El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha fet repàs de l’actualitat que marca la política espanyola i catalana un cop ha finalitzat el cicle electoral que ha marcat la primera meitat del 2024, amb la celebració de les eleccions gallegues (18 de febrer), basques (21 d’abril), catalanes (12 de maig) i europees (9 de juny). En una extensa entrevista a La Vanguardia, Sánchez ha fet repàs als temes més candents, com és la implementació de la recentment aprovada llei d’amnistia i la rebel·lió dels fiscals, també la guerra amb els jutges per l’amenaça del govern de recuperar la potestat per nomenar els alts càrrecs del CGPJ; les negociacions amb Esquerra Republicana per aconseguir el seu suport en una investidura a Salvador Illa com a president de la Generalitat, o les acusacions de corrupció de la seva dona o el seu germà, que són un míssil de l’oposició a la línia de flotació de la legislatura. El president s’ha mostrat fort i segur de poder assolir tots els objectius.
El finançament singular de Catalunya
Començant per Catalunya, Sánchez ha opinat sobre la reclamació del finançament singular que ha fet ERC per obrir-se a la possibilitat de donar suport a la investidura d’Illa, un plantejament que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, creu que es podria plantejar. Sánchez creu “que és factible” i ha recordat que “nosaltres hem signat això a l'acord de la meva investidura amb Esquerra”. El president veu que “és compatible millorar el sistema de finançament autonòmic des del pla multilateral i alhora articular un finançament singular per a un territori tan important com Catalunya”. Sánchez ha fet un reconeixement intencionat dels mèrits d’Esquerra, a qui necessita per investir a Salvador Illa com a president de la Generalitat. “Crec que és important reconèixer una cosa que poques vegades es diu. L'estabilització de la situació política a Catalunya no hauria estat possible sense el protagonisme d'ERC. Això cal reconèixer-ho. Sense el seu lideratge i el seu compromís no hi hauria indults ni amnistia. I vull afegir que partits grans, amb arrels, com ERC, amb més de 90 anys d'història, i el PSC, s'han d'entendre. El futur de Catalunya i en bona part d'Espanya, dependrà que es consolidi aquesta relació estratègica entre el PSC i l'ERC”.
Pel que fa a les reunions que el PSOE manté amb Junts i ERC amb mediació internacional, Sánchez ha volgut ser discret, però ha firmat que “estem a la fase de consolidació d'un espai de confiança” i que, si finalment s’aconsegueixen pactes, “seran absolutament transparents, públics i coneguts. Però estem en fase de consolidar una confiança entre partits molt allunyats”. Sánchez diu que manté la intenció de fer-se una foto amb Puigdemont, que tornarà a Catalunya des de l’exili per la investidura, sigui o no ell el pròxim president de la Generalitat. Una foto que no és exclusiva. Està disposat a fer-se-la amb tots. Amb Puigdemont, Junqueras o Marta Rovira quan vingui. Però és una bona notícia que el Parlament tingui una majoria alternativa. La millor opció per a Catalunya és un govern transversal”.
Ni sacrifici d’Illa ni avançament electoral
El president de l’executiu ha estat contundent també quan se li ha preguntat si estaria disposat a demanar-li a Illa que sacrifiqués la presidència de la Generalitat per mantenir el suport de Junts en el Congrés: “No”, ha dit el president espanyol, que està convençut que “a Catalunya hi ha un sentir molt important de la ciutadania de frenar un govern de coalició de PP i Vox” i que seria “un enorme error que Junts recolzés una moció de censura amb els que diu que no va voler ser president”. Sánchez, així, creu que la legislatura no perilla, ni tampoc contempla “un avançament electoral”, ni tan sols si no s’aprovessin els pressupostos, que ha dit que presentarà “al setembre”, tot i que no tingui garantit el suport de tots els seus socis.
Regeneració democràtica
Sánchez també ha explicat en què consistirà el pla de regeneració democràtica que va anunciar quan va tornar de la reflexió de cinc dies per decidir si continuava en el càrrec, després que a la seva dona, Begoña Gómez, se la va acusar de corrupció i tràfic d’influències; acusacions per les quals està investigada judicialment. El president del govern central ha afirmat que el Govern “presentarà al juliol aquest pla d’acció democràtica” que es basa en la “modificació de la llei orgànica sobre el dret a l'honor i la del dret a la rectificació, per acabar amb la impunitat d'alguns pseudomitjans finançats en bona part per governs de coalició d'ultradreta entre el PP i Vox, com a la Comunitat de Madrid o l'Ajuntament de Madrid, amb els impostos de tothom”. L’objectiu d’aquest pla de regeneració és “consolidar uns mitjans de comunicació plurals, diversos, amb informació veraç”, que són els “perjudicats avui pels tabloides digitals que difonen bulls”, i per això vol “transposar la nova llei de llibertat dels mitjans de comunicació que va ser aprovada a l'abril al Parlament Europeu, per cert, amb el suport del Partit Popular Europeu. Veurem si a Espanya compta amb el suport del PP”.
En aquest sentit, Sánchez afegeix que quan el govern faci la transposició de la llei europea s’introduiran canvis que afectaran “al dret a l'honor i a la rectificació” que no estan incorporats en la llei europea, “però crec que és un clam per part de moltíssims actors, no només de polítics”. Amb la transposició de la llei europea, Sánchez també ha explicat que “se sabrà qui són els propietaris d’aquests mitjans (que difonen rumors falsos), el seu finançament i hi haurà un mesurament objectiu”.
La reforma de la judicatura
Pel que fa a la reforma de la judicatura i a l’ultimàtum que Sánchez ha llançat al PP per desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) abans del mes de juliol, el president del govern espanyol ha reblat que això no significa que el govern central recuperi la potestat de nomenar alts càrrecs judicials. La responsabilitat dels nomenaments recaurà als jutges. Ara la carrera dels jutges està més lligada al poder de cooptació del PP que als mèrits i les capacitats dels jutges. I el que farem és que primen els seus mèrits, capacitat, reconeixements acadèmics i els premis que reben”. Respecte al lawfare judicial que ha denunciat el seu govern, Sánchez ha precisat que “crec que el lawfare no és al poder judicial. El lawfare és el PP i VOX. Lawfare significa, perquè ens entenguem tots, la politització de la justícia. I no hi ha més cas de lawfare a Espanya que el segrest polític del PP i de Vox del Consell General de Poder Judicial”.
La seva parella i la d’Ayuso
Aquesta persecució política que després es reflecteix en decisions judicials ha derivat en la investigació de la seva dona per suposats delictes de corrupció i conflicte d’interessos, però Sánchez afirma que “jo vull pensar que no estic patint un cas de lawfare”, i qüestionat si quan es va prendre els famosos cinc dies de reflexió a l’abril coneixia que la seva dona era considerada com investigada pel jutge, ha assegurat: “No, no ho coneixia, però fixi’s, era secret de sumari”. Per contra, s’ha desmarcat de les comparacions entre el cas de Begoña Gómez i la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. “Ell ha reconegut que ha comès un delicte? Sí. No és el cas de la meva parella”.
Per últim, Sánchez també s’ha referit a altres noms propis que han estat actualitat en les darreres setmanes, com és Alvise Pérez, el líder de Se acabó la fiesta, que ha irromput en la política espanyola amb els tres diputats que ha obtingut en el Parlament Europeu, convertint-se en la revelació de les eleccions del 9-J. El president del govern espanyol creu que no és bo pel país que Alvise hagi aconseguit 800.000 vots, i ha assegurat que “Alvise té col·laboradors que han pertangut a pseudomitjans de comunicació finançats per determinats governs”.