Contra tot pronòstic, contra la poderosa vella guàrdia i amb l'únic –però majoritari– suport de la militància. L'exsecretari general defenestrat Pedro Sánchez finalment es va imposar a la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, en les primàries socialistes convertint-se en de nou el líder del PSOE, segons avançava El Nacional. Amb el 100% escrutat i un històric 80'5% de participació, Sanchez va obtenir un 50% de vot, Díaz 40% i Patxi López 10%. La victòria suposa la derrota de l'aparell del partit, i obre una incògnita en les aliances parlamentàries al Congrés i en l'estabilitat del govern de Mariano Rajoy.
La candidata andalusa el va felicitar a les 21:30h per telèfon reconeixent la derrota, i López ho va fer a través d'un tuit, tot i que tots tres ocupaven despatxos habilitats a la seu del partit a Ferraz per al seguiment electoral. Sánchez va ser el darrer a arribar i va entrar en cotxe acompanyat per la seva dona per evitar declaracions als periodistes. Díaz havia estat la segona i va afirmar que era la festa de la "democràcia", al mateix temps que alguns ciutadans aplegats a la porta de l'edifici li cridaven "traïdora". El primer a ser-hi havia estat López, que apel·lava a la "unitat".
Així les coses, la foto de grup va portar polèmica. En un inici s'esperava que no hi hagués foto de família entre els tres, però finalment sí es va fer. Quan Sánchez va vèncer l'any 2014, els aleshores rivals Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias, també deixar-se retratar amb el guanyador sense posar cap impediment.
Felicidades @sanchezcastejon. La militancia ha hablado, ahora nos toca a todos/as trabajar por reconstruir el @PSOE
— patxilopez (@patxilopez) 21 de mayo de 2017
Per comunitats, Díaz ha guanyat a Andalusia, a més de la federació d'Amèrica. López s'ha imposat a Euskadi. Sánchez, a la resta: la federació d'Europa, Aragó, País Valencià, Navarra, Múrcia, Catalunya, Melilla, Madrid, La Rioja, Galícia, Extremadura, Ceuta, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Cantàbria, Canàries, Balears i Astúries. És a dir, que l'exsecretari general ha guanyat en territori de l'extremeny Guillermo Fernández Vara i del castellanomanxec Emiliano García Page, dos dels principals suports de la presidenta andalusa dins del partit.
Les primeres reaccions no es van fer esperar: el portaveu parlamentari al Congrés, Antonio Hernando, va trucar al president de la gestora, Javier Fernández, pocs minuts després de conèixer la notícia per anunciar-li que dimitia del càrrec, segons fonts socialistes. Hernando havia estat una figura especialment controvertida perquè va fer costat a Sánchez amb el "no és no" a Mariano Rajoy, tot i que més tard va mantenir-se al càrrec per defensar l'abstenció. Ara, però, amb la victòria de l'exsecretari general, el portaveu no vol fer més canvis de discurs.
Quan va comparèixer en roda de premsa, el portaveu de la gestora, Mario Jiménez, va explicar que el nou líder haurà de ser qui triï el portaveu a la cambra baixa. Aquest va felicitar el guanyador, i va celebrar la participació i la transparència de la jornada de primàries, tot i ser afí al susanisme.
Enhorabuena @sanchezcastejon Deseo lo mejor para el @PSOE
— Antonio Hernando (@AHernandoVera) 21 de mayo de 2017
El retorn de Sánchez aquest 21 de maig arriba després de vuit mesos en què l'exlíder del partit ha mantingut el torcebraç per "recuperar" el PSOE. La seva dimissió es va produir l'1 d'octubre de 2016, quan Díaz va liderar la facció dels crítics en el comitè federal, que va acabar amb la derrota de la seva proposta de no abstenir-se per a la investidura de Mariano Rajoy. "Els meus pares em van ensenyar que l'únic que tinc i he de preservar és la meva paraula i les meves conviccions" era la forma com el madrileny marxava entre llàgrimes i defenestrat de la seu de Ferraz.
L'esperit de lluita ha estat la seva principal fortalesa, malgrat perdre la visibilitat a la cambra –després de deixar l'escó. Primer, Sánchez ha capitalitzat el malestar de la militància que culpa la vella guàrdia pel cisma del partit, fent seu el relat del màrtir. Segon, s'ha erigit en el principal denunciant dels pactes entre socialistes i el Partit Popular, davant de cada nou cas de corrupció. Exemples en són el seu crodwfunding, que va arrasar al cap de pocs dies d'obrir-lo, i que als seus mítings es cantava La Internacional, símptoma del rebuig per la deriva del partit.
En contraposició, Díaz es va embolcallar de l'aparell per convèncer una militància majoritàriament per damunt dels 40 anys. "Vinc d'una família molt humil, obrera, molt obrera, i m'ho ha donat tot a la vida. Sóc de la casta de lampistes i per a mi és un orgull", és com acostuma a definir els seus pares, unes paraules que també serveixen per definir el suport rebut pels expresidents Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, i l'exdirigent Alfredo Pérez Rubalcaba. La "lampisteria" hauria passat per pagar autocars que fessin ple a l'acte de presentació de la candidata a Madrid.
Díaz no ha paït bé la derrota, com sí ho ha fet López. "Aquest és un gran partit, un partit viu, que es caracteritza per la seva entrega i passió. Dono l’enhorabona al meu secretari general, que és el secretari general de tots i totes. Ara tots junts amb ell al capdavant hem de començar a treballar per tenir el millor PSOE. Cal que sigui la referència de l’esquerra que necessita aquest país. Ara tots darrere seu" va dir el basc quan va comparèixer per a valorar els resultats de la nit. Això sí, l'exlehendakari va celebrar el fet d'obtenir més vots que avals durant les primàries.
El factor del vot ocult hauria estat clau per entendre la forma com el madrileny ha arrabassat l'andalusa, contra tot pronòstic. Els avals es signaven amb noms i cognoms, i el fet de tenir el control del partit i el contacte amb les federacions podria haver forçat cert tipus de delació en favor de Díaz. Així les coses, el vot a les urnes era secret, motiu pel qual Sánchez es podria haver imposat en regions susanistes. I és que en la soledat de la papereta, cadascú és lliure de triar la seva opció preferida. També al PSOE felipista i de la vella guàrdia.
