Quan tot just feia 46 anys de la mort del dictador Francisco Fraco, Cristina Puig entrevistava al FAQS de TV3 l'historiador Paul Preston per tal d'intentar esbrinar què queda del franquisme en l'actualitat a Espanya. L'escriptor britànic aviat es mostrava contundent per declarar que "avui dia tenim un franquisme molt fort a Espanya".
No obstant això, per entendre com és que, 46 anys més tard de la mort del sagnant dictador el feixisme encara roman viu, Preston es remuntava als inicis de la dictadura espanyola l'any 1936 per subratllar que "Franco va viure durant molts anys del terror que va sembrar. Va matar molts republicans i va forçar-ne molts a l'exili. I, amb aquesta base de terror i el control total del sistema d'ensenyança, va fer una neteja de cervell de tota una nació. I, és clar, amb l'arribada de la democràcia, tot això no va canviar perquè va haver-hi milers de famílies que encara creien en el franquisme".
Així doncs, avui dia hi ha qui creu que Vox és hereu del franquisme i el titlla de "feixista". Sobre aquest punt, però, Preston creu que "s'ha fet un abús de la paraula feixista". I creu que seria una exageració anomenar Vox de "feixista".
Quant a la figura del rei emèrit, l'historiador creu que "seria difícil no dir que el rei emèrit no és corrupte". I sobre la pregunta de Puig de per què espanta tant a la societat espanyola la idea d'una República espanyola, Preston creu que és perquè existeix una concepció molt arrelada del fet que la monarquia ofereix estabilitat. En aquest sentit, apunta que el rei Juan Carlos va mantenir-se neutral en moltes ocasions, però l'actual rei Felip VI no ho fa. "Juan Carlos no hagués fet el discurs del 3-O de 2017 que va fer el seu fill, no s'hauria alineat amb l'extrema dreta".
Respecte a la celebració del referèndum de l'1-O de 2017, Preston indica que "no va tenir cap base legal". En aquesta línia, assegura que "sense canviar la constitució actual d'Espanya, és molt difícil que es pugui fer un referèndum d'autodeterminació. Si no es canvia la constitució, es pot negociar un referèndum amb l'Estat, però després aquest, si es guanya, s'hauria de ratificar amb un altre a nivell espanyol, fet que porta a pensar que no es guanyaria".
Paul Preston i la exhumació de Franco
Quan es debatia què s'havia de fer amb les restes de Franco arran de l'exhumació del dictador del Valle de los Caídos, l'historiador Paul Preston va proposar que les restes de Francisco Franco fossin dipositades al mar. Segons Preston, "com que qualsevol tomba dins d'Espanya podria substituir el Valle de los Caídos com a lloc de peregrinació per als seus adeptes, un enterrament al mar podria ser una solució".
L'hispanista recordava així que "Franco de jove va voler ser mariner, però la seva ambició va ser frustrada pel tancament de l'acadèmia naval com a conseqüència de la derrota militar de 1898, en la qual Espanya va perdre les seves últimes colònies: Cuba i Filipines. El fracàs d'incorporar-se a la Marina li va pesar molt". A més, segons va explicar temps enrere, "durant la Guerra Civil, quan era a Salamanca, la millor forma d'agradar a Franco era virar la conversa cap a temes navals".