Deslliurats a mitges. L’Audiència de Barcelona ha resolt que "no és el tribunal competent" per resoldre si el PDeCAT i Junts són els hereus de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) perquè assumeixin el pagament dels 6,6 milions d’euros, que el partit va ser condemnat a retornar al Palau de la Música en la sentència pel seu espoli realitzat pel seu president Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. El tribunal indica que és el jutjat mercantil 9 de Barcelona, que executa la liquidació dels béns de CDC, qui ha d'incloure el Palau de la Música com a creditor de CDC, partit condemnat com a partícip lucratiu d'un tràfic d'influències a rebre aquests diners de Ferrovial, a través del Palau, segons recull la sentència. El mercantil també haurà de resoldre si Junts i el PDeCAT són els seus hereus pel que fa als creditors.
El Palau de la Música, amb l’adhesió de la Fiscalia, va demanar a la secció 10a de l’Audiència de Barcelona, que havia condemnat els lladres confessos de l’entitat i a CDC, que el PDeCAT i Junts, creat el juliol del 2018, assumissin el deute de Convergència, ja que són liderats per excàrrecs de Convergència. La direcció dels dos partits ho va negar en assegurar que no és el mateix tenir un pensament polític compartit que la responsabilitat econòmica. I ara, en una resolució difosa avui, l’Audiència els dona parcialment la raó. El tribunal assegura que el PDeCAT i Junts són "successors ideològics" de Convergència, però que "no van rebre béns ni herències d'aquesta". CDC va presentar concurs voluntari de creditors l'any 2020 amb la venda de les seves seus. El Tribunal Suprem va resoldre el 2021 que el jutjat mercantil "té preferència" sobre el jutjat penal, en aquest cas l'Audiència de Barcelona, amb l'execució de la sentència del Palau.
El tribunal, presidit per la magistrada Montserrat Comas, reprodueix el que recull la normativa concursal que sosté que “el pronunciament de contingut patrimonial d’una sentència condemnatòria penal, o en l’execució de sentència (com en aquest cas) no permet als perjudicials pel delicte ni a l’Estat cobrar al marge del concurs, sinó únicament dins d’ell i per ordre de prelació de crèdits”. Així, el magistrat del mercantil haurà de dir quins són els creditors preferents. I els seus hereus.
Disputa pel nom
Inicialment, l’Audiència de Barcelona va acordar que els béns decomissats en sentència a CDC, que té 22 locals embargats per cobrir aquesta suma, es destinessin al pagament de les responsabilitats civils pendents del Palau de la Música, l'Orfeó Català i Hisenda, com a perjudicats per l'espoli, i la resta, a l'Estat. No obstant això, CDC està immersa en un concurs voluntari de creditors que va presentar al jutjat mercantil 9 de Barcelona, que va acordar cancel·lar l'embargament preventiu dels 22 immobles per integrar-los a la massa activa del concurs. Al final el Suprem va resoldre que tenia preferència el jutjat mercantil.
Paral·lelament, el mes de març vinent el PDeCAT i Junts s’enfronten a un judici per decidir la propietat de la marca Junts en un jutjat mercantil.