Finalment Pedro J. Ramírez es queda sense piscina en primera línia de mar a Mallorca. L'Audiència Nacional ha anul·lat dues ordres del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de 2014 i 2016, en aquell temps sota el govern de Mariano Rajoy, per les quals es va concedir una pròrroga de 60 anys a la concessió d'ocupació de domini públic al periodista en relació amb la seva piscina en Son Servera, en la Costa dels Pins (Mallorca).
El tribunal estima així la demanda presentada pel mateix particular que va recórrer la concessió administrativa atorgada el 2001 a Pedro J. Ramírez per establir un embarcador, terrassa i piscina en una zona de domini públic maritimoterrestre, que ara haurà de desmantellar perquè quedi "garantit el gaudi del domini públic".
Protestes reiterades
Formacions com ERC, Esquerra Unida, el PSM i el Lobby per la Independència van protagonitzar l'estiu del 2005 i el 2006 diverses protestes en contra de la piscina perquè vulnerava la llei de Costes. És el cas del llavors diputat d'ERC Joan Puig, que va arribar a banyar-se a la piscina en considerar que es trobava en domini públic, fet que va arribar als tribunals.
Ara els tribunals s'han pronunciat sobre la legalitat de la construcció. La secció primera de la sala contenciosa administrativa argumenta que en el cas de pròrrogues de concessions d'ocupacions del domini públic s'ha de justificar que aquestes instal·lacions no poden ubicar-se en cap altre lloc. En el cas del xalet de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, el tribunal entén que no s'ha complert amb el deure de justificar raonablement que no existia cap altre lloc, ni respecte de la piscina, ni de la terrassa, elements integrants de la concessió. I tampoc en el cas de l'embarcador. En anul·lar les dues ordres, la Sala acorda l'extinció de la concessió administrativa prorrogada, amb els efectes legals inherents a l'esmentada declaració.
En una ordre de 15 d'abril de 2014 el ministeri va acordar la pròrroga de la concessió i com a continuació de l'anterior, en una altra de posterior de 29 de gener de 2016 i amb el nou Reglament General de Costes en vigor, va fixar el termini de durada de la concessió fins al 27 de febrer de 2074.Són aquestes dues resolucions les que va recórrer el demandant, argumentant que ni la legislació vigent ni l'interès general no emparen una pròrroga de 60 anys de la concessió. Les dues ordres van ser dictades quan el Govern estava en mans del PP.