Gràcies a la LOREG, els partits polítics poden recopilar dades personals sense consentiment a través de diverses vies. És això el que ara vol limitar el PDeCAT, que ha registrat al Congrés una proposició de llei, a la qual ha tingut accés El Nacional, per a impedir-ho. Els demòcrates demanen la supressió de l’article 58bis de la llei electoral, que és el que empara aquesta pràctica contrària a la privacitat. El precedent és clar: l’escàndol de Cambridge Analytica i la campanya de Donald Trump.
L’article 58bis de la LOREG estableix que “els partits polítics, coalicions i agrupacions electorals podran utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d’accés públic per a la realització d’activitats polítiques durant el període electoral”. Aquesta prerrogativa va ser introduïda en una reforma de la norma electoral el 2018.
Des del PDeCAT denuncien que “amb això s’obre la porta als partits polítics per rastrejar les dades personals, sense consentiment, als efectes de l’enviament de propaganda electoral, vulnerant la privacitat, transparència i seguretat jurídiques dels ciutadans”. I afegeixen: “L’article permet una intromissió dels partits en l’esfera personal emparant-se en un hipotètic interès públic”.
”L’amplitud de la interpretació dels conceptes d’interès públic o activitat política suposa un risc per a la limitació del tractament de dades personals i la transparència”, alerta el grup demòcrata a Madrid. En aquest sentit, assenyalen que “no hi ha ni exigència per als partits ni especificació per establir la finalitat de la recopilació d’informació i la identitat del responsable de la recopilació de dades”.
Finalment, des del PDeCAT recorden l’escàndol de Cambridge Analytica, que “va recopilar informació ideològica de milions d’usuaris de Facebook i els va vendre a la campanya de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA per manipular i influir en la propaganda electoral, sense que els mateixos usuaris ho sabessin”. A través d’un cens de “ciutadans afins i ciutadans opositors” van fer arribar propaganda electoral i fake news. “No resulta admissible obrir aquestes pràctiques des de la pròpia legislació estatal espanyola”, conclouen.
Com a conseqüència de la dissolució de les Corts el pròxim 5 de març, la iniciativa haurà d'esperar a la pròxima legislatura per a ser tramitada.