El PDeCAT ha anunciat aquest dissabte la seva dissolució després dels successius mals resultats electorals. "El nostre Congrés ha decidit, per una àmplia majoria, posar punt final a la nostra activitat política. Ha estat un immens plaer. A reveure, i fins aviat, visca Catalunya", ha escrit el partit a través de les xarxes socials. Així mateix, també ha compartit una carta oberta del president de la formació, David Bonvehí, on explica el motiu de la dissolució i fa un repàs per la trajectòria del Partit Demòcrata, que en les últimes eleccions generals no va aconseguir cap representant al Congrés dels Diputats, i tampoc en té al Parlament. De fet, només conserven 187 regidors i 13 alcaldies amb la plataforma Ara Pacte Local.
Bonvehí exposa que han pres la decisió "després de parlar amb molts sectors socials i econòmics del país, després de constatar la proliferació de projectes municipalistes amb els valors que sempre hem defensat i acreditar moltes iniciatives vinculades a l’àmbit del pensament que reivindiquen un nacionalisme i un catalanisme modern". "Cal destacar que es decideix aturar l’activitat política del Partit Demòcrata després d’haver complert gairebé amb la totalitat de les seves obligacions internes, amb els seus treballadors, amb els seus proveïdors i amb l’administració, participant activament en tots aquells àmbits en els quals tenia responsabilitats, com ho faran els regidors i alcaldes actuals a través de la plataforma municipalista fins l’any 2027", destaca.
El PDeCAT, creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona, va sorgir com a partit successor de Convergència Democràtica de Catalunya "amb l'ànim de disposar d’un projecte netament independentista, adaptat als nous temps i amb sistemes interns d’organització, funcionament, control i transparència", subratlla el seu president en el comunicat. Al principi de la seva formació va tenir problemes per registrar un nom, en escollir una proposta que el Ministeri de l'Interior va considerar que era massa similar a les sigles de Demòcrates de Catalunya. Finalment, van rebre l'autorització el 2017 sota el nom de Partit Demòcrata, en un context marcat per l'1 d'Octubre, on la formació, presidida per Artur Mas, va posicionar-se al costat del president Carles Puigdemont.
Quan van convocar-se les eleccions del desembre del 2017, amb l'aplicació del 155, el PDeCAT va impulsar la coalició Junts per Catalunya per presentar-se juntament amb Convergència i amb el suport d'independents, després que ERC decidís anar en solitari i abandonar la marca Junts pel Sí. La nova candidatura de PDeCAT va ser liderada per Carles Puigdemont i va aconseguir ser la primera força sobiranista al Parlament. Tanmateix, la pressió per formar un govern amb ERC i CUP per evitar una repetició electoral, va forçar Artur Mas a presentar la seva renúncia com a president del partit el gener de 2018 i Neus Munté va ser qui va assumir el nou lideratge.
El 2019, el PDeCAT es torna a presentar a les eleccions municipals amb la plataforma Junts, on aconsegueix guanyar en nombre d’alcaldies i governar en coalicions fins al 2023 a les quatre diputacions. També repeteix la fórmula a les eleccions generals del mateix any per sumar representants al Congrés dels Diputats. Tot i això, i després d'un canvi al capdavant de la formació, el partit comença a perdre força. "Els lideratges polítics institucionals vinculats al partit no creuen que el Partit Demòcrata sigui l’eina del futur, i inicien un distanciament evident impulsant un altre projecte polític, al qual també s’apunta part de la militància", recull Bonvehí en la carta oberta. Així, comencen les escissions, d'on sorgeix l'actual Junts per Catalunya i moment on comença la decadència del PDeCAT.
La formació va decidir escindir-se de Junts i apostar per un projecte polític propi i concórrer amb les seves sigles. Els resultats, però, no van ser els esperats. El 2021 es van quedar fora del Parlament i enguany també del Congrés dels Diputats després de la desfeta a les eleccions generals, on va obtenir només 31.531 vots, menys que el partit animalista PACMA. En les eleccions municipals del 2023 va poder conservar un total de 187 regidors i 13 alcaldies amb la plataforma municipalista Ara Pacte Local.