El PDeCAT vol aprofitar la tornada del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, per aconseguir que el Congrés declari la nul·litat i il·legitimitat dels tribunals constituïts durant el franquisme i la Guerra Civil espanyola, així com els judicis que aquests van dictar. Aquesta mesura no va prosperar el passat mes de maig, quan la Cambra Baixa va aprovar el trasllat de les despulles del dictador Francisco Franco, a proposta dels socialistes, perquè la gestora es va negar a incloure el punt que ara reclamen els demòcrates catalans. Aquests confien, però, que el retorn de Sánchez decanti l'escenari.

El portaveu del PDeCAT, Jordi Xuclà, ha recordat que el secretari general advoca ara per declarar nul el judici al president Lluís Companys, com a gest amb Catalunya. El punt s'encabeix dins de la Declaració de Barcelona, que és la iniciativa política que PSOE i PSC volen dur a terme per contrarestar les pretensions sobiranistes. El fet va indignar ERC: Joan Tardà va recordar que cada vegada que s'havia intentat aprovar una mesura similar, aquesta havia caigut en sac foradat perquè els socialistes hi havien votat en contra. "Cínics" i "miserables" va dir-los el republicà.

Entre els motius exposats en la proposició registrada el 18 de juliol –aniversari de l'alçament franquista–, Xuclà exposa que la Llei de memòria històrica del 2007 "es va quedar curta" perquè José Luis Rodríguez Zapatero només va aprovar la "il·legitimitat" dels tribunals i sentències. En paral·lel, a Alemanya l'any 1998 es va acordar declarar nuls els judicis nacionalsocialistes. I onze anys després es va fer el mateix amb la globalitat dels judicis per "raó política, militar, racial, religiosa o ideològica". Aquest és el redactat que el PDeCAT vol incloure a l'article 3 de la llei espanyola. 

Els demòcrates demanen alhora que la llei decreti la nul·litat del Tribunal d'Ordre Públic (TOP), però també el de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra, pel que fa a les condemnes i sancions dictades "contra els qui van defensar la legalitat institucional" republicana, "van pretendre el restabliment d'un règim democràtic o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució", segons exposa el text. (Consulta-ho aquí)

Xuclà ha comunicat al PSOE i Partit Popular el registre de la iniciativa i espera que es pugui aprovar abans de finals d'any. El demòcrata aposta perquè els dos grups majoritaris siguin coherents amb allò que també es va aprovar al Parlament i permetre que la nul·litat afecti els judicis de tot Espanya i no només als que es van dictar a Catalunya. Així i tot, els populars sempre se n'han mostrat reticents: la diputada Alícia Sánchez-Camacho fins i tot va afirmar durant el debat al Congrés del maig que hi havia una mena de pacte implícit entre PP i PSOE per no atiar els fantasmes del passat.