Els tres joves investigats pels Mossos d’Esquadra per haver penjat cartells difamatoris contra els germans Ernest i Pasqual Maragall van rebre l’encàrrec d’un militant d’Esquerra de l’Anoia, que els va ordenar on els havien de penjar: en seus del partit republicà a la ciutat de Barcelona i també en centres de malalts d’Alzheimer. En una entrevista en exclusiva a ElNacional.cat, un dels tres, el Pau, ha explicat com s’havia organitzat aquesta acció, que primer Esquerra va condemnar i després es va poder saber que havia estat un atac de falsa bandera, pensat, dissenyat i finançat des de la seu nacional del partit, al carrer de Calàbria de Barcelona. Dos dels joves, Pau i G.O., van rebre el dia de l’acció 50 euros. El cap del comando, G.F., va rebre 200 euros més. D’aquests, 100 euros se’ls va quedar ell i 100 euros més els va fer servir per pagar la gasolina i el sopar dels tres, a Barcelona, la nit del 8 de març de 2023, abans de tornar cap a Igualada, segons ha detallat el Pau en les declaracions a aquest diari. Però aquesta acció de contrapropaganda descontrolada, que va ser investigada com un presumpte delicte d’odi per la Fiscalia de Barcelona, ha costat molts més diners.

🟡 Pau: "Jo vaig penjar els cartells de Maragall; ens van ordenar també fer-ho en centres de malalts d'Alzheimer"

 

🔉 Àudios secrets del cas cartells d'ERC: el cervell volia que ho fessin estrangers per no ser descoberts

 

 

La segona part de l’entrevista al Pau, un dels joves que van penjar els cartells, desvela novetats interessants que es complementen amb la investigació feta per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, que va posar la lupa sobre els moviments d’una empresa afí a Esquerra, el militant del partit a l’Anoia, V.L., que feia d'enllaç amb les persones que ordenaven les accions de l'estructura paral·lela, i G.F., el cap operatiu de l’acció dels cartells infamants. L’encàrrec dels cartells, el dia D, va costar 300 euros —segons ha pogut saber el Pau— i ell en va cobrar 50. Igual que el seu amic, G.O., que també va cobrar 50 euros. “Jo en aquell moment no estava treballant i penso: 'Dues hores a Barcelona? Doncs enganxarem això i ja està'. Jo desconeixia el contingut (dels cartells) fins que vam anar a Barcelona i vam obrir la caixa”, assegura en l’entrevista en exclusiva a ElNacional.cat. El Pau, però, té sospites que l’acció va costar més diners i que a ell li ho van amagar. Ho va saber més tard, quan van començar a notar seguiments, van aparèixer les seves imatges a la premsa i van acabar sent interrogats pels Mossos d’Esquadra. Segons ell, el contacte d’Esquerra amb qui parlava G.F. va cobrar 1.000 euros en la primera fase de l’acció. Va ser V.L. i un altre militant, que encara no s’ha pogut identificar, qui van fer la primera gestió amb G.F. Ell, però, només va cobrar aquests 50 euros.

Més diners quan van sortir les fotos a la premsa

Amb la pressió de la investigació policial, i tal com explica el Pau en l’entrevista, va demanar més diners al seu cap, G.F., que finalment ho va demanar al seu interlocutor, el militant de l’Anoia que després van poder identificar els Mossos. El segon militant, també republicà, en aquesta fase desapareix. El Pau va poder veure les converses des d’una aplicació encriptada, KeyBase, entre ell i el militant, on acceptava que els pagarien diners quan el cas s'arxivés. Aquest extrem també s’ha confirmat, tal com ha pogut saber ElNacional.cat, a partir de les converses intervingudes pels Mossos d’Esquadra dels terminals mòbils de G.F. i del militant V.L., que van ser buidats per ordre judicial durant la investigació.

A les converses intervingudes, a les quals el Pau no va tenir accés, es pot també llegir com els dos que estaven en contacte pactaven que el pagament s'havia de produir després d’arxivar-se el cas, però les pressions d’un dels joves, el mateix Pau, que reclamava compensar l’exposició que havia tingut per la investigació dels Mossos, van precipitar els ingressos que va rebre G.F., des de l’empresa Relevance Marketing, que després els va derivar, tot i que en una petita part, al Pau i a G.O.

 

El mateix Pau no va saber en un primer moment d’on sortien els diners, però va ser el mateix G.F. qui li va ensenyar les factures a nom seu, que era autònom, a l’empresa que li pagava serveis de màrqueting i xarxes socials, que, suposadament, no havia fet i que servien per sufragar, en un primer moment, l’acció dels cartells del març del 2023, i després els diners que van pactar amb els tres joves quan les seves imatges van sortir a la llum i quan van ser acusats formalment d’un suposat delicte d’odi. Pau va poder veure les factures i amb dades d’aquestes va arribar a confirmar que els pagaments provenien de l’empresa que feia serveis de comunicació i publicitat per a ERC, segons ha detallat ell mateix. A les investigacions fetes pels Mossos, aquestes factures que va poder veure el Pau de Relevance Marketing també hi són. En total, segons ha pogut saber ElNacional.cat, hi ha incorporades una desena de factures a favor de G.F. que sumen, en diverses operacions, gairebé 40.000 euros.

 

“Vam demanar 70.000 euros”

El Pau, tal com explica a ElNacional.cat, va parlar amb G.F. “Li vaig dir: 'Escolta, posem-nos en el pitjor dels casos. Un delicte d'odi és d'un a quatre anys de presó i si jo me'n vaig a la presó ara per culpa teva, què hem de fer? Doncs hem de sumar, doncs mira, passaré quatre anys a la presó, a tants euros diaris que jo necessito per sobreviure allà…'. Vam fer una suma i vam dir: 'Escolta, els farem una idea, a veure si l'accepten i perquè, a veure, ells ens han ordenat la feina'. Els vam demanar com 70.000 euros”, explica en aquesta entrevista a ElNacional.cat, que es publica com a segona part. Els seus interlocutors els van respondre que no tenien prou logística per pagar tants diners. I van demanar 45.000 euros. Aquesta quantitat, segons converses que va veure el Pau entre G.F. i el militant de l’Anoia, els superiors de V.L. sí que la van acceptar pagar, però quan el cas estigués arxivat. Les pressions van fer que avancessin part dels diners.

I va cobrar, el Pau? “Una part molt petita, però sí”, assegura. Quants diners? Segons les seves declaracions en aquesta entrevista, només ha cobrat, a part dels 50 euros inicials, dos pagaments més. Un de 300 euros i un mòbil, segons ell, per eliminar totes les proves que hi podia haver a l’antic terminal, que va entregar a G.F., i també més endavant, abans d’acabar el 2023, de 1.900 euros, en una transferència des d’un compte de G.F. La idea dels 45.000 euros que els van prometre —i amb factures consta que es van pagar— era que s’havien de repartir en diverses quantitats, segons el rol de responsabilitat en l’acció. G.F. n’havia de cobrar 20.000, el Pau 15.000 i el tercer, G.O., 10.000 euros, segons detalla el Pau.

 

La resta dels diners que suposadament va cobrar G.F. des de Relevance Marketing i que consten a l’atestat policial fet per intentar aclarir qui havia ordenat l’acció —més enllà del militant de l’Anoia i els tres joves d’Igualada—, que no va poder seguir més amunt ni arribar a qui havia ordenat fer els cartells contra els Maragall, no van arribar mai a ser ingressats al Pau, apunta ell mateix.

“Hi ha gent que no ha rebut el que havia de rebre”

“Em sento abandonat”, assegura en l’entrevista. “Que jo el que menys busco ja són diners, no calen”, apunta, també, abans de demanar disculpes als germans Maragall i mostrar-se penedit, com va publicar ahir ElNacional.cat. Segons ha explicat el Pau, els 70.000 euros que van demanar, i després els 45.000 que van acceptar, eren per callar, per no explicar res. G.F., en diversos missatges intervinguts pels Mossos, avisa V.L. que no podrà contenir els altres dos si no paguen. I això és el que desencadena que els interlocutors no identificats de V.L. ordenin el pagament als “nens”, com s’hi refereixen en algunes converses. El Pau ho explica també en aquesta entrevista a ElNacional.cat: “Si jo no hagués vist les fotos i no hagués sortit cap foto o alguna cosa, no ens hauríem posat així”. Els van dir que ho tenien tot controlat i que no passaria res, però els Mossos van arribar a les seves fotografies.

“Si surt la meva cara i si surt la meva identitat, doncs jo haig de rebre alguna cosa o haig d'assegurar-me d'alguna manera”, relata. I avisa que no ha rebut res del que li van prometre després que fos investigat, imputat i vigilat pels Mossos d’Esquadra. “Hi ha gent que no ha rebut el que havia de rebre”, apunta. “L’ordre que hi havia era que quan es tanqués el cas, ens pagaven el que faltava, però ara no sé si hi ha cas tancat o cas més obert”, reflexiona.

El paper de Relevance

Si es confirmen les sospites del Pau, que també les avalen les factures que tenen en el seu poder els Mossos d'Esquadra, i que consten a l'atestat policial del sumari del cas al jutjat d'instrucció 27 de Barcelona, Relevance, l'empresa que servia a Esquerra per fer campanyes de publicitat i màrqueting, era a qui els membres executors de l'estructura paral·lela de propaganda emetien les factures per cobrar els serveis. Relevance ha estat estretament lligada amb el partit del carrer de Calàbria i des de l'inici de les investigacions d'aquest cas, primer per un suposat delicte d'odi i també en les recerques periodístiques per aclarir qui va ordenar els cartells contra els Maragall, que s'ha pogut saber que les feines que havia fet aquesta estructura clandestina, batejada com 'la B' i que funcionava per xats de Signal i d'aplicacions encriptades, les pagava aquesta empresa.