El mes d’agost enfila els últims dies i l’activitat política va recuperant progressivament el seu ritme. Després d’unes setmanes marcades, especialment, per la investidura de Salvador Illa, el pacte entre el PSC i ERC per a un nou finançament per a Catalunya i el retorn a Barcelona de Carles Puigdemont, la Moncloa i el PP tornen de les vacances i reprenen la seva agenda habitual: ahir els populars van reunir el Comitè de Direcció i avui torna el Consell de Ministres. A partir d’ara, Pedro Sánchez té sobre la taula sis reptes que posaran a prova l’estabilitat del govern espanyol en diferents fronts i marcaran el transcurs, el futur i el desenllaç de la legislatura. Els acords a Catalunya, l’aritmètica parlamentària al Congrés dels Diputats, l’agenda judicial de les investigacions de corrupció i de la llei d’amnistia i la crisi migratòria a les Canàries se situen com a eixos primordials dels mesos que han de venir. I obliguen al líder socialista a un exercici de resiliència que posarà a prova la seva capacitat funambulista.

La materialització del nou finançament per a Catalunya

El que s’augura que serà l’os més dur de rosegar pel govern espanyol serà el nou finançament per a Catalunya acordat entre el PSC i ERC a canvi de la investidura de Salvador Illa. Tot fa preveure que la Moncloa, obligada a fer equilibrismes, podria acabar entre l’espasa i la paret per les pressions a banda i banda. Tot plegat s’ha enrevessat accentuadament en l’última setmana: María Jesús Montero va negar que el pacte fos un “concert econòmic”, ERC va amenaçar el govern espanyol de tumbar els pressupostos i la Moncloa va limitar-se a garantir el compromís amb el que s'ha acordat i va esquivar els “debats nominals”. Sigui com sigui, a partir d’ara el govern espanyol necessitarà donar forma al pacte contret amb els republicans, que tot fa pensar que haurà de ser avalat i validat pel Congrés dels Diputats. I no serà fàcil.

Això requerirà, peti qui peti, el suport de Junts i el vot a favor, entre altres, de Compromís i la Chunta Aragonesista, que ja han mostrat les seves reticències sobre aquesta qüestió. A més, el PSOE també haurà de fer front a les crítiques internes. Als habituals barons discrepants, Emiliano García-Page i Javier Lambán, i a les crítiques freqüents de Felipe González, ara s’ha sumat Josep Borrell, l’Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, que ha entrat al xoc amb la versió oficial contradient María Jesús Montero: “Això de Catalunya s’anomena concert”. A més, abans de les vacances, els líders territorials socialistes reclamaven una reunió amb Sánchez. De moment, qui ha fet el pas és el PP, que reunirà la setmana que ve els seus barons i ha aprovat un comunicat contra la “independència fiscal” de Catalunya que denuncia que el pacte entre el PSC i ERC és un “intent il·legítim de modificar la Constitució per la porta del darrere”.

🔎 Com expliquen els socialistes l’acord amb ERC: cap menció al concert, literalitat del text i canvi de posició

 

Amb la mirada posada als pressupostos del 2025

En clau espanyola, el primer gran repte de la Moncloa serà activar i posar en marxa la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2025. La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar la setmana passada que el seu equip té “molt avançat l’esquelet” dels nous comptes i va anunciar que quan comenci el mes de setembre, iniciaran “els contactes amb els grups polítics que manifesten disposició a poder negociar els pressupostos” amb “mà estesa i diàleg permanent”.

El pas previ (i imprescindible) que haurà de fer el govern espanyol serà aconseguir la llum verda del Congrés a la senda de dèficit. Just al juliol, Junts va votar-hi en contra i va frenar els comptes. “Catalunya queda al percentatge d’execució més baix de tot l’Estat, malgrat ser la tercera comunitat que més recursos aporta”, va argumentar el diputat Josep Maria Cruset. La Llei Orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera fixa que “si el Congrés o el Senat rebutgen els objectius” el govern espanyol tindrà un “termini màxim d’un mes” per tornar a presentar-los.

📝 La Moncloa començarà el setembre els contactes amb els partits de cara als pressupostos del 2025

 

 

Pedro Sánchez i María Jesús Montero, al Congrés dels Diputats / Foto: Europa Press

El PSOE, que va renunciar als pressupostos del 2024 fa uns mesos a conseqüència de la convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya que va fer Pere Aragonès quan els comuns van tombar els comptes catalans, necessitarà tenir lligats els vots de tots els partits que van permetre la investidura de Pedro Sánchez per tirar endavant els nous comptes públics. En els darrers mesos, l’independentisme català li ha deixat clar que serà exigent. Per una banda, Carles Puigdemont ha amenaçat Sánchez de no avalar els pressupostos “si no es reverteixen els incompliments històrics amb Catalunya”. D’altra banda, ERC considerava el març que l’única solució per revertir la baixa execució de les inversions de l’Estat a Catalunya és que “la Generalitat sigui qui executi totes les inversions estatals per als catalans” i exigia a la Moncloa que “traspassi els recursos per fer aquestes inversions”.

La mitigació de la crisi migratòria de les Canàries

Un altre front que tindrà obert el govern espanyol, i en el qual ja està treballant, és la crisi migratòria causada per l’arribada de menors a les Illes Canàries. Després de la reunió del divendres passat entre Pedro Sánchez i Fernando Clavijo (president canari), els dos dirigents van coincidir que l’única via possible és reformar l’article 35 de la llei d’estrangeria perquè l’acollida de migrants per part de les comunitats autònomes sigui obligatòria. Això mateix es va intentar el mes de juliol, però va descarrilar a causa de la negativa del PP, Junts i Vox. A més, el govern espanyol ha promès 50 milions d’euros fins a finals d’any perquè Canàries pugui fer front les despeses de l’arribada i acollida de menors migrants.

Pedro Sánchez i Fernando Clavijo, reunits a La Palma / Foto: Europa Press

Just aquest dimarts, Sánchez arrenca una gira per Àfrica que el durà a Mauritània, Gàmbia i el Senegal. El president espanyol signarà nous acords en l’aposta per la migració circular, una modalitat de contractació de migrants en origen que tornen després de completar la seva feina: en els dos primers casos, Sánchez subscriurà nous acords, mentre que, amb el Senegal, s’ampliarà l’abast dels acords vigents. L’objectiu dels nous acords és que els nadius puguin optar per viatjar a Espanya amb un contracte temporal de feina i tornar posteriorment al seu país d’origen sense haver de jugar-se la vida en un caiuc a l’oceà Atlàntic.

📝 Pedro Sánchez inicia una gira per Mauritània, Gàmbia i el Senegal apostant per la migració circular

 

L’aplicació de la llei d’amnistia i la possible resolució dels primers recursos al TC

El govern espanyol també tindrà sobre la taula l’aplicació plena de la llei d’amnistia. De moment, l’arribada del mes de setembre vindrà acompanyada de la resolució del recurs de Carles Puigdemont contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar la norma de l’oblit penal i mantenir en vigor l’ordre de detenció. I començarà el compte enrere perquè Puigdemont pugui recórrer al Tribunal Constitucional. Just després del retorn i posterior marxa del president a l’exili, el ministre Óscar Puente va acusar el jutge Pablo Llarena d’haver-se “extralimitat” amb una interpretació de l’amnistia que “no hi ha per on agafar-la” i el ministre Félix Bolaños va reiterar la “discrepància” amb els jutges del Suprem, que es van quedar sols al costat de Vox. Mentrestant, el PP reprova “l’assenyalament” a Llarena i els vocals conservadors fracassen intentant que el Consell General del Poder Judicial carregui contra Puente.

🔎 Puigdemont infligeix a Llarena una derrota a ‘casa’ enmig del camí cap a la plena amnistia

 

Carles Puigdemont arriba a l’Arc de Triomf de Barcelona / Foto: Carlos Baglietto

Durant el mes d’agost, qui també ha alçat la veu ha estat Junts, que ha criticat amb duresa la posició del PSOE i del govern espanyol davant del Suprem. El secretari general del partit, Jordi Turull, va retreure a la Fiscalia i a l’Advocacia de l’Estat que no estiguin actuant davant la no-aplicació de l’amnistia. “No n’hi ha prou amb criticar, si algú sap que es comet un delicte, i això presumptament és un delicte de prevaricació, ha d’actuar”, va esgrimir en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. I en una roda de premsa, va considerar que el govern espanyol “podria fer bastant més” per a l’aplicació efectiva i total de l’amnistia: “S’hauria d’actuar jurídicament contra els jutges que han decidit no aplicar la llei contra determinades persones”, va afirmar. Per la seva banda, Eduard Pujol va disparar contra la “covardia” del govern espanyol i va lamentar que, davant la “prevaricació judicial del Suprem, saltant-se, no obeint i no respectant el que s’aprova al Congrés”, la Moncloa “permeti que no s’apliqui una llei legal i vigent”.

I tot això serveix a Junts per advertir Pedro Sánchez. Si el govern espanyol “mira cap a una altra banda”, això “no té cap recorregut”, va advertir Turull en una entrevista a El Món a RAC1 fa dues setmanes. El secretari general de Junts va anticipar que la reacció de la Moncloa davant l’actuació dels jutges del Tribunal Suprem “estarà sobre la taula en la pròxima reunió amb el PSOE amb la mediació internacional” i va avançar que, a partir d’aquí, “s’hauran de prendre decisions”. Turull no va delimitar l’abast de les futures decisions, però va subratllar que “no es pot descartar res” i va posar en relleu que, a més, l’acord entre el PSC i ERC “ha canviat molt el relat del marc mental, les condicions i les bases” de l’Acord de Brussel·les, l’aliança entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez.

Les investigacions de corrupció que sobrevolen la Moncloa: Begoña Gómez i el cas Koldo

La corrupció tampoc desapareix de l’agenda política. I Pedro Sánchez té al davant dos fronts oberts. Per una banda, el govern espanyol se’n va anar de vacances després que Sánchez s’acollís al seu dret de no declarar com a testimoni en la investigació a la seva dona, Begoña Gómez, per tràfic d’influències i corrupció als negocis. Just la setmana passada, el jutge Juan Carlos Peinado va argumentar que es poden treure “conclusions” del “silenci” de Sánchez, que va ser “legítim” però que permet “donar lloc a la formació d’inferències”. A més, el magistrat va donar trasllat a les parts de la gravació de la declaració del president espanyol.

El juliol, la reacció del líder socialista va ser querellar-se per prevaricació contra el jutge Peinado davant de “l’atropellament” als seus drets. A partir de la setmana que ve, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid haurà de decidir sobre la seva admissió a tràmit: el ponent serà Francisco José Goyena (el jutge que va demanar al Suprem que investigui el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, després de la querella de la parella d’Isabel Díaz Ayuso per revelació de secrets). Begoña Gómez va seguir el mateix camí que el seu marit i va presentar una querella contra el magistrat per prevaricació i revelació de secrets davant una “filtració constant” de documents que ha causat “indefensió”.

Pedro Sánchez i Begoña Gómez, en un acte del PSOE / Foto: EFE

D’altra banda, el cas Koldo ha tornat a la primera línia política després que el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puentecessés els dos alts càrrecs que estan investigats després de conèixer els resultats de l’auditoria sobre les compres de mascaretes durant la pandèmia: són el sotssecretari de Transports, Jesús Manuel Gómez, i el director general de Gestió de Persones d’Adif, Michaux Miranda. De fet, la publicació de l’auditoria, que revelava que s’havien duplicat les compres de mascaretes en 38 minuts, va aixecar molta polseguera. Sense anar més lluny, l’exministre José Luis Ábalos va posar en qüestió la legitimitat de la investigació i va assegurar que no havia “respectat drets fonamentals”.

El resultat de les eleccions a Veneçuela

Finalment, a escala internacional, el tema més rellevant serà la situació a Veneçuela, que fa setmanes que ha obert una escletxa entre el govern espanyol i el PP. Els populars fa dies que reclamen a la Moncloa que reconegui la victòria de l’oposició veneçolana, encapçalada per Edmundo González. Ara bé, de moment, el govern espanyol s’hi continua negant perquè, segons José Manuel Albares, no seria “responsable”. El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació manté l’exigència que Nicolás Maduro publiqui les actes electorals i no descarta adoptar noves sancions contra Veneçuela en cas que no ho faci. Just fa deu dies, la UE, els Estats Units i una vintena de països van reclamar les actes dels comicis i van apostar per una verificació “imparcial” i “independent” dels resultats. El divendres passat, el Ministeri d’Exteriors va insistir que per reconèixer els resultats és “indispensable que es publiquin de manera íntegra i verificable les actes” després que el Tribunal Suprem de Veneçuela confirmés la victòria de Maduro. Malgrat això, ahir el Consell Nacional Electoral de Veneçuela va reconèixer la falta de transparència en les eleccions.