Una altra jornada perquè la dreta s’adjudiqui la defensa de la Constitució. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, encararà aquest dimarts un Dia de la Constitució amb l’espanyolisme més sever acusant-lo de “traïció”. Si bé fa un any l’executiu de PSOE i Podemos arribava al sis de desembre sense tenir cap data per a la reforma del delicte de sedició, enguany hi arriba amb la seva derogació en tràmit, amb un Congrés dels Diputats encaminat a suprimir-la del Codi Penal a canvi d’introduir-hi els desordres públics agreujats.

El que a Catalunya és vist per alguns com una maniobra de la Moncloa per treure un delicte per la porta i reintroduir-lo per la finestra —aquesta és la tesi principal de Junts—, a Madrid és vist com un acte de traïció a Espanya. “El govern, en comptes de dedicar el dia a la celebració, hauria de demanar perdó als espanyols”, afirmava aquest dilluns el coordinador general del PP, Elías Bendodo. Es tracta d’un Dia de la Constitució “trist” pels populars perquè, segons el partit liderat per Alberto Núñez Feijóo, la Carta Magna espanyola no havia estat mai tan amenaçada.

Pedro Sánchez, doncs, arriba al 44è aniversari de la Constitució amb la certesa que una reforma del text no pot solucionar el conflicte català, però amb la convicció que la derogació d’un delicte com la sedició pot alleugerir-lo. I és que Esquerra Republicana, que aquest dimarts tornarà a no assistir a la recepció oficial del Congrés dels Diputats, sí que veu amb bons ulls —i aplaudeix— aquesta modificació del Codi Penal. Els altres dos habituals socis parlamentaris del govern espanyol, el PNB i Bildu tampoc no hi faran acte de presència; i el mateix amb Junts per Catalunya, el PDeCAT, la CUP, Compromís i el BNG.

L’exministre Juan Carlos Campo, al Tribunal Constitucional

Pedro Sánchez també encara aquest dia de la Constitució amb la seva voluntat de despolititzar la justícia posada en dubte. Tot just fa una setmana el seu executiu va decidir proposar l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo al Tribunal Constitucional. Es tracta d’un moviment que fins i tot el president d’Unidas Podemos al Congrés dels Diputats, Jaume Asens, que va qualificar de “porta giratòria”. Qui també és responsable de la proposició de llei per derogar la sedició també va qualificar de “cinisme” en nomenament, ja que des d’aquest espai es volia col·locar al Consell General del Poder Judicial a Victoria Rosell.

Renovació del CGPJ

I és precisament a través d’aquest nomenament, el de Juan Carlos Campo, amb el qual el govern espanyol ha tret pit en els darrers mesos de complir amb la Constitució, el text que aquest dimarts compleix 44 anys. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, lamentava la setmana passada que el govern de Sánchez no pogués fer els seus dos nomenaments pel Constitucional alhora que la reforma del Consell General del Poder Judicial, una reforma de la cúpula dels jutges que està bloquejada pel PP, precisament, des que el govern espanyol va afirmar que pretenia derogar el delicte de sedició. Un Dia de la Constitució embolicat.