Fa 50 anys el mestre compositor i violoncel·lista Pau Casals i Deilló (1876-1973) pronunciava un discurs a la seu de les Nacions Unides (ONU) que passaria a la història. L'inici del discurs ha quedat gravat a la memòria: "I am a catalan" (Soc català). Una frase molt simple que va precedir un discurs en el cor de l'ONU.

Era el 24 d'octubre de 1971 quan l'ONU va rebre a la seva seu estatunidenca al mestre violoncel·lista Pau Casals per atorgar-li la medalla de la Pau de les Nacions Unides. "Vostè ha consagrat la seva vida a la veritat, la bellesa i la pau. Com a home i com artista", va reconèixer l'ONU. 

És després de rebre aquesta medalla que reconeixia el seu paper en la promoció de la pau des de les arts que Casals, visiblement emocionat, es va dirigir al públic per parlar no només d'ell sinó de tot el seu poble:

"Deixeu-me que us digui una cosa: jo soc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n'explicaré el perquè. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI... pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres... això és Catalunya".

En el seu discurs Casals també reconeix que aquella medalla és "l'honor més gran" de la seva vida i explica com la lluita per la pau l'ha acompanyat tota la vida. El brillant violoncel·lista i compositor assenyala la seva pròpia mare com una de les figures que li va inculcar el compromís per la promoció de la pau que el va acompanya en la seva vida i obra. 

 

L'enemic del franquisme

La figura de Casals, admirada i respectada arreu del món per la seva obra i la seva vida consagrada a la pau, era silenciada a una Espanya que encara estava sota el jou del franquisme. 

Des de l'Estat espanyol es veia com un enemic a l'statu quo franquista la predicació de Casals sobre la pau i la reivindicació que feia el músic del seu poble i les seves arrels. L’Espanya de Franco renegava de Casals i el seu missatge. 

Mentrestant la vida i l'obra de Casals era reconeguda pes els principals dirigents del món com John Fitzgerald Kennedy, qui li va atorgar la Medalla de la Llibertat, o el jurat dels premis Nobels, ja que el català va estar entre els possibles guardonats amb el premi Nobel de la Pau.  

Reconeixement a la diada

La diada d'enguany va commemorar també el discurs de Pau Casals a l’ONU. L'acte de tancament de les celebracions de la diada nacional va ser un homenatge al mestre violoncel·lista. Va tenir lloc davant les quatre columnes de Montjuïc. 

Va comptar amb la direcció artística de l’actriu, autora i directora Marta Bayarri i la direcció musical del cantant i compositor Jofre Bardagí i les intervencions d'artistes com Natalia Barrientos, Paula Vicente, Guim Puig o Aurora Bauzà. També van participar formacions com Brossa Quartet de Corda  i el Cor de Noies de l’Orfeó Català.

El fil musical que va acompanyar l'homenatge, com no podia ser d'una altra manera, van ser actuacions musicals combinades amb la lectura de textos del mateix Casals, rememorant la seva vida i el seu compromís a favor de la pau i en contra de les dictadures. Entre els temes que van donar punt final a la diada del 2021 es trobava sense dubte 'El Cant dels Ocells'.