Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han segellat en 48h el que no va ser possible durant mesos. L’acord, però, serà paper mullat si no aconsegueixen els aliats necessaris per quadrar els números de la investidura. I resulta que la clau la torna a tenir l’independentisme.
Abans d'agafar la calculadora cal tenir en compte que sembla del tot descartable una investidura a primera volta, amb majoria absoluta. Això vol dir que caldrà una segona ronda on Sánchez necessitarà més vots a favor que en contra. Ara sí, agafem la calculadora.
PSOE, Podemos i les confluències sumen 155 diputats, que aniran al bloc del ‘sí’. Al costat oposat, els qui segur que hi votaran en contra són els 153 escons de les dretes, el PP, VOX, Cs i Navarra Suma, als quals cal afegir els dos de la CUP. Fins aquí les posicions inamovibles, 155 a cada banda.
Si tornem als favorables a la investidura, es dona per descomptat el suport dels dos diputats de Més País d’Íñigo Errejón i de Joan Baldoví de Compromís, així com molt probablement el dels càntabres, canaris i Teruel Existe. En paral·lel, sembla segur que els vuit membres de JxCat s’oposaran a la investidura, tot i que algunes fonts apunten que la meitat d’ells, els que vénen del PDeCAT, podrien moure’s a l’abstenció.
A partir d’aquí, la confiança de PSOE i Podemos passa per nacionalistes i independentistes. Primer, per l’etern aliat, el PNB, que compta amb sis cadires al Congrés, però també aspiren a seduir el diputat del BNG. Fins aquí hi hauria 169 vots a favor i 163 en contra.
Queden però 18 escons per computar, tots ells independentistes. Els tretze d’ERC i els cinc de Bildu. Si tots dos grups s’abstenen, com van fer a l’abril, Sánchez seria president. També sortirien els números encara que els d'Otegi votessin que no sempre que ERC s'abstingui. Però si els republicans es mantenen en el no, que es la posició que han anunciat fins ara, el líder del PSOE tornarà a fracassar en l’intent.