar-se a la comissaria d’Igualada i va assegurar a la policia que estava preocupat per aquells fets i va dir qui era qui, posant nom als altres dos joves que el dia dels fets l’acompanyaven. En aquell moment, tot i que encara no hi havia proves, el mateix Pau ja va dir als Mossos que l’encàrrec era d’Esquerra Republicana de Catalunya. Pau estava preocupat, se sentia vigilat i va explicar a la policia que no sabia que el cas tindria aquella repercussió.
Els Mossos van tancar el cercle sobre G.O. i G.F. i van poder arribar també al terminal mòbil del militant de l’Anoia que va ordenar l’acció, V.L. Va ser aquí quan es van encendre les alarmes a la seu nacional d’Esquerra. No només s’havia de buscar un tallafoc, també s’havia de maniobrar amb el mateix Ernest Maragall per retirar la denúncia i evitar que els Mossos poguessin seguir estirant el fil dels mòbils que havien intervingut de G.F., el líder dels tres, i també de V.L., el contacte entre els executors de l’atac de falsa bandera i membres de la direcció d’Esquerra. Era qüestió de temps que els especialistes d’informació dels Mossos poguessin posar noms a les persones que sortien a les captures de pantalla i a les restes de converses per aplicacions encriptades que havien recuperat dels mòbils de V.L. i de G.F. Sense denúncia i un tallafoc muntat al militant de l’Anoia —que ha estat expulsat del partit—, tot semblava quedar tapat. Fins que es va descobrir que, suposadament, els cartells es van pagar mitjançant una empresa que després factura els serveis realitzats al partit republicà.
L’organització del comando que va orquestrar l’acció
Segons ha revelat a aquest diari un dels tres joves que va penjar els cartells la nit del 8 de març de 2023, ell només tenia contacte amb el seu superior en aquest comando. No va arribar a parlar mai amb el cervell de l’operació i tampoc amb el militant pantalla, V.L., a qui, reconeix, coneix de la infància. L’Anoia és una comarca petita i ell va poder arribar a saber qui era qui pagava i ordenava les accions a G.F. Al més pur estil militar, el Pau va rebre ordres concretes el dia de l’acció. No va saber fins que eren a Barcelona què havien de fer exactament i després no se’n va tornar a parlar. G.F. sí que rebia ordres de V.L. i, alhora, aquest militant de l’Anoia rebia ordres d’altres persones, sempre en aplicacions encriptades i on, oficialment, els Mossos no van poder arribar abans de tancar la investigació, quan Ernest Maragall va retirar la denúncia.
Els errors del militant de l’Anoia
Què va fallar? Com van arribar a saber qui eren els tres de l’Anoia? La confessió al Port Olímpic va ser el detonant, però els Mossos ja tenien les imatges —es van publicar a ElNacional.cat el 29 d’abril— i era qüestió de dies que algú els conegués i pogués lligar caps. També tenien un cotxe, un Toyota Yaris, propietat del pare del líder de la banda, G.F. L’error era de base, detalla el Pau. Tal com ha explicat en aquesta entrevista a ElNacional.cat, l’encàrrec que va rebre el militant de l’Anoia era fer-ho amb persones estrangeres i que anessin amb la cara tapada, però van fer-ho per la via ràpida, i van optar per encarregar-ho a ells, tres joves d’Igualada, que si bé sense relació amb la política, eren coneguts a la comarca.
Però no només això. La nit dels fets, G.F. va trucar a V.L. per rebre ordres, però el va trucar al seu telèfon personal. Va ser amb aquest buidatge telefònic que es va fer, abans d’intervenir els aparells, que els Mossos van arribar fins a aquest militant de l’Anoia, a qui acusen de ser el líder operatiu de les accions de 'la B' —la suposada estructura paral·lela del partit que vehiculava aquestes accions— i que tenia contacte directe, suposadament, amb la direcció d'ERC. Davant d’aquests moviments judicials, va ser quan tots tres van veure que les promeses del seu interlocutor eren buides i que no ho tenien tot controlat i que el cercle anava, perillosament per a ells, tancant-se. Amb aquests errors i la pressió policial, va ser quan el Pau va demanar més diners, per si acabava a la presó. compensar la feina feta.
Pau demana disculpes als germans Maragall
En l'entrevista a ElNacional.cat, el Pau, ara ja sense estar investigat per aquest cas, després que Ernest Maragall i la Fundació Pasqual Maragall retiressin la denúncia —s’havien presentat com a acusació particular—, ha aprofitat per demanar disculpes als germans Maragall, a l’expresident de la Generalitat i exalcalde de Barcelona, malalt d’Alzheimer, i també al seu germà, que aquest dilluns a la tarda ha anunciat, en una roda de premsa des de la seu d’Esquerra, que deixa el partit per denunciar com s’ha tractat el cas. Ernest Maragall està convençut que el partit sabia des del minut u que l’acció es va fer des d’Esquerra i que ningú, per desconeixement o per descontrol, va fer-ne res. Fins al gener no va ser alertat que els cartells els havien penjat militants del partit que formaven part d’un grup paral·lel de contrapropaganda i agitprop que pagaven, suposadament, amb fons del partit.
El Pau, un dels tres investigats per haver penjat els cartells infamants, ha assegurat que quan els va veure, en cap moment va pensar que eren per atacar algú, que ell va pensar que era una acció semblant a repartir propaganda. "Jo no tinc res en contra dels malalts; jo tinc una discapacitat, mai no atacaria ningú amb una discapacitat ni amb res", apunta a l'entrevista. Ha assegurat que van intentar parlar amb Maragall per explicar-li la situació —que ells ja sabien que havia estat una ordre política—, però la seva advocada ho va aturar i mai es va celebrar la trobada. Tot i que el cas està tancat i ara el Pau i els altres dos no seran jutjats ni investigats, ell apunta: "Si fes falta, podria ajudar amb el que fos, en alguna residència amb gent amb aquesta malaltia, fent xerrades, el que faci falta per disculpar-me i mostrar el penediment. Estic obert a tot per crear, transformar i reparar", conclou.